La República de la Xina (en xinès tradicional: 中華民國, en xinès simplificat: 中华民国, en pinyin: Zhōnghuá Mínguó) fou fundada el 1912 i amb el govern a la Xina continental fins al 1949.Dillon, Michael, of Chinese history (1979), p. 173. Com a etapa de la història de la Xina, la república fou precedida per la dinastia Qing i fou succeïda per la República Popular de la Xina. El seu primer president, Sun Yat-sen tingué un breu mandat. El Kuomintang (KMT, o "Partit Nacionalista"), llavors dirigit per Song Jiaoren, guanyà les eleccions parlamentàries celebrades el desembre de 1912. Tanmateix, els líders de l'exèrcit de l'Exèrcit de Beiyang, dirigit pel president Yuan Shikai, retentiren el control del govern central. Després que la mort de Yuan el 1916, diversos caps militars locals, o senyors de la guerra, instauraren una certa autonomia territorial.

El 1925, el KMT establí un govern rival, conegut com la Xina Nacionalista, a la ciutat meridional de Canton. L'economia del nord, la qual patia un esforç fiscal excessiu pel fet de donar suport als senyors de la guerra, col·lapsà en 1927–1928. El 1928, Chiang Kai-shek, que es convertí en el líder del KMT després de la mort de Sun Yat-sen, derrotà els exèrcits dels senyors de la guerra en l'Expedició del Nord. L'Exèrcit Nacional Revolucionari de Chiang estava armat per la Unió Soviètica i era aconsellat per Mikhail Borodin. El Japó donava suport a l'exèrcit de Beiyang. Un cop que Chiang establí un govern central unificat en Nanjing, tallà els seus lligams amb els comunistes i els expulsà del KMT.

Hi havia industrialització i modernització, però també conflicte entre el govern nacionalista a Nanjing, el Partit Comunista Xinès, romanents de senyors de la guerra, i el Japó. La construcció nacional passà a segona fila amb la Segona Guerra Sinojaponesa (1937-1945). El Japó ocupà àrees costaneres, tallant l'accés de la Xina als ports marítims, mentre que el KMT es retirava a Txungking. La carretera de Birmània, i més tard la carretera Ledo, es van construir per permetre que els EUA enviessin ajuda de "préstec i arrendament" a l'exèrcit xinès. I els nacionalistes Força Y van fer retrocedir els japonesos a Yunnan durant l'ofensiva de maig/juny de 1944, però els resultats van ser decebedors des del punt de vista militar. Després que el Japó es rendís, la Guerra Freda entre els EUA i la Unió Soviètica conduïa a un conflicte renovat entre el KMT i els comunistes. El 1947, la constitució de la república de la Xina reemplaçava la llei orgànica de 1928 com a llei fonamental del país. El 1949, els comunistes establien la República Popular de la Xina a la Xina continental, mentre que els nacionalistes es retiraven a Taiwan. Malgrat el seu territori vastament reduït, el govern nacionalista fou encara reconegut pels estats anticomunistes.

Història

Fundació miniatura| Yuan Shikai (esquerra) i Sun Yat-sen (dreta) amb banderes que representen a la república primerenca. Un dibuix que representa dos lleons que miren cap amunt davant de dues banderes. La bandera de l'esquerra, que segueix vigent, és de color vermell i blau amb un sol blanc, mentre que la de la dreta és de cinc franges verticals (negre, blanc, blau, groc i vermell), que representen les "cinc races sota una unió".

El 1911, després de més de dos mil anys de domini imperial, s'establia una república a la Xina i la monarquia fou derrocada per un grup de revolucionaris. La república fou fundada sota el lema "Cinc races sota una unió", que simbolitzava la multiplicitat d'ètnies de la Xina. La dinastia Qing, que havia experimentat només un segle d'inestabilitat, patí tant de la rebel·lió interna com de l'imperialisme estranger. Els principis neoconfucianistes que, en aquells temps, havien sostingut el sistema dinàstic ara eren qüestionats. El suport de la dinastia dels bòxers, que afirmaven tenir poders màgics, en contra de les grans potències mundials fou el seu fatal error. Les forces Qing foren derrotades i la Xina fou forçada a indemnitzar enormement a les potències estrangeres, un equivalent a un milió a ser pagat en 39 anys. Desconnectat de la població i incapaç d'encarar-se amb els desafiaments de la Xina moderna, el govern Qing era en la seva agonia final. Només la manca d'un règim alternatiu en prolongà l'existència fins a 1912.

L'establiment de la Xina Republicana es desenvolupava fora de la Revolta de Wuchang contra els Qing el 10 d'octubre de 1911. Aquella data se celebra ara anualment com el dia nacional de la República de la Xina, també conegut com el "Dia del Doble Déu". El 29 de desembre de 1911 Sun Yat-sen era elegit president de l'assemblea de Nanking que representava disset províncies. L'1 de gener de 1912, fou inaugurada oficialment i es comprometia a "enderrocar el despòtic govern manxú, consolidar la República de la Xina i pensar en el benestar de la gent".

A Sun, tanmateix, li faltava el suport militar per enderrocar la dinastia Qing. Adonant-se d'això, lliurà la presidència a Yuan Shikai, al general imperial, que llavors forçava a abdicar l'últim emperador, Pu Yi. Yuan fou elegit oficialment president el 1913. Governà per poder militar i ignorà les institucions republicanes establertes pel seu predecessor, amenaçant d'executar els membres del Senat que estaven en desacord amb les seves decisions. Aviat dissolia el partit Kuomintang (KMT) que governava, prohibí les "organitzacions secretes" (que implícitament incloïen el KMT), i ignorà la constitució provisional. L'intent d'unes eleccions democràtiques el 1911 acabava amb l'assassinat del candidat elegit per un home reclutat per Yuan. Yuan es declarà ell mateix emperador de la Xina el 1915. El nou governant de la Xina intentà augmentar la centralització abolint el sistema provincial; tanmateix, aquest moviment enfurismà l'aristocràcia junt amb els governadors provincials, normalment militars homes. Moltes províncies declararen la seva independència i es convertiren en estats de senyors de la guerra. Cada cop més impopular i abandonat pels seus seguidors, Yuan abandonà el seu paper d'emperador el 1916 i morí de causes naturals poc temps després.

Desproveït d'un govern fort i unificat, la Xina fou empesa a un altre període de senyors de la guerra. Sun, forçat a l'exili, retornà a província de Guangdong al sud amb l'ajut de senyors de la guerra el 1917 i el 1922, i establí successius governs rivals al Govern de Beiyang a Beijing; i restablí el KMT l'octubre de 1919. El somni de Sun era unificar la Xina llançant una expedició al nord. Tanmateix, li mancava el suport militar i de finançament per fer-ho realitat.

Mentrestant, el govern Beiyang lluitava per mantenir-se al poder, i evolucionà un debat obert i ampli sobre com hauria d'afrontar la Xina l'Occident. El 1919, una protesta d'estudiants contra la resposta dèbil del govern al Tractat de Versalles, considerat injust per intel·lectuals xinesos, portà al Moviment del Quatre de Maig. Aquestes demostracions apuntaven a estendre la influència occidental per reemplaçar la cultura xinesa. També fou en aquest clima intel·lectual que s'estenia la influència del marxisme i es popularitzava. Finalment conduí a la fundació del Partit Comunista Xinès el 1920.

Dècada de Nanjing

miniatura|Amb ajuda d'Alemanya, la indústria xinesa i el seu exèrcit milloraren just abans de la guerra contra el Japó

Després de la mort de Sun el març de 1925, Chiang Kai-shek esdevingué al líder del KMT. El 1926, Chiang encapçalava l'Expedició del Nord a través de la Xina amb la intenció de derrotar els senyors de la guerra i unificar el país. Chiang rebia l'ajuda de la Unió Soviètica i els comunistes xinesos; tanmateix, aviat acomiadà els seus assessors soviètics. Estava convençut, no sense motiu, que volguessin apoderar-se del KMT (coneguts com els nacionalistes) i prendre'n el control. Chiang decidí atacar primer i purgar els comunistes, matant milers d'ells a la massacre de Xangai de 1927. Alhora, altres conflictes violents ocorrien a la Xina; al sud, on els comunistes eren en superiors en nombre, els seguidors nacionalistes eren massacrats. Aquests esdeveniments finalment conduïen a la guerra civil xinesa entre nacionalistes i comunistes. Chiang Kai-shek empenyé els comunistes a l'interior i procurava destruir-los, i establí un govern amb la capital a Nanquín el 1927. El 1928, l'exèrcit de Chiang anul·lava el Govern de Beiyang i unificava la nació sencera, com a mínim nominalment, començant l'anomenada dècada de Nanquín.

Segons la teoria de Sun Yat-sen, el KMT havia de reconstruir la Xina en tres fases: una fase de mandat militar a través de la qual el KMT es faria càrrec de poder i reunificaria la Xina a la força; una fase de tutela política; i finalment una fase democràtica constitucional. El 1930, els nacionalistes, que havien pres el poder militarment i reunificaren la Xina, començaren la segona fase, promulgant una constitució provisional i començant el període de "tutela". El KMT fou criticat per instituir un totalitarisme, però estava intentant establir una societat democràtica moderna. Entre altres, crearen en aquell temps l'Acadèmia Sínica, el Banc Central de la Xina, i altres agències. El 1932, la Xina enviava un equip per primer cop als Jocs Olímpics d'Estiu de 1932. S'aprovaven lleis i s'organitzaren campanyes per tal de promoure els drets de la dona. La facilitat i velocitat de comunicació també permeteren un focus en problemes socials, incloent-hi aquells dels pobles. El moviment de reconstrucció rural era un de molts que aprofitaven la nova llibertat per tal de crear una consciència social.

Els historiadors, com Edmund Fung, sostenen que establir una democràcia a la Xina en aquell moment no era possible. La nació estava en guerra i es dividia entre comunistes i nacionalistes. La corrupció dins del govern i la manca de direcció també impedia dur a terme qualsevol reforma significativa. Chiang s'adonà de la manca de treball real que es feia dins de la seva administració i deia el Consell d'Estat: "La nostra organització es torna pitjor i pitjor... molts membres del personal només seuen als seus escriptoris i miren a l'espai, altres llegeixen diaris i fins i tot altres dormen.". "No unitat nacionalista, inestabilitat política, disputa civil, el desafiament comunista, l'autocràcia de Chiang Kai-shek, l'ascendent dels militars, l'amenaça japonesa creixent, i la "crisi de democràcia" a Itàlia, Alemanya, Polònia, i Espanya, tot contribuïa a una congelació de democràcia pel lideratge nacionalista." El govern nacionalista presentà un esborrany de la constitució 5 de maig de 1936.

Durant aquells temps hi havia un reguitzell de conflictes armats a la Xina occidental, incloent-hi la Rebel·lió de Kumul, la Guerra Sinotibetana i la invasió soviètica de Xinjiang. Encara que el govern central tenia nominalment el control del país sencer durant aquest període, les grans àrees de la Xina romanien sota el domini semiautònom de senyors de la guerra locals, caps militars provincials o coalicions de senyors de la guerra. El domini nacionalista era més fort a les regions orientals al voltant de la capital Nanjing, però els militaristes regionals com Feng Yuxiang i Yan Xishan ostentaven una considerable autoritat local. La Guerra De Planes Central el 1930, l'agressió japonesa el 1931 i el Llarga Marxa de l'Exèrcit Roig el 1934 conduïen a més poder per al govern central, però hi continuava havent arrossegant peu i fins i tot complet desafiament, com en la Rebel·lió de Fujian de 1933-34.

Segona Guerra sinojaponesa (1936-1945)