Els tentredínids (Tenthredinidae) són una família d'himenòpters del subordre dels símfits (Symphyta), la més àmplia de la superfamília Tenthredinoidea i del subordre dels símfits, amb 5.500 espècies. Les femelles usen el seu ovipositor amb forma de xerrac per perforar l'escorça de tiges i per dipositar els seus ous, cosa que danya els arbres.
Característiques Els caràcters diagnòstics de la família són difícils de descriure. Poden identificar-se per la combinació dels trets següents: de 5 a 9 flagelòmers o segments antenals i una separació ben definida entre la terga del primer segment abdominal i la metapleura. Els tentredínids són sovint negres o marrons, de vegades de colors brillants, entre 3 i 20 mm de llarg. Com altres membres dels símfits no tenen l'estrenyiment o pecíol (cintura de vespa) entre el tòrax i l'abdomen, la qual cosa els diferència de les vespes, formigues i abelles, membres d'Apocrita. Sovint els dos sexes difereixen marcadament en color.
Història natural Els tentredínids són comuns en prats i espais oberts dels boscos i prop de rierols de corrent ràpid. La gran majoria de les larves són herbívores; s'alimenten principalment del fullatge d'arbres i arbusts. Algunes espècies minen les fulles, d'altres perforen les tiges o formen agalles.
Les larves que s'alimenten a l'exterior de les plantes s'assemblen a les erugues dels lepidòpters amb diversos parells de potes falses a l'abdomen, mentre que les que viuen a l'interior manquen de tals potes. Els adults necessiten molt poc aliment. Generalment passen l'hivern en estat de pupa amagats en el sòl.
Referències
Bibliografia
Borror, D. J., DeLong, D. M., Triplehorn, C. A.(1976) quarta edició. An introduction to the study of insects. Holt, Rinehart and Winston. New York, Chicago.
Categoria:Símfits