Xiphister atropurpureus és una espècie de peix de la família dels estiquèids i de l'ordre dels perciformes.The Taxonomicon
Descripció Fa 30,5 cm de llargària màxima i és de color marró vermellós fosc a negre amb el cap prou clar com per mostrar-hi 3 bandes que irradien de cada ull. 65-73 espines i cap radi tou a l'aleta dorsal. Cap espina i 40-52 radis tous a l'aleta anal. Aleta caudal arrodonida. Clemens, W. A. i G. V. Wilby, 1961. Fishes of the Pacific coast of Canada. Segona edició. Fish. Res. Bd. Canada Bull. (68):443 p. Hart, J. L., 1973. Pacific fishes of Canada. Bull. Fish. Res. Board Can. 180:740 p.
Reproducció És ovípar i els ous són dipositats en diversos grups, els quals són custodiats pel mascle.Coleman, R. M., 1999. Parental care in intertidal fishes. P. 165-180. A: M. H. Horn, K. L. Martin i M. A. Chotkowski (eds.). Intertidal fishes: life in two worlds. Academic Press, els Estats Units. 399 p.
Hàbitat i distribució geogràfica És un peix marí i demersal (entre 8 i 12 m de fondària), Mecklenburg, C. W. i B. A. Sheiko, 2004. Family Stichaeidae (Gill, 1864) - pricklebacks. Calif. Acad. Sci. Annotated Checklists of Fishes (35):36. el qual viu al Pacífic oriental: les àrees rocalloses i amb grava des de l'illa Kodiak (Alaska,Quast, J. C. i E. L. Hall, 1972. List of fishes of Alaska and adjacent waters with a guide to some of their literature. U.S. Dep. Commer., NOAA Tech. Rep. NMFS SSRF-658, 47 p.Evermann, B. W. i E. L. Goldsborough, 1907. The fishes of Alaska. Bull. U.S. Bur. Fish. 26: 219-360. els Estats Units) fins al nord de Baixa Califòrnia (Mèxic), incloent-hi la costa pacífica del Canadà (la Colúmbia Britànica).Boyle, K. S. i M. H. Horn, 2006. Comparison of feeding guild structure and ecomorphology of intertidal fish assemblages from central California and central Chile. Mar. Ecol. Prog. Ser. 319:65-84.Goodson, G., 1988. Fishes of the Pacific coast. Alaska to Peru including the Gulf of California and the Galapagos Islands. Stanford University Press, Stanford, Califòrnia. 267 p. Jordan, D. S. i E. C. Starks, 1895. The fishes of Puget Sound. Proc. Calif. Acad. Sci. 5:785-855.Lamb, A. i P. Edgell, 1986. Coastal fishes of the Pacific northwest. Harbour Publishing Co. Ltd., la Colúmbia Britànica, el Canadà. 224 p.Matarese, A. C., A. W. Kendall, D. M. Blood i M. V. Vinter, 1989. Laboratory guide to early life history stages of Northeast Pacific fishes. NOAA Tech. Rep. NMFS 80:1-652.Shanks, A. L. i G. L. Eckert, 2005. Population persistence of California Current fishes and benthic crustaceans: a marine drift paradox. Ecol. Monogr. 75:505-524.Yoshiyama, R. M., C. Sassaman i R. N. Lea, 1986. Rocky intertidal fish communities of California: temporal and spatial variation. Environ. Biol. Fish. 17(1):23-40.FishBase Els joves i adults habiten en zones de marees fins a 8 m de profunditat Eschmeyer, W. N., E. S. Herald i H. Hammann, 1983. A field guide to Pacific coast fishes of North America. Houghton Mifflin Company, Boston, Estats Units. 336 p. (tot i que exemplars de fins a 2 cm han estat observats en aigües superficials) i pot romandre fora de l'aigua (entre 10 i 23 hores si es manté humitEvans, D. H., J. B. Claiborne i G. A. Kormanik, 1999. Osmoregulation, acid-base regulation, and nitrogen excretion. P. 79-96. A: M. H. Horn, K. L. M. Martin i M. A. Chotkowski (eds.). Intertidal fishes live in two worlds. Academic Press, San Diego, els Estats Units. 399 p. sota les roques o entre algues)Martin, K. L. M. i C. R. Bridges, 1999. Respiration in water and air. P. 54-78. A: M.H. Horn, K.L.M. Martin i M.A. Chotkowski (eds.) Intertidal fishes. Life in two worlds. Academic Press. 399 p. ja que respira aire.GBIF NatureServe
Observacions És inofensiu per als humans.
Referències
Enllaços externs AQUATAB BioLib ION
Categoria:Estiquèids