miniatura|Videomapatge d'un drac sobre la casa Batlló en al·lusió al simbolisme representat per Gaudí a la seva façana El videomapatge (en anglès, video mapping o projection mapping) és una tècnica de projecció utilitzada per a projectar imatges, habitualment en format vídeo i animacions amb objectes virtuals de dues o tres dimensions sobre qualsevol classe de superfície, gràcies a un programari especialitzat i una metodologia concreta.

Els videomapatges se solen projectar sobre superfícies amb volum, com ara façanes, mobiliari urbà o interiors d'edificis.

El propòsit és interactuar amb un espai i encaixar determinades imatges damunt la seva superfície. El vídeo mapatge és "una superposicició de revestiment virtual a sobre d'una superfície material amb l'objectiu de modificar la percepció visual." La sincronia que es genera entre imatge i àudio afavoreix una experiència immersiva.

Un dels primers moments de reconeixement del mapatge com a forma d'art va ser el 2005, a Ginebra, Suïssa, durant la primera edició del Mapping Festival, un esdeveniment internacional dedicat al món del vjing i tot el relacionat amb les arts visuals.

Història El videomapatge té el seu origen en les famoses representacions de les ombres xineses que van començar a utilitzar-se en el món del teatre de la dinastia Han. No pretenien projectar una imatge per deformar-la i veure un efecte audiovisual, però primitivament podem dir que és l'antecedent del videomapatge conservant un element bàsic com la llum. Un cop arribat a Europa occidental va arribar la “llanterna màgica”, creada per Christiaan Huygens i Athanasius Kircher, que van portar a terme un projector de seqüència d'imatge a la pantalla gran, en un inici era per la classe burgesa, més endavant es va popularitzar en totes les classes socials. A finals del es va inventar la fantasmagoria, que consistia en un projector més sofisticat compost per una barreja de diferents “llanternes màgiques” a les que es van afegir rodes, barrejant projectors frontals, retro projeccions i projeccions sobre fonts de llum. L'origen de les arrels històriques del videomapatge són recents, les trobem en projeccions sincronitzades dels vj que fusionaven la música amb imatges. Per aquesta necessitat de creixement, expansió i pel seu enorme èxit, les projeccions van deixar les discoteques per ocupar naus industrials en raves i més endavant places i espais públics de ciutats.Fusté-Forné, F. (2020). Mapping heritage digitally for tourism: an example of Vall de Boí, Catalonia, Spain. Journal of Heritage Tourism, 15(5), 580-590.

La primera manifestació pública de videomapatge com es coneix avui dia va ser l'any 1969 al parc d'atraccions de Disneyland a Orlando. Anys més tard, la mateixa empresa creadora d'aquesta tecnologia va començar a patentar aquest invent que es va definir com una projecció en un objecte 3D d'una imatge virtual. Posteriorment, l'any 1980 l'inventor i professional de la realitat virtual Michael Naimark va introduir una modificació innovadora en el disseny del mecanisme: una càmera rotativa en una instal·lació artística. Però en aquest cas concret, la imatge es projectava sobre un fons blanc 3D i no sobre un edifici o superfície arquitectònica com es pot observar en alguns casos actuals. Durant la dècada dels anys 90 es van començar a introduir les primeres proves d'efectes sobre façanes i edificis amb una finalitat comercial. Aquesta va ser una tasca complexa, atès que es necessitaven crear projeccions de grans dimensions, però amb el pas el temps i la democratització de la tecnologia i la proliferació d'oficis com dissenyador gràfic va permetre un ampli desenvolupament de noves solucions de llum, so i moviments que fins al moment eren impossibles de recrear a gran escala.

Característiques tècniques i estètiques La combinació d'elements bàsics i tècniques de representació produeix una il·lusió feta pel conjunt d'aquests elements que finalment produeix el videomapatge.

Llum La llum és un dels elements més important en la tècnica. Amb l'ús és possible veure i definir l'espai, els colors i textures de les imatges projectades.

Perspectiva La perspectiva és una tècnica de representació de profunditat i posició relativa dels objectes comuns, aplicant-li tridimensionalitat i volumètrica, cosa vital pel videomapatge. On l'artista representa els elements en la seva forma física i més endavant creant una capa sobre la representació que quadra exactament amb la realitat, donant-li una altra realitat. A part un cop elaborada per realitzar la projecció s'ha de “quadrar” des d'un punt concret perquè encaixi i tingui sentit.

So Els videomapatges que es troben dins d'actuacions musicals s'aplicaran de manera sincronitzada als músics, fins i tot als artistes. Creant una atmosfera idònia per implicar a l'espectador al màxim, creant dramatisme. El so com bandes sonores, efectes especials, entre d'altres són recursos molt efectius tal com succeeix al cinema, aplicar-li so al videomapatge representa augmentar un gran percentatge el dramatisme, de tal manera que l'espectador està totalment submergit per ell i percep les emocions que es volen transmetre de manera més eficaç.

Realització del videomapatge - Metodologia Un cop l'objecte és creat, cal crear una còpia virtual de la configuració física completa. Es crea un model virtual de la superfície de projecció i es col·loca dins d'un entorn virtual. Les coordenades han de ser definides segons on es posa l'objecte en relació amb el projector. Finalment, l'orientació xyz, la posició i l'especificació de la lent del projector s'afegeix a l'escena virtual. Uns ajustaments manuals són habitualment necessaris per retocar l'escena física o la virtual a fi d'obtenir els millors resultats. Programari com vvvv, Madmapper de Modul8, Resolume4, Processing, Isadora, Adobe Flash, MAX/MSP/Jitter, Open Frameworks, 3D Studio Max, Cinema 4D, o servidors de multimèdia com Photon, Watchout, Pandoras Box, entre d'altres es poden fer servir en el videomapatge.

El procés d'un vídeo mapping consta de dues fases: la preproducció (àmbit tècnic i conceptual) i l'execució.

Preproducció tècnica El primer pas és fer una visita tècnica de la superfície a projectar, prendre notes sobre les lluminàries que poden afectar la projecció (enllumenat públic o comercial, arbres o mobiliari que estigui a la línia de projecció) doncs la llum ambiental minva la potència lumínica del projector. És important recol·lectar mides envers la superfície i la disponibilitat física per la col·locació dels projectors i d'altres dispositius (altaveus, equip tècnic, etc.) com també punts de llum i de quin voltatge disposem. Amb aquesta visita preliminar podrem dilucidar quina lent hem d'aplicar al projector i quants projectors faran falta, a més ens farem una idea també de quina tècnica de projecció farem ús: multiprojecció, blending, stacking... Durant aquesta visita tècnica també realitzarem una fotografia frontal de la superfície a projectar per tal de fer una plantilla anomenada blueprint necessària per realitzar l'animació que projectarem. Una vegada disposem del blueprint i del guió, crearem la peça audiovisual que projectarem a la superfície escollida.

Totes les dades anteriors (mides, dispositius, situació dels dispositius, punts de llum, etc.) haurem de plasmar-les en un rider tècnic per tal que tot l'equip implicat disposi de la informació.

Preproducció conceptual Com que el mapatge és una disciplina audiovisual, el guió tindrà tres línies a seguir, descripció narrativa (què passa), efecte mapatge (com passa) i àudio (efectes sonors que potencien les imatges). En el transcurs d'aquesta fase és on es busquen referents visuals, tant del món del mapatge com de qualsevol altre llenguatge visual: cinema, animació, videoart, gràfica generativa... Durant aquest procés es tracta de "traduir" el llenguatge audiovisual que volem explicar al llenguatge del videomapatge que és identitari en el sentit que es generen noves dimensions a partir de la realitat mitjançant il·lusions òptiques, basades en la perspectiva, el volum i el joc de llums i ombres.

Execució Una vegada s'han situat els dispositius de projecció i àudio tal com estan descrits al rider tècnic, es farà el warping, que és una malla virtual per sobre del blueprint que permet modificar la sortida de vídeo per a poder ajustar-la a la superfície a projectar amb programari com Madmapper o Resolume, programari que també ens servirà per a dur a terme l'últim pas del procés: la projecció.

Usos El videomapatge va obtenir notorietat principalment a través de campanyes publicitàries i vídeoclips de músics electrònics. Aquestes campanyes publicitàries fan servir habitualment tècniques de mapping per projectar escenes interactives en façanes d'edificis. Les tècniques comunes per a aquestes actuacions inclouen també mappings tridimensionals i projecció 3D per crear la il·lusió de profunditat. Entre la comunitat de música disco electrònica, s'està fent cada vegada més comú que VJ's acompanyin la música amb synced visuals. Encara que s'utilitzen comunament pantalles de projecció normals, alguns artistes visuals estan començant a crear instal·lacions personalitzades per projectar en 3D.

El 2011, a Florència (Itàlia), es va exhibir (en directe) el primer experiment d'un vídeo mapping de 360° d'una escultura de l'artista italiana Rabarama.Paperblog, document de Vídeo

Produccions d'aspecte cultural, artístic i publicitari El videomapatge és una eina que s'ha arribat a utilitzar en molts aspectes, tant com en produccions d'aspecte cultural, art o publicitat.

Mapatge d'aspecte cultural Eina utilitzada en caràcter d'aspectes culturals, és a dir, en moment de celebracions o esdeveniments culturals, destacant certs edificis emblemàtics de les ciutats o projectant en qualsevol espai d'elles. En aquests esdeveniments el seu propòsit és embellir temporalment el valor arquitectònic d'un edifici o espai, relatant la història de l'emplaçament o de la societat en un moment temporal, realitzant una narració audiovisual sobre el moviment cultural o simplement per donar-li un toc de gràcia a les emotives festes o celebracions culturals del lloc.

Mapatge aplicat a les arts escèniques Aplicat a alternatives escèniques, en grans obres de teatre, òperes i música en directe. Connotant-la d'un nou art en expansió on l'impacte en la societat és major que un altre tipus, reforçant narracions teatrals o fins i tot vídeo creacions artístiques que es projecten per plaer de l'artista, on els límits són els propis de l'artista i el seu desenvolupament en la projecció.

Mapatge publicitari Utilitzant aquesta tècnica per la presentació de nous productes, esdeveniments de la marca (branding) o campanyes publicitàries. Normalment aplicat en grans edificis donant major visibilitat a la població i impacte en ella, captant l'atenció dels seus seguidors davant la resta de companyies. Alhora algun d'ells fan que els espectadors interactuï amb el videomapatge i la campanya que s'està portant a terme en el sector publicitari. Reforçant la identitat, expressant valors i compartint experiències en un nou format.

El mapatge ha estat un nou format de comunicació molt recurrent especialment entre les grans marques. D'aquesta manera, mitjançant dissenys molt sofisticats de projeccions amb colors, continguts i textures molt cridaneres ha fet que la finalitat merament publicitària i econòmica quedi en un segon pla i fa que no sigui tan evident. Aquest fet produeix que l'espectador es mostri més receptiu que en contextos publicitaris habituals i que la campanya tingui més impacte en ell.

Mapatge arquitectònic o institucional Mapatge per destacar edificis amb valor històric o arquitectònic.