La llet maternitzada, llet de fórmula o fórmula infantil és un substitut del consum infantil que intenta imitar la composició nutricional de la llet materna. Es produeix industrialment bastant-se en llet de vaca, que és la més barata i estesa, tot i que també es pot fabricar a partir de llet de soia o d'arròs entre d'altres. Les diferents classes varien en nutrició, calories, gust, digestió i cost.
Per tal d'aconseguir una composició aproximada a la llet materna humana i obtenir beneficis per a la salut de l'infant, qualsevol llet maternitzada ha de contenir carbohidrats, proteïnes, greixos, vitamines i minerals. També es poden afegir substàncies addicionals com són els probiòtics, que ajuden a la digestió, i els àcids grassos poliinsaturats, que intervenen en el desenvolupament dels ulls i del cervell, com per exemple, l'àcid araquidònic (AA) i l'àcid docosahexaenoic (DHA).
S'aconsella administrar llet de fórmula a nadons sense problemes mèdics o dietètics inusuals, tot i que hi ha algunes fórmules especialitzades per aquells infants que ho necessitin. El procés de fabricació està altament regulat i controlat per complir els criteris de qualitat nacionals i internacionals. miniatura|alt=text alternatiu|Un infant bevent d'un biberó
Història Durant la història, l'ús de substàncies artificials per a l'alimentació de l'infant ha crescut molt ràpidament i ha estat molt influenciat per campanyes publicitàries. Aquest fet va crear un efecte negatiu sobre la tendència de la lactància materna tot i que no hi havia una base científica que ho recolzés.
miniatura|Justus von Liebig|222x222px Els primers anàlisis químics de la llet materna i animal es van dur a terme durant el . Jean Charles Des-Essartz va dur a terme un experiment en el qual comparava la composició de la llet humana amb la d'altres animals, com ovelles i vaques, i a partir d'aquí es va intentar crear llet artificial basant-se en llet de vaca, que s'assemblés a la llet de la mare ja que aquesta es considerava la ideal.
Al , Justus von Liebig va patentar i comercialitzar la fórmula infantil (1865). En un primer moment ho va fer en format líquid i després en format pols per millorar la seva conservació. Aquesta fórmula es va considerar l'alimentació perfecta pel nadó.
L'ús de fórmules artificials es va associar a moltes morts infantils a l'estiu del 1870 a causa del deteriorament de la llet deixada a les ampolles. Degut a aquest esdeveniment, durant els anys 1890 i 1910 es va posar èmfasi en la neteja i millora de la qualitat del subministrament de llet així com també en el seu emmagatzematge.
Al 1920, es va començar a desenvolupar una fórmula basada en farina de soia per als infants al·lèrgics a la llet de vaca que no va ser disponible fins a l'any 1929. Aquesta fórmula tenia mancança en nutrients vitals i, per tant, es va complementar amb vitamines. Aquest mateix any, American Medical Association (AMA) va formar el comité d'aliments per aprovar la seguretat i qualitat de la composició de les fórmules infantils.
Entre els anys 1940 i 1950, es considerava que la llet maternitzada era un substitut segur de la llet de la mare. En conseqüència, la lactància materna va experimentar un descens constant en els països industrialitzats fins als anys 70 com a resultat de l'educació prenatal, la intervenció de la indústria alimentària farmacèutica, l'increment de l'enteniment dels riscos de tals fórmules i l'activisme social.
Actualment, molts creuen que el desenvolupament i la publicitat de fórmules infantils han afectat novament la pràctica de la lactància materna. Tot i que la taxa d'alletament matern era del 90% al , ha disminuït fins al 42% aproximadament al . La investigació mostra tendències creixents de nens alimentats amb fórmules que desenvolupen atopia, diabetis mellitus i obesitat infantil. Un informe de 2001 de l'Organització Mundial de la Salut advoca fortament per la lactància materna sobre l'ús de les fórmules, excepte en circumstàncies inusuals.
Composició miniatura|alt=text alternatiu|Subunitat beta de la caseïna
La llet es compon principalment de dues proteïnes: la caseïna i el sèrum de llet. La caseïna és una proteïna menys soluble, de manera que tendeix a romandre més temps a l'estómac. Pel contrari, les proteïnes del sèrum de llet són més solubles i, per tant, passen per l'estómac més ràpidament. La proporció d'aquestes proteïnes a la llet materna humana varien segons l'etapa de lactància; la quantitat de sèrum és major durant els primers dies de lactància, després la proporció va sent més semblant fins a arribar a ser igual als 12 mesos. Per tant, per aconseguir aquestes proporcions a la llet maternitzada, el que fan és addicionar concentrat de proteïna de sèrum per ajustar-ho.
La composició de la fórmula infantil està estrictament regulada i cada fabricant ha de seguir les pautes establertes per les agències governamentals. Tots els components principals afegits a la fórmula (proteïnes, lípids, hidrats de carboni) tenen un rang de valors mínims i màxims per a la seva efectivitat i aquests han de durar tota la vida útil del producte. Pels aminoàcids, només es poden afegir formes L d'aminoàcids ja que les formes D poden causar acidosi D-làctica. S'ha d'evitar la fructosa a causa de la seva intolerància. Tampoc es permeten greixos, olis hidrogenats ni la radiació ionitzant del producte de fórmula, ja que podria provocar un deteriorament del producte.
Tipus Tot i l'evidència de que la llet humana té una gran varietat d'avantatges ja siguin nutricionals o no, les dades més recents dels Centres de Control i Prevenció de Malalties (CDC) indiquen que només el 79% de les dones començaran a alletar els seus nadons en néixer i als 6 mesos d'edat, aquesta proporció baixa aproximadament fins al 19%. Per això, el nombre i la varietat de fórmules infantils han augmentat enormement durant l'última dècada. Per aconseguir una fórmula apropiada per a la salut del nadó n'hi ha de diferents tipus.
Fórmules estàndards La font de proteïna és la llet de vaca, la lactosa és la principal font d'hidrats de carboni, els greixos provenen d'una barreja d'olis vegetals i el ferro és un mineral essencial. L'AAP recomana actualment, que, des del naixement fins al primer any de vida, s'utilitzi una fórmula estàndard fortificada amb ferro per a tots els lactants que no siguin alletats. Les fórmules baixes en ferro es consideren nutricionalment inadequades i no es recomanen.
En aquesta fórmula també hi ha canvis en els greixos làctics: s'han inclòs els àcids grassos poliinsaturats de cadena llarga (LCPUFA), específicament l'àcid docosahexaenoic (DHA) i l'àcid araquidònic (ARA), ja que s'havien trobat continguts més alts en el cervell dels lactants en comparació amb els que s'havien alimentat de fórmules infantils anteriorment. L'addició de LCPUFA es comercialitza com a millora del neurodesenvolupament dels lactants.
Fórmules especialitzades Un petit percentatge dels nadons acabats de néixer requereixen fórmules especialitzades. Aquests solen ser nadons prematurs o de baix pes, o lactants amb malalties metabòliques i malformacions intestinals. Les fórmules són baixes en sodi per aquells lactants que necessiten restringir la ingesta de sal, o també hi ha fórmules de proteïnes ‘predigestades' pels lactants que no poden tolerar o són al·lèrgics a les proteïnes de la llet de vaca (caseïna i sèrum de llet). A més, existeixen fórmules per a lactants "més famolencs" o fórmules per abans de dormir, tot i que no es consideren estrictament fórmules especialitzades.
Fórmules de creixement Aquests tipus de fórmules s'han introduït al mercat recentment tot i ser molt més cares que la llet de vaca. No són una necessitat en la nutrició dels nens petits, sinó que són una alternativa pels nens d'entre 1 i 3 anys per compensar les deficiències nutricionals que es poden produir en la fase de transició de la nutrició infantil a l'alimentació familiar, sobretot quan prevalen males pautes dietètiques a la família.
En comparació amb la fórmula estàndard, aquesta té una elevada quantitat de vitamina A i D, ferro i zinc. Ara bé, s'ha de disminuir la ingesta global de proteïnes que tendeix a ser superior als valors de referència per a aquesta edat. Això es pot aconseguir diluint la llet de vaca en greixos a un nivell de proteïna comparable a les fórmules infantils i substituint parcialment el greix de la llet de vaca amb olis vegetals adequats per augmentar el contingut d'àcids grassos essencials.
Fórmules de símptomes específics Els còlics infantils i el reflux gastroesofàgic entre altres han conduït a la creació i comercialització d'una categoria de fórmules específiques per a nadons. Aquestes estan dissenyades per reduir les regurgitacions i semblen permetre un creixement satisfactori. Tot i això, el seu ús en casos de reflux sense complicacions no està recolzat pel Comitè de Nutrició ESPGHAN, ja que el reflux gastroesofàgic no sol provocar efectes adversos per a la salut i desapareix espontàniament als 3 mesos d'edat.
Les principals modificacions d'aquestes llets inclouen proteïnes parcialment hidrolitzades amb una reducció de lactosa o sense lactosa i/o probiòtics afegits. Els carbohidrats es substitueixen per midó d'arròs o midó de blat de moro precuinat per augmentar la viscositat, de tal manera que s'espesseix amb l'ambient àcid de l'estòmac. Diverses fórmules fan servir xiclet de garrova, que no es trenca amb l'amilasa salival i, per tant, manté la viscositat.
Fórmules sense lactosa La lactosa és el disacàrid primari tant en llet de vaca com en llet humana i es considera una font primària d'energia necessària pel creixement. El que varia en aquest tipus de llet és que el sucre principal és la glucosa. És una llet indicada pels nadons que tinguin una deficiència congènita o transistent de lactasa. Aquesta fórmula pot contenir proteïna de soia o llet de vaca, i en el cas d'aquesta última, l'absència de lactosa no afecta el creixement normal dels lactants.
Fórmules per a nadons prematurs Els nadons prematurs es caracteritzen per tenir una reserva escassa de nutrients, uns requeriments elevats d'energia i aigua, i alteracions per immaduresa, així com a vegades també poden patir malalties greus relacionades amb la digestió, absorció, metabolisme i excreció de nutrients.
Aquestes fórmules tenen un contingut proteic més elevat que les fórmules estàndard, així com també tenen una quantitat major d'electròlits, calci i fòsfor. Estan indicades per a nadons prematurs amb un pes inferior als 2.500 grams. Com que els nadons tenen deficiència de la lactasa intestinal, es sol substituir un 50% de la lactosa per polímers de glucosa. Respecte als lípids, en la majoria d'aquestes fórmules hi ha una barreja de grases vegetals, triglicèrids de cadena mitjana i grasa làctea. Així com altres fórmules, també és essencial l'incorporació d'àcids grassos poliinsaturats de cadena llarga.
Fórmules post-alta hospitalària Aquestes fórmules estan dissenyades específicament per a nadons prematurs durant 3-12 mesos després de l'alta de l'hospital. Estan enriquides amb proteïnes i es complementen de manera variable amb minerals, vitamines i oligoelements en comparació amb les fórmules estàndards. No hi ha evidències científiques que recolzin que aquestes fórmules proporcionen beneficis respecte a altres fórmules per a nadons prematurs, tant en paràmetres de creixement com de neurodesenvolupament.
Fórmules de proteïnes de llet de vaca hidrolitzades Estan preparades a partir de llet de vaca amb olis vegetals afegits, vitamines, minerals i ferro.
Parcialment