El Centre d'Història Contemporània de Catalunya (CHCC) va ser creat l'any 1984 per la Generalitat de Catalunya,<ref>Adscrit a la Presidència de la Generalitat de Catalunya: Decret 80/1984, de 3 de març, de creació del Centre d'Història Contemporània de Catalunya (DOGC núm. 425, 13.04.1984). http://portaldogc.gencat.cat/utilsEADOP/PDF/425/184659.pdf. - Canvis d'adscripció: Departament de Cultura: Decret 279/1984, de 6 de setembre, de reestructuració del Departament de la Presidència (DOGC 472, 25.09.1984). http://portaldogc.gencat.cat/utilsEADOP/PDF/472/184670.pdf. Departament de la Presidència: Decret 355/2001, de 24 de desembre, pel qual es reestructuren parcialment diversos departaments de l'Administració de la Generalitat de Catalunya" (DOGC núm. 3544, 02.01.2002). http://portaldogc.gencat.cat/utilsEADOP/PDF/3544/232645.pdf. Departament del Conseller en Cap: Decret 68/2004, de 20 de gener, d'estructuració i de reestructuració de diversos departaments de l'Administració de la Generalitat (DOGC núm. 4054, 22.01.2004). http://portaldogc.gencat.cat/utilsEADOP/PDF/4054/357632.pdf. Departament de la Presidència: Decret 168/2004, de 10 de febrer, de reestructuració parcial de diversos departaments de l'Administració de la Generalitat de Catalunya (DOGC núm. 4069, 12.02.04). http://portaldogc.gencat.cat/utilsEADOP/PDF/4069/362577.pdf. Departament de la Vicepresidència: Decret 477/2006, de 5 de desembre, de reestructuració parcial del Departament de la Presidència (DOGC núm. 4776, 07.12.06). http://portaldogc.gencat.cat/utilsEADOP/PDF/4776/483791.pdf . Departament de la Presidència: Decret 200/2010, de 27 de desembre, de creació, denominació i determinació de l'àmbit de competència dels departaments de l'Administració de la Generalitat de Catalunya (DOGC 5785, 29.12.2010). http://portaldogc.gencat.cat/utilsEADOP/PDF/5785/568856.</ref> amb la voluntat de recuperar la memòria històrica de Catalunya i compensar la marginació a la qual s'havia vist relegada en les històries oficials i, més recentment, per dècades de dictadura franquista. L'historiador, editor i polític Josep Benet i MorellJosep Benet fou el senador més votat de tot l'Estat en les primeres eleccions democràtiques, les legislatives del 15 de juny de 1977, celebrades mesos després de la mort del dictador Francisco Franco. Benet va repetir en les legislatives de l'1 de març de 1979, quan ja hi havia Constitució Espanyola (1978). I, un cop aprovat l'Estatut de Catalunya (1979), va presentar-se a les primeres eleccions autonòmiques catalanes celebrades el 20 de març de 1980, encapçalant una llista que ell hauria volgut d'unitat, en la línia de la política unitària de temps enrere, però que finalment va ser la del Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC), que va incorporar alguns altres independentistes com ell, en un moment en què les formacions polítiques intentaven diferenciar-se i singularitzar-se. En aquelles eleccions, un dels altres caps de llista va ser Jordi Pujol, en la coalició de Convergència Democràtica de Catalunya i d'Unió Democràtica de Catalunya (CiU), que va obtenir la majoria relativa i va fer govern. L'any 1892, el 23 de setembre, després del debat al Parlament de Catalunya sobre la política de govern de Jordi Pujol, el PSUC va presentar una moció de censura, que va ser defensada pel diputat Josep Benet, amb una proposta de govern de concentració. La moció no va tenir el suport suficient, però sí que va tenir la funció de mostrar un programa distint i de reiterar la idea de pacte en aquells moments de concentració de les bases de l'Estat democràtic i de marcs de relació entre les diferents institucions de govern. Font: 25 anys de la creació del Centre d'Història Contemporània de Catalunya(CHCC) : 1984-2009. Barcelona : Centre d'Història Contemporània de Catalunya, 2009. (Personatges i fets; 2). . http://www20.gencat.cat/docs/Departament_de_la_Vicepresidencia/0-WEB_AEC_CHCC/CHCC/Document/25_anys_llibre.pdf (Cervera, la Segarra, 1920-Sant Cugat del Vallès, el Vallès Occidental, 2008), fou el primer director del Centre i va pensar i posar en marxa el projecte amb l'objectiu de normalitzar la recerca, els estudis i la difusió de la història de Catalunya, en especial de la més recent, a partir de l'època republicana. Adscrit des de l'any 2010 al Departament de la Presidència de la Generalitat de Catalunya, i des del 2022 al Departament de Justícia, té la seu al Palau de Mar, on comparteix edifici i serveis amb el Museu d'Història de Catalunya. El 2009 el Centre celebrà el 25è aniversari. En aquests vint-i-cinc anys el Centre ha passat per diverses seus: primer el Palau Moja; el 1992 el CHCC va ser ubicat en un antic magatzem tèxtil de la Gran Via de les Corts Catalanes, 657 bis (en l'espai ocupat actualment pels Jardins de Jaume Perich, i que anteriorment havia ocupat la Biblioteca Bergnes de las Casas), l'edifici va ser llogat per un període de cinc anys. L'any 1996 va ser inaugurat el Museu d'Història de Catalunya, i el seu primer director, Josep Maria Solé i Sabaté, va impulsar el trasllat del CHCC al Palau de Mar, al mateix edifici del Museu, on des d'aleshores ocupa algunes dependències entre la primera i la quarta planta.
Encara que el CHCC comparteixi edifici amb el Museu d'Història de Catalunya, el Centre depèn del Departament de Justícia mentre que el Museu depèn del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. És a dir que són dos organismes independents, per més que sovint el CHCC sigui vist com el Centre de Documentació del Museu i no com una institució amb personalitat pròpia.
Des del 2012 Jaume Sobrequés n'és el director.
La creació del Centre es va dur a terme perquè calia recuperar la memòria històrica de Catalunya i compensar la marginació a la qual s'havia vist relegada en les històries oficials i per dècades de dictadura franquista. El Centre d'Història Contemporània de Catalunya estava cridat a omplir aquest buit en uns moments en què ni es parlava, ni s'escrivia, ni s'estudiava a la nostra història, o, en tot cas, era manipulada i falsejada.25 anys de la creació del Centre d'Història Contemporània de Catalunya(CHCC) : 1984-2009. Barcelona : Centre d'Història Contemporània de Catalunya, 2009. (Personatges i fets; 2). . http://www20.gencat.cat/docs/Departament_de_la_Vicepresidencia/0-WEB_AEC_CHCC/CHCC/Document/25_anys_llibre.pdf
Objectius i funcions El Centre va iniciar els seus treballs amb tres objectius: el ja comentat de promoure la recerca i la difusió de la història immediata de Catalunya, però també la dels darrers segles, el de crear una biblioteca i un centre de documentació, i el de crear el museu d'història del catalanisme. Aquest primer objectiu ha estat desenvolupat mitjançant una política d'ajuts a la investigació i a la publicació.
Les funcions actuals del CHCC són:Decret 118/2013, de 26 de febrer, de reestructuració del Departament de la Presidència (DOGC núm. 6325, 28.02.2013). http://portaldogc.gencat.cat/utilsEADOP/PDF/6325/1287427.pdf
Promoure la recollida de documentació escrita i de tota mena que faci referència a la història contemporània de Catalunya. Coordinar i promoure accions de suport a la recerca i a la difusió de la història contemporània de Catalunya. Assessorar i donar suport tècnic a la biblioteca i al centre de documentació especialitzat en temes d'història contemporània de Catalunya i, molt especialment, en la història del catalanisme. Dissenyar la línia de col·laboració amb altres centres i institucions culturals per reforçar la presència de la història de Catalunya en els medis historiogràfics i educatius, de dins i fora del país.
Característiques El CHCC és un dels centres de referència de l'administració de la Generalitat de Catalunya en matèria d'història. Té com a objectiu promoure accions de suport a la recerca i a la difusió de la història de Catalunya dels darrers segles, així com oferir els serveis d'una biblioteca i d'un centre de documentació especialitzats per donar suport al Centre, al Museu d'Història de Catalunya, als investigadors i a la ciutadania en general. El CHCC du a terme o impulsa accions bàsiques, especialment aquelles que no poden ser realitzades per altres centres i institucions culturals, amb les quals pot establir col·laboracions. Es tracta de reforçar la presència cívica de la història de Catalunya, de col·laborar en l'avenç i la difusió del coneixement històric, de manera especial amb els ajuts a la investigació i a la publicació d'obres sobre la història contemporània de Catalunya, i de fomentar-ne la presència en els medis historiogràfics i educatius, de dins i fora del país.
Un dels primers llibres encarregats pel Centre fou el de Josep Maria Solé i Sabaté i Joan Villarroya, La repressió a la rereguarda de Catalunya (1936-1939), en dos volums, que havia estat precedida per l'obra de Solé La repressió franquista a Catalunya (1939-1953) (1985). Un altre llibre encarregat fou el de Joan Samsó, La cultura catalana entre la clandestinitat i la represa pública (1939-1951) (1994 i 1995).
Fins a l'any 2008 s'havien beneficiat d'aquests ajuts més de 1.800 treballs (entre investigacions i publicacions). El 2010 va tenir lloc la darrera convocatòria d'aquests ajuts, interromputs des d'aleshores. El 2011, davant la inquietud pel futur del CHCC, diversos historiadors varen signar el "Manifest a favor del Centre d'Història Contemporània de Catalunya".
Disposa d'un Consell Assessor amb les funcions següents:Ordre PRE/114/2004, de 15 d'abril, de creació del Consell Assessor del Centre d'Història Contemporània de Cataluny (DOGC núm. 4118, 23.04.2004). http://www.gencat.cat/diari/4118/04106048.htm Assessorar en l'establiment de les línies generals d'actuació del Centre d'Història Contemporània de Catalunya. Proposar actuacions per a l'impuls de la recerca en l'àmbit de la història contemporània de Catalunya i per a la millora del coneixement d'aquesta història. Proposar línies de coordinació i cooperació entre el Centre i altres organismes i institucions relacionats amb la recerca en història contemporània.
Biblioteca Josep Benet i centre de documentació Altrament, la biblioteca, amb seu al Museu d'Història de Catalunya, està consolidada i disposa d'un centre de documentació especialitzat, que augmenta d'any en any a partir de les compres de fons documentals i les donacions de particulars. Se li va donar el nom de "Biblioteca Josep Benet" pocs mesos després de la seva mort i en homenatge al seu fundador, que alhora la va nodrir.
El "Fons de fotografies dels bombardejos durant la Guerra Civil espanyola, 1936-1939" conté fotografies de diverses poblacions de Catalunya, del País Valencià, de les Illes Balears, d'Aragó i de Múrcia, i van ser comprades pel senyor Josep Benet durant els primers anys del Centre. El fons està constituït per un àlbum que conté 87 fotografies i per 669 fotografies soltes, classificades pel Centre amb anterioritat. Aquestes fotografies aèries, procedents de l'Aviazione Legionaria Italiana, en blanc i negre, han tingut una gran difusió a partir de la inclusió de la llista de les poblacions a la pàgina web del CHCC.
Dins la secció de biblioteca-centre de documentació, el treball s'orienta vers els eixos d'actuació següents: Promoure la recollida de documentació sobre la història contemporània de Catalunya. Formar una biblioteca i hemeroteca especialitzada en temes d'història contemporània de Catalunya i, molt especialment, en la història del catalanisme. Oferir un servei de consulta bibliogràfica i documental adreçat especialment als investigadors, als estudiants universitaris i al públic interessat en la història recent del país. Col·laborar i donar suport en matèria de recerca i documentació a les activitats organitzades pel Centre: exposicions, conferències, actes commemoratius, etc.
La biblioteca està integrada al Catàleg de les Biblioteques Especialitzades de la Generalitat de Catalunya (BEG).