Aquest article enumera totes les persones que van participar en la Revolta decabrista el desembre de 1825.

Decabristes condemnats a mort

Decabristes condemnats a l'exili Hi va haver onze categories de condemna:

Primera categoria miniatura|esquerra|El tinent Mikhaïl Mikhàilovitx Narixkín el 1820 Iàkov Maksímovitx Andréievitx: (1801- 1840), tinent a la 8a Brigada d'artilleria, membre de la Societat dels Eslaus Units, es va proposar per a la detenció del Gran Duc Constantí Pàvlovitx de Rússia. Va cridar a l'alçament el Regiment d'infanteria de Txerníhiv. En el moment del seu interrogatori, va negar tot implicació en l'aixecament de desembre de 1825. El tribunal li va infligir una pena de reclusió a perpetuïtat. El 22 d'agost de 1826, aquesta pena va ser reduïda a 20 anys. El 23 de juliol de 1826, va ser empresonat a la fortalesa de Schlüsselburg i el 2 d'octubre del mateix any, transferit a Sibèria on, el 20 de desembre de 1827, va retrobar els seus camarades decabristes. El setembre 1830, va ser transferit a la fàbrica Petrovski (fàbrica d'extracció de mineral de ferro a la regió de Transbaikal). El 8 de novembre la seva pena va ser reduïda a 13 anys d'empresonament.www.encspeb.ru

Anton Petróvitx Arbuzov: Tinent, acusat de temptativa de regicidi i d'assassinat dels membres de la família imperial, el tribunal li va infligir una pena de 20 anys de treballs forçats a Sibèria.www.encspeb.ru

Aleksandr Petróvitx Bariatinski (1798- 1844), príncep, segon capità d'un Regiment d'hússars, assistent de camp del comandant del 2n exèrcit, membre de la Societat del Sud, amic de Péstel. El tribunal el va condemnar a 20 anys de reclusió, la seva pena va ser reduïda a 20 anys, va ser exiliat a Sibèria.www.encspeb.ru

Aleksandr Bestújev

Vladímir Aleksàndrovitx Betxàsnov, sotstinent de la 8a brigada d'artilleria, condemnat al presidi a perpetuïtat, la seva pena va ser reduïda a 20 anys.

Piotr Ivànovitx Boríssov: (1800- 1854) tinent a la 8a Brigada d'artilleria, amb el seu germà Aleksandr Ivànovitx Boríssov i Iúlian Kazimírovitx Liublinski va fundar la Societat dels Eslaus Units. El 10 de juliol de 1826, va ser condemnat a treballs forçats. El 23 de juliol de 1826, amb el seu germà va ser enviat a Sibèria. El 22 d'agost de 1826, la seva pena va ser reduïda a 20 anys. Va ser empresonat a Irkutsk i després a la fortalesa de Txità. El 8 de novembre de 1832 la seva pena va ser commutada a 15 anys de treballs forçats, el 14 de desembre de 1835 a 13 anys.drefnew.narod.ru

Andrei Ivànovitx Boríssov: (1798- 1854) Antic tinent a la 8a Brigada d'artilleria, amb el seu germà petit i Iúlian Kazimírovitx Liublinski va fundar la Societat dels Eslaus Units. Condemnat el 10 de juliol de 1826 a una pena de treballs forçats a perpetuïtat, fou enviat amb el seu germà va ser enviat a Sibèria. El 22 de juliol de 1826 la seva pena va ser reduïda a 20 anys. Va ser empresonat a Irkutsk i després a la fortalesa de Txità. El 8 de novembre de 1835 la seva pena va ser reduïda a 15 anys, el 14 de desembre de 1835 a 13 anys.

Dmitri Aleksàndrovitx Sxepin-Rostovski: (1798- 1858), tinent al Regiment De La Guarda Moskovski, membre de la Societat del Nord (1825), va prendre una part activa en l'aixecament de la Plaça del Senat. El tribunal li va infligir una pena de presó a perpetuïtat a Sibèria. De 1826 a 1839, va purgar la seva pena a la fortalesa de Txità i després a la fàbrica Petrovski. En 1856, es va beneficiar de'una amnistia.

Vassili Lvóvitx Davídov: (1793- 1855), poeta rus, tinent al 5è Regiment d'hússars Aleksandriski, el tribunal li va infligir una pena de reclusió a perpetuïtat, la seva pena va ser reduïda a 20 anys de treballs forçats.

Vassili Abramóvitx Dívov: Cadet, acusat de temptativa de regicidi i de l'assassinat de la família imperial, va ser privat dels seus títols de noblesa; a més el tribunal li va infligir una pena de 20 anys de treballs forçats a Sibèria.

Ivan Ivànovitx Gorbatxevski

Aleksandr Ivànovitx Iakubóvitx (1792- 1845), capità al Regiment de Dragons de Nijni Nóvgorod, membre de la Societat del Nord, el 18 de desembre del 1825, va ser designat per assassinar Alexandre I de Rússia a la Plaça del Senat. Condemnat als treballs forçats, va ser enviat a les mines d'or del districte de Ienissei, segons el testimoniatge del coronel del Cos de gendarmeria I.D. Kazirmirski, el condemnat sofria d'una malaltia greu que li va fer perdre l'ús de les seves cames: les seves ferides al cap li provocaren accessos de bogeria. El 2 de desembre del 1845, va ser transportat a un hospital proper de Ienisseisk. L'endemà, va morir d'hidropesia al pit.http://www.encspb.ru/www.peoples.ru

Ivan Dmítrievitx Iakúixkin: (1794- 1857). Un dels fundadors de la Societat secreta la Unió de la Salvació, membre de la Unió de la Prosperitat. En servei al 37è Regiment de caçadors. En negar-se a lliurar els noms dels seus camarades decabristes, per ordre de l'emperador Nicolau I de Rússia, va tenir els peus i les mans travades. Condemnat a 20 anys de reclusió, pel decret de 22 d'agost de 1826, la seva pena va ser reduïda a 15 anys de captivitat. Empresonat un temps a la fortalesa finlandesa de Kotka, el novembre del 1827, va ser transferit a Sibèria i empresonat a la fortalesa de Txità.

Aleksei Petróvitx Iuixnevvski: comissari general al 2n Exèrcit, membre de la Societat del Sud, va preconitzar l'assassinat del tsar i de la família imperial; el tribunal li va infligir una pena de reclusió a perpetuïtat, aquesta pena va ser reduïda a 20 anys d'empresonament. Va ser exiliat a Sibèria.

Artamon Zakharóvitx Muraviov: (1794- 1846), coronel d'artilleria, membre de la Societat del Sud. El tribunal li va infligir una pena de 20 anys de treballs forçats.www.hrono.ru

Ievgueni Petróvitx Obolenski

Nikolai Alekséievitx Panov :(1803- 1850), tinent del Regiment dels Granaders de la Guàrdia, va ser un dels membres de la Societat del Nord (1825), va participar activament en l'aixecament de l'exèrcit a la Plaça del Senat. Es va lliurar a les autoritats motu proprio. La justícia imperial el va condemnar a 14 anys de presidi. El juny del 1827, va ser enviat a Sibèria i va ser empresonat a la fortalesa de Txità; el setembre del 1830, va ser transferit a les fàbriques Petrovski; la seva pena va ser reduïda a 13 anys.www.encspb.ru

Aleksandr Semiónovitx Pestov: Tinent a la 9a Brigada d'artilleria. Sobre l'acusació de temptativa de regicidi, el tribunal li va infligir una pena de 20 anys de treballs forçats a Sibèria.

Aleksandr Víktorovitx Poggio: (1798- 1873), Germà segon de Iòssif Víktorovitx Poggio, membre de la Societat del Sud i després de la Societat del Nord. Va preconitzar la creació d'una república i l'assassinat de la família imperial. El tribunal li va infligir una pena d'empresonament a perpetuïtat, va ser reduïda a 20 anys. En 1839, va ser transferit a Sibèria.www.hrono.ru

Ivan Semiónovitx Povalo-Xveikovski: (1787- 1845), coronel del Regiment d'infanteria Saratovski, membre de la Societat del Sud. Va donar el seu acord per a l'assassinat del tsar i l'aixecament de l'exèrcit, però es va negar a participar en l'aixecament del Regiment d'infanteria Txernígov. El tribunal el va condemnar a la pena capital; el 1826, aquesta va ser commutada als 20 anys de treballs forçats que va purgar a les mines de Nertxinsk.www.rulex.ru

Aleksandr Nikolàievitx Sutgof: (1801- 1872), tinent al regiment dels granaders de la Guàrdia, va militar en el si de la Societat del Nord (1825) i va participar en l'aixecament de la Plaça del Senat el 14 de desembre del 1825. Arrestat, va ser posat sota custòdia preventiva a la fortalesa de Pere i Pau a Sant Petersburg. L'Alt Tribunal criminal li va infligir una pena de treballs forçats a perpetuïtat, pena que va purgar a Sibèria. El 8 d'agost del 1826, aquesta pena va ser reduïda a vint anys. Es va reunir amb els seus camarades decabristes a la presó de Txità el juny del 1827. L'agost del 1827, va ser transferit a la fàbrica Petrovski. El setembre del 1830, la seva pena de servitud penal va ser reduïda a quinze anys. El 8 d'agost del 1856, es va beneficiar de l'amnistia. Va morir a Bordjomi el 12 de maig del 1870 i va ser inhumat al cementiri de l'esglésiadecemb.hobby.ru

Mikhaïl Matvéievitx Spirídov (1796- 1855), capità al 121è regiment d'infanteria de Penza, membre de la Societat del Sud, partidari de l'assassinat de la família imperial, els dies precedents al 14 de desembre del 1825, va ser un dels principals actors de l'aixecament del regiment d'infanteria Txernígov; va dirigir la propaganda al si de l'exèrcit rus. El tribunal el va condemnar a reclusió a perpetuïtat; el 26 de juliol del 1826, va ser empresonat a la torre rodona de la fortalesa de Priozersk; el 21 de desembre del 1826 a aïllament en cel·la; el 22 de desembre del 1826, la seva pena va ser reduïda a 20 anys d'empresonament. El 21 d'abril del 1827, va ser posat sota custòdia a la fortalesa de Schlüsselburg; el 20 d'octubre del 1827, va ser transferit a Sibèria on el 20 de desembre del 1827, a la fortalesa de Txità, va retrobar els seus camarades decabristes. El 8 de novembre del 1832, la seva pena d'empresonament va ser reduïda a 15 anys; el 14 de desembre del 1835 a 13 anys. Era net de l'almirall Grigori Andréievitx Spirídov.

Nikolai Ivànovitx Turguénev: (1789- 1871), científic i economista, conseller d'Estat, funcionarial al ministeri de les Finances de la Rússia imperial, va redactar L'Experiència de la teoria de la fiscalitat. Va ser un dels membres de la Unió de la Salvació. En sojorn a l'estranger, va ser absent en el moment dels esdeveniments del 14 de desembre de 1825. Pregat de presentar-se davant la Comissió d'investigació quan es trobava a Sant Ptersburg, s'hi va negar. El tribunal el va condemnar per contumàcia als treballs forçats a perpetuïtat. Amnistiat el 26 d'agost del 1856, va retornar a Sant Petersburg el maig del 1857.www.hrono.ru

Fiódor Fiódorovitx Vadkovski (1800- 1844), poeta, músic, ensenya al 18è Regiment de Caçadors a cavall Nejinski, membre de la Societat del Nord, es va reunir al Consell de la Societat del Sud (1823). Arrestat l'11 de desembre del 1825, el tribunal li va infligir una pena de mort commutada en exili a perpetuïtat. El 22 d'agost del 1826, aquesta pena va ser reduïda a 20 anys de reclusió. El 27 de juliol del 1826, va ser empresonat a la fortalesa de Keksgolmskoï, el 24 d'abril del 1827, va ser empresonat a la fortalesa de Schlüsselburg. Transferit a Sibèria el 17 de novembre del 1827, va retrobar els seus camarades decabristes a la fortalesa de Txità.decemb.hobby.ru

miniatura|Dmitri Irinàrkhovitx Zavalixin

Dmitri Irinàrkhovitx Zavalixin: (1804- 1892), tinent de la flota russa, periodista i memorialista, fill del major-general Irinarkh Ivànovitx Zavalixin, no va ser oficialment un membre de les organitzacions decabristes; no obstant això va compartir les seves idees. Absent en el moment de l'aixecament del 14 de desembre de 1825, va ser malgrat tot detingut el gener del 1826 per a un interrogatori i després fou allibertat. Al març del 1826, fou arrestat de nou. Acusat de regicidi el tribunal li va infligir una pena de treballs forçats a perpetuïtat, va treballar a la mina de Nertxinsk i després fou enviat en residència a Txità.www.hrono.ru