miniatura|Cipollini al París-Niça de 1997 és un exciclista italià que fou professional entre 1989 i el 2005 i el 2008. Especialista en els esprints, va guanyar etapes a les tres grans voltes, destacant el rècord de victòries d'etapa que ostenta al Giro d'Itàlia, amb 42. També va guanyar reconegudes curses d'un dia, com la Milà-Sanremo, tres edicions de la Gant-Wevelgem i el tres vegades, i el Campionat del món en ruta del 2002. El seu germà Cesare també va ser ciclista professional.
Biografia 1989-1991. Aprenentatge al Del Tongo Mario Cipollini va néixer en el si d'una família de ciclistes. El seu pare, Vivaldo, era un bon corredor aficionat fins que un greu accident va arruïnar la seva prometedora carrera. Mentre era un nen va resseguir Itàlia amb la seva família per veure les curses en què corrien la seva germana Tiziana i el seu germà Cesare, seleccionat per representar Itàlia en els Jocs Olímpics de 1976 amb tan sols 17 anys. Mario Cipollini va passar al professionalisme el 1989 amb l'equip Del Tongo, que evoluciona al seu germà gran, Cesare. Mario Cipollini d'imposa, en la seva primera temporada, en tres etapes consecutives del Giro de la Pulla, abans d'aconseguir la seva primera victòria d'etapa al Giro d'Itàlia. En tres temporades amb l'equip, va guanyar sis etapes del Giro d'Itàlia i diverses carreres d'un dia.
1992-1995: la confirmació a la MG-Bianchi i Mercatone-Uno Durant els següents quatre anys Cipollini va guanyar de nou diverses etapes del Giro d'Itàlia, però també tres etapes del Tour de França el 1993 i 1995. Va guanyar la classificació per punts del Giro d'Itàlia de 1992, i porta el mallot groc del Tour de França de 1993. També destaca com a especialista en clàssiques, tot guanyant dues vegades la Gant-Wevelgem, i el Gran Premi E3. El 1995 Cipollini guanya, des del febrer, tres etapes consecutives del Tour del Mediterrani, així com el Trofeu Luis Puig i dues etapes de la Volta a la Comunitat Valenciana.
1996-2001: Cipollini al Saeco, al cim En les sis temporades que va passar a l'equip Saeco Cipollini perfeccionà la tècnica de l'esprint. Fou el primer en fer que tot l'equip treballés al seu servei, emprant per l'esprint final un tren formant pels seus companys d'equip. Aquesta tècnica sols era possible per la seva capacitat de suportar el fort ritme que imposaven els seus companys fins al final. Aquesta tècnica li permet guanyar cada any 4 o 5 etapes del Giro d'Itàlia, arribant a 34 victòries d'etapa en aquesta cursa el 2001 i una segona classificació per punts el 1997. També va guanyar 9 noves etapes del Tour de França, incloent-ne quatre de consecutives el 1999. Amb tot, mai finalitzaria la cursa francesa, abandonant sistemàticament en les primeres etapes de muntanya, cosa que el va fer impopular a França. El 1996 guanyà el Campionat d'Itàlia.
2002-2005: l'apoteosi i final de carrera Mentre Cipollini, amb 35 anys, sembla en declivi, va fer una temporada de 2002 excepcional. Guanyador per primera vegada a la Milà-Sanremo al març, poc després de guanyar Gant-Wevelgem, per tercera vegada, deu anys després de la primera; i la tercera classificació per punts al Giro d'Itàlia gràcies a les sis victòries d'etapa. Això li va permetre aproximar-se al rècord de victòries d'etapa establert per Alfredo Binda abans de la guerra. Aquell estiu, el seu nou equip, Acqua & Sapone, no és seleccionat per al Tour de França. Molest, Cipollini va anunciar la seva retirada, però va reconsiderar la seva decisió. Durant la tardor va participar, per primera vegada, en la Volta a Espanya, en què va guanyar tres etapes i va guanyar per primera vegada el títol de Campió del món en ruta. Tots aquests èxits van servir perquè rebés la Bicicleta d'or i el Mendrisio d'or.
El 2003 va guanyar dues etapes del Giro d'Itàlia, elevant la xifra total de victòries d'etapa en 42 i superant el rècord d'Alfredo Binda. El seu equip Domina Vacanze no fou seleccionat per disputar el Tour de França. La direcció del Tour ho justificà per l'edat i el decebedor inici de temporada de Cipollini, alhora com també pel desig de "donar una mica d'impuls al ciclisme francès". Després de fitxa pel Liquigas el 2005, Cipollini va establir com a principals fites la Milà-Sanremo, la Gant-Wevelgem i el Giro d'Itàlia.Looking for number 188, interview parue sur cyclingnews.com, 29 février 2005, consulté le 4 janvier 2010 Va aconseguir les dues últimes victòries: una al Tour de Qatar i al Giro de la província de Lucca. El 26 d'abril de 2005, amb 38 anys, tretze dies abans de l'inici del Giro d'Itàlia, va anunciar que es retirava després de 17 temporades com a professional i 189 victòries.Cipollini retires, cyclingnews.com, 27 avril 2005, consulté le 4 janvier 2010 L'organització del Giro el va convidar perquè s'acomiadés de la cursa i els aficionats abans de començar el pròlegl.Cipollini to kick off prologue, cyclingnews.com, 7 mai 2005, consulté le 4 janvier 2010
2008: retorn avortat al Rock Racing El 2008, amb 40 anys, va tornar a la competició. Després de tres anys d'inactivitat, a principis de gener fitxà per l'equip de Rock Racing per aportar la seva experiència a la formació dels joves ciclistes i disputar algunes curses americanes, incloent la Volta a Califòrnia al febrer,« Cipollini reprend du service » , L'Équipe / AFP, 20 janvier 2008. on va ser tercer en la segona etapa. El desacord entre Cipollini i l'amo de l'equip, Michael Ball, posa fi a l'aventura al mes d'abril.Cipollini and Ball's relationship on the rocks, cyclingnews.com, 27 février 2008, consulté le 4 janvier 2010
2011: consultor i promotor La seva carrera esportiva va acabar, però Cipollini no abandona el món del ciclisme. Va crear la seva marca de quadres de bicicleta, anomenat MCipollini. El 2010, és el proveïdor de l'equip ISD que va prendre el nom de Farnese Vini-Neri Sottoli el 2011. Va exercir de consultor de l'equip el 2009.
El febrer de 2013, la Gazzetta dello Sport informà que Cippolini havia estat client del doctor Eufemiano Fuentes, conegut per estar implicat en nombrosos casos de dopatge. El seu nom en clau era "Maria" i, entre d'altres, hauria rebut 25 transfusions de sang el 2003, des de primers d'any fins al Giro d'Itàlia, al maig. L'advocat de Cipollini negà les acusacions el mateix dia que el diari ho publicà, el 9 de febrer. El 24 de juny de 2013, s'anuncià que les proves realitzades per l'AFLD el 2004 van demostrar l'ús de l'EPO per Cipollini durant el Tour de França de 1998.
Palmarès 1985 20px|Maillot arc iris Campió del món júnior en contrarellotge per equips (amb Maurizio Dametto, Davide Gallerani i Adriano Lorenzi) 1987 1r al Rothaus Regio-Tour 1r a la Ruta d'Or-GP Festa del Perdono 1988 1r al Trofeu Ciutat de Castelfidardo 1989 Vencedor de 3 etapes al Giro de la Pulla Vencedor d'una etapa al Giro d'Itàlia 1990 1r a la Milà-Vignola 1r a la Millemetri del Corso di Mestre Vencedor de 2 etapes al Giro d'Itàlia Vencedor de 2 etapes al Giro de la Pulla Vencedor d'una etapa als Tres dies de La Panne 1991 1r al Grote Scheldeprijs 1r al Giro de l'Etna 1r a la Millemetri del Corso di Mestre Vencedor de 3 etapes al Giro d'Itàlia Vencedor de 2 etapes a l'Étoile de Bessèges Vencedor de 2 etapes a la Setmana Internacional de Coppi i Bartali Vencedor de 2 etapes al Giro de la Pulla Vencedor d'una etapa als Tres dies de La Panne 1992 1r a la Gant-Wevelgem Vencedor de 4 etapes al Giro d'Itàlia i 1r de la classificació per punts 20px|classificació per punts Vencedor de 3 etapes a la París-Niça Vencedor de 3 etapes als Quatre dies de Dunkerque Vencedor de 2 etapes al Giro de la Pulla Vencedor d'una etapa a l'Étoile de Bessèges Vencedor d'una etapa als Tres dies de La Panne 1993 1r a la Gant-Wevelgem 1r al Grote Scheldeprijs 1r a l'E3 Harelbeke 1r al Memorial Rik van Steenbergen Vencedor d'una etapa al Tour de França Vencedor de 3 etapes a la París-Niça Vencedor de 2 etapes al Tour del Mediterrani 1994 1r a la Millemetri del Corso di Mestre Vencedor de 2 etapes a la París-Niça Vencedor de 2 etapes al Tour del Mediterrani Vencedor d'una etapa a la Setmana Internacional de Coppi i Bartali 1995 1r al Trofeu Luis Puig 1r a la Montecarlo-Alassio 1r a la Millemetri del Corso di Mestre Vencedor de 2 etapes al Tour de França Vencedor de 2 etapes al Giro d'Itàlia Vencedor de 3 etapes a la Volta a Catalunya Vencedor de 2 etapes al Tour de Romandia Vencedor de 3 etapes al Tour del Mediterrani Vencedor de 2 etapes a la Volta a la Comunitat Valenciana 1996 20px|Campió d'Itàlia Campionat d'Itàlia en ruta Vencedor de 4 etapes al Giro d'Itàlia Vencedor de 3 etapes al Tour de Romandia Vencedor de 2 etapes a la Volta a Catalunya Vencedor de 2 etapes a la Volta a la Comunitat Valenciana Vencedor de 2 etapes a la Volta a Aragó Vencedor d'una etapa al Tour de França Vencedor d'una etapa al Tour del Mediterrani 1997 Vencedor de 5 etapes al Giro d'Itàlia i 1r de la classificació per punts 20px|classificació per punts Vencedor de 3 etapes al Tour de Romandia Vencedor de 2 etapes al Tour de França Vencedor de 2 etapes al Tour del Mediterrani Vencedor de 2 etapes a la Volta a Aragó Vencedor d'una etapa a la Volta a la Comunitat Valenciana 1998 1r al Gran Premi de la costa dels Etruscs 1r a la Millemetri del Corso di Mestre Vencedor de 4 etapes al Giro d'Itàlia Vencedor de 4 etapes a la Volta a Catalunya Vencedor de 2 etapes al Tour de França Vencedor d'una etapa al Tour del Mediterrani 1999 1r al Trofeu Luis Puig 1r al Trofeu Manacor 1r al Trofeu Sóller Vencedor de 4 etapes al Tour de França Vencedor de 4 etapes al Giro d'Itàlia Vencedor de 2 etapes a la Volta a Catalunya Vencedor d'una etapa al Tour de Romandia Vencedor d'una etapa a la Tirrena-Adriàtica 1r als Sis dies de Fiorenzuola d'Arda (amb Andrea Collinelli) 2000 1r al Gran Premi de la costa dels Etruscs Vencedor d'una etapa al Giro d'Itàlia Vencedor de 2 etapes al Tour de Romandia Vencedor d'una etapa a la Volta a la Comunitat Valenciana Vencedor d'una etapa al Tour del Mediterrani 2001 1r al Giro de la província de Siracusa Vencedor de 4 etapes al Giro d'Itàlia Vencedor de 2 etapes a la Volta a Aragó Vencedor d'una etapa al Giro del Trentino Vencedor d'una etapa al Tour de Romandia 2002 20px|Campió del món Campió del món en ruta 1r a la Milà-Sanremo 1r a la Gant-Wevelgem Vencedor de 6 etapes al Giro d'Itàlia i 1r de la classificació per punts 20px|classificació per punts Vencedor de 3 etapes a la Volta a Espanya Vencedor d'una etapa a la Tirrena-Adriàtica Vencedor d'una etapa al Tour del Mediterrani 2003 Vencedor de 2 etapes al Giro d'Itàlia Vencedor de 2 etapes a la Tirrena-Adriàtica 2004 Vencedor d'una etapa al Tour del Mediterrani Vencedor d'una etapa a la Volta a Geòrgia 2005 1r al Giro de la província de Lucca Vencedor d'una etapa al Tour de Qatar
Resultats al Tour de França 1992. Abandona (7a etapa) 1993. Fora de control (11a etapa). Vencedor d'una etapa. Porta el mallot groc durant 2 dies 1995. Abandona (10a etapa). Vencedor de 2 etapes 1996. Abandona (9a etapa). Vencedor d'una etapa 1997. Abandona (6a etapa). Vencedor de 2 etapes. Porta el mallot groc durant 4 dies 1998. Abandona (9a etapa). Vencedor de 2 etapes 1999. Abandona (9a etapa). Vencedor de 4 etapes 2004. Abandona (6a etapa)
Resultats al Giro d'Itàlia 1989. No surt (14a etapa). Vencedor d'una etapa 1990. 142è de la classificació general. Vencedor de 2 etapes 1991. 124è de la classificació general. Vencedor de 3 etapes 1992. 126è de la classificació general. Vencedor de 4 etapes. 20px|Mallot violeta 1r de la Classificació per punts 1995. Abandona (13a etapa). Vencedor de 2 etapes. Porta la maglia rossa durant 1 dia. 1996. No surt (19a etapa). Vencedor de 4 etapes 1997. 89è de la classificació general. Vencedor de 5 etapes. 20px|Mallot violeta 1r de la Classificació per punts. Porta la maglia rossa durant 2 dies 1998. Abandona (17a etapa). Vencedor de 4 etapes