La religió hurrita va ser una religió politeista practicada pels hurrites, que vivien al nord de la Mesopotàmia. Els cilindres hurrites (segells cilíndrics) mostren divinitats en forma d'humans o d'animals alats, dragons i altres monstres, que podrien ser dimonis o esperits protectors. Es creu que als déus hurrites no se'ls van dedicar temples, com a Mesopotàmia o a Egipte.
Aquesta religió va tenir una gran incidència en la religió hitita, que va adoptar molts dels seus déus tot sincretitzant la seva religió i la hurrita en una de nova. Es va estendre a Síria on el déu Tessub va tenir la seva contrapartida amb Baal. També es van adorar déus hurrites a Urartu. De fet va abastar tot l'Orient Mitjà excepte la part sud de Mesopotàmia i Egipte.
El centre principal de culte conegut se situà a Kummanni (a Kizzuwatna), des d'on va passar a Hatti. Altres centres de culte importants van ser Yazilikaya a Hatti, les ciutats d'Haran (un centre que va esdevenir finalment un temple del déu de la Lluna) i Shauskha (a Nínive, establert quan aquesta ciutat estigué sota domini hurrita). Al tercer mil·lenni hi havia a Urkesh un temple dedicat a Nergal. Kahat va ser el centre religiós principal de Mitanni, un regne hurrita.
Deïtats principals Tessub (Teššub) el déu del temps (meteorològic), el més important. Va passar a la religió hitita com a déu de les Tempestes. Hebat o Hepa; la seva dona, mare de les deesses i, per als hitites, Arinnitti, la deessa del sol. Sarruma (Šarruma), el seu fill. Kumarbi, el pare de Tessub i pare dels déus. Sausga (Šaušga), la contrapartida de la deessa assíria Ixtar i deessa de la guerra i l'amor. Simegi (Šimegi), el déu sol. Kusuh (Kušuh), el déu lluna. Nergal, deïtat de la puresa d'origen babiloni, de la que no es coneix el seu nom hurrita. Es conserven alguns nom de déus indoaris del vedisme (Mitra, Indra, Varuna, i els bessons Nasatiyas), però no es coneix que se'ls hagués dedicat cap temple.
Mites hurrites a la cultura hitita Als arxius hitites s'han trobat molts fragments de lEpopeia de Guilgameix en versions en accadi, hitita i hurrita. Se suposa que el famós poema mesopotàmic sobre el rei d'Uruk, que va fer un viatge buscant la immortalitat, va passar a Anatòlia mitjançant els textos en hurrita. També és important l'anomenat "Cicle de Kumarbi", que comença amb un capítol anomenat "El regne del cel o Teogonia", on es mostra el sincretisme hurrita ordenant les diverses divinitats del Pròxim Orient en una única "teogonia". El text hitita és molt conegut perquè se n'han trobat diversos exemplars i per la seva semblança amb la Teogonia d'Hesíode. Un altre mite hurrita recollit pels hitites és l'anomenat "Història d'Hedammu", el drac amfibi que cada any lluita amb Tessub i el venç, i que entre els hitites es diu Illuyanka.
Referències
Categoria:Hurrites Categoria:Religions