miniatura|El satèl·lit GOES N va ser llançat en un coet Delta IV des de SLC-37B, Cape Canaveral Air Force Station, Florida El Geostationary Operational Environmental Satellite (traduït «satèl·lit geoestacionari ambiental operacional», o GOES, abreujat en anglès), és un sistema de satèl·lits meteorològics nord-americans operats per l'agència National Environmental Satellite, Data, and Information Service (NESDIS) dels Estats Units. Permet el suport de previsió meteorològica, seguiment de tempestes severes i recerca meteorològica. Els satèl·lits i les estructures terrestres del sistema treballen de manera conjunta per proveir un flux continu de dades ambientals. El sistema GOES serveix per al control del temps i les pronòstics del National Weather Service («Servei Meteorològic Nacional», NWS abreujat en anglès), i els investigadors científics utilitzen les dades per comprendre millor la terra, l'atmosfera, l'oceà, i les interaccions del clima.
El sistema GOES utilitza satèl·lits geoestacionaris que —des del llançament del SMS-1 el 1974— han estat un element bàsic del control meteorològic i previsió als Estats Units.
Satèl·lits miniatura|GOES-8, un satèl·lit meteorològic dels Estats Units donat de baixa. Quatre satèl·lits GOES són operacional
El GOES-12 es designa GOES-South, es troba a 60°O. El GOES 14 es designa GOES-East a causa de les dificultats tècniques amb el GOES-13. Va ser posat en òrbita el 7 de juliol de 2009, es va sotmetre a les proves post-llançament el desembre de 2009 i després es va col·locar en òrbita d'emmagatzematge a 105° oest. El GOES 15 es designa GOES-West, és a 135°O sobre l'oceà Pacífic.
Hi ha diversos satèl·lits GOES que encara són en òrbita, inactius o en pausa. El GOES-3 ja no s'utilitza per les operacions meteorològiques, però és una part crítica dels enllaços de comunicació entre els Estats Units i l'Estació del Pol Sud Amundsen-Scott. Els satèl·lits geoestacionaris que normalment no es poden veure en absolut pels pols, però requereixen combustible pel manteniment estacionari sobre l'equador. Quan el combustible s'esgota, les pertorbacions solars i lunars augmenten la inclinació del satèl·lit perquè la seva trajectòria comença a descriure una figura de 8 en la direcció nord-sud. En general, s'acaba així la missió principal del satèl·lit. Quan la inclinació és prou alta, el satèl·lit pot començar a apujar per sobre dels horitzons polars en els extrems en forma de 8, com és el cas del GOES-3. Un disc de nou metres va ser construït a l'estació, i la comunicació amb el satèl·lit és possible per unes cinc hores al dia. El trànsit de dades és al voltant dels 2.048 Mbit/s bidireccionals en condicions òptimes.
El GOES-8 (GOES-East quan estava en operació) el 2006 era en una òrbita d'aparcament a la deriva sobre el 4°oest diàriament. Va ser donat de baixa l'1 d'abril de 2003, i desactivat el 5 de maig de 2004, després d'un error del sistema de propulsió.
Es va perdre la comunicació amb el GOES-12 durant 13 dies el 4 de desembre de 2007 quan es va realitzar una maniobra de manteniment. El GOES-11 inicialment va realitzar imatges completes per cobrir les dades perdudes fins que es pogués implementar un pla de contingència. El 5 de desembre de 2007, el GOES-10 va ser traslladat de les operacions e Sud-amèrica per reemplaçar temporalment el GOES-12 com a satèl·lit operacional GOES-EAST. El 9 de desembre, les comunicacions amb el GOES-10 també es van perdre temporalment, però la comunicació es va reprendre mitjançant una antena secundària.GOES-10 Status Bulletin El GOES-12 es va reactivar amb succés i va recuperar el funcionament normal després d'una maniobra d'empenyiment el 17 de desembre. El problema va ser rastrejat descobrint que a una vàlvula d'escapament propulsora, va impulsar el satèl·lit incorrectament. Els procediments d'emergència van ser executats per tallar la vàlvula, i es va activar un impulsador redundant per restaurar la situació del satèl·lit.
El GOES-10 va ser donat de baixa el 2 de setembre de 2009 i va ser reubicat a l'òrbita cementiri. Ja no tenia el combustible per realitzar les maniobres necessàries per al seu manteniment.Farewell to GOES-10 Es va unir al GOES 8 i 9 que ja es troben en òrbites cementiri. Amb el cessament del GOES-10, el GOES-13 va substituir el GOES-12 com a "GOES-East". El GOES-12 va ser reubicat a 60° O i reprendre l'activitat de l'Amèrica del Sud del GOES-10.
El GOES-11 va patir una error parcial el 6 de desembre de 2011, va ser donat de baixa el 16 de desembre de 2011 i va ser reimpulsat a l'òrbita cementiri. El GOES 15 va ser reubicat a 135° O com a GOES West.
El GOES-13era fora de servei a causa de problemes tècnics el 2012. Va ser designat anteriorment com a GOES-East, i es troba a 75°oest. Dona la major part de la informació del temps als Estats Units.
Propòsit Dissenyats per operar en òrbita geoestacionària, 35.790 km sobre la Terra, per tant romanen estacionaris pel que fa a un punt sobre el terreny, la nau espacial avançada GOES I–M veu contínuament els Estats Units continentals, voltants properes als oceans Pacífic i Atlàntic, i Amèrica Central, Amèrica del Sud i el sud del Canadà. El disseny de la nau estabilitzada de tres eixos permet que els sensors «mirin fixament» a la Terra i, per tant, amb més freqüència d'imatges sobre núvols, control de la temperatura superficial i els camps de vapor d'aigua, i analitza l'atmosfera per les estructures verticals termals i de vapor. Així, l'evolució de fenòmens atmosfèrics que poden ser estudiats, garantir la cobertura en temps real d'esdeveniments dinàmics de curta durada, especialment severes tempestes locals i ciclons tropicals—dos fenòmens meteorològics que afecten directament a la seguretat pública, protecció de la propietat, i en última instància, la salut i el desenvolupament econòmic. La importància d'aquesta capacitat s'ha exemplificat durant els huracans Hugo (1989) i Andrew (1992).
La sèrie de naus espacials de GOES I–M són les principals plataformes d'observació per a la cobertura d'aquests esdeveniments climàtics dinàmics i l'entorn espacial proper a la Terra en la dècada de 1990 i al . Aquestes naus espacials avançada augmenten la capacitat del sistema GOES per observar i mesurar contínuament fenòmens meteorològics en temps real, que donen a la comunitat meteorològica i científics de l'atmosfera i això millora en gran manera les dades d'observació i mesurament de l'hemisferi occidental. A més de les previsions meteorològiques a curt termini i la vigilància del medi ambient espacial, aquests serveis operatius millorats també augmenten el suport a la investigació en ciències atmosfèriques, models de numèrics de predicció meteorològica, i el disseny de sensor ambientals i el desenvolupament. Les dades es reben a través de l'estació terrestre Command and Data Acquisition de la de l'Administració Nacional dels Oceans i de l'Atmosfera (NOAA) a Wallops Island (estat de Virgínia). Els satèl·lits GOES es controlen des del Satellite Operations Control Center (SOCC) a Suitland (estat de Maryland). Durant esdeveniments significatius, els horaris normals es poden alterar per proporcionar cobertura sol·licitada per la National Weather Service i altres organismes.
miniatura|Clima espacial -- Març del 2012.
Les naus GOES també proporcionen una plataforma per als instruments del Solar X-Ray Imager (SXI), i el Space Environment Monitoring (SEM). Les mesures in situ del SEM proporciona l'efecte del sol sobre l'entorn electromagnètic proper a la Terra solar-terrestre,amb dades en temps real a la Space Environment Services Center (SESC). La SESC, com a servei nacional del «clima espacial», rep, controla, i interpreta una àmplia varietat de dades helioterrestres, i informes d'alertes i pronostica esdeveniments especials, com ara les erupcions solars o tempestes geomagnètiques. Aquesta informació és important per al funcionament de les ones de ràdio militars i civils i de la comunicació per satèl·lit i els sistemes de navegació, així com xarxes d'energia elèctrica, i en missions dels exploradors geofísics, astronautes de l'Estació Espacial, aviadors d'alta altitud, i els investigadors científics. El SXI ofereix una alta cadència de vigilància de grans esdeveniments solars que suporta la missió de control del SESC. No obstant això, la unitat SXI en el GOES-12 ha estat inutilitzat per un mal funcionament, i la del GOES-13
Càrrega útil La missió principal s'efectua per instruments primaris de la càrrega útil, els sensors Imager i Sounder. El Imager és un instrument multicanal que detecta energia radiant infraroja i energia solar reflectida visible de la superfície i l'atmosfera de la Terra. El Sounder proveeix de dades de la temperatura atmosfèrica vertical i perfils d'humitat, superfície i temperatures dels núvols superiors, i distribució de l'ozó.
Els altres instruments a bord de la nau espacial és tot el seguit de tecnologies de recollida i enviament de les dades meteorològiques, i el control del clima espacial. Aquest últim consta d'un magnetòmetre, un sensor de raigs X, un detector de protons i partícules alfa d'alta energia, i un sensor de partícules energètiques, tots utilitzats per un control in-situ de l'entorn espacial proper a la Terra. Els satèl·lits de la sèrie 12 i superior també transporten un Solar X-ray Imager (SXI) utilitzat per a la formació d'imatges de dues dimensions del Sol. La sèrie de GOES 13 al 15 també tenen un sensor solar extrem ultraviolat.
miniatura|Logotip invertible del GOES dissenyat per Space Systems/Loral per Scott Kim A més, els satèl·lits GOES transporten una radiobalisa d'emergència (en anglès: Emergency Position-Indicating Radio Beacon o també abreujat EPIRB) i receptors de Emergency Locator Transmitter (ELT), que s'utilitzen per propòsits de cerca i rescat per l'Air Force Rescue Coordination Center dels Estats Units.
Designacions dels satèl·lits Abans de ser llançats, els satèl·lits GOES són designats per lletres (-A, -B, -C...). Un cop un satèl·lit GOES és llançat amb èxit, és redesignat amb un nombre (-1, -2, -3...). Així, del GOES-A al GOES-F esdevé del GOES-1 al GOES-6. Com que el GOES-G va ser un fracàs del llançament, mai va rebre una numeració. Des de llavors, del GOES-H al GOES-P van esdevenir de GOES-7 a GOES-15.
El disseny i fabricació del GOES és supervisat per la NASA, mentre que totes les operacions dels satèl·lits un cop en òrbita ho realitza la NOAA. Les naus GOES han estat fabricades per Boeing (del GOES D-H i del N–P) i Space Systems/Loral (A–C i I–M). La propera sèrie GOES (GOES-R) .
El GOES-13 (que va ser designat GOES-N abans de l'òrbita) va ser llançat per un coet Delta IV des del Space Launch Complex 37B al Cape Canaveral Air Force Station a Florida al voltant de les 22:11 GMT del 24 de maig de 2006. El llançament del GOES-O es va endarrerir diverses vegades. El GOES-O es va posar en marxa el dissabte 27 de juny de 2009 a les 6:51 p.m. EDT de Cape Canaveral Air Force Station de Florida, concretament al Space Launch Complex 37, també en un coet Delta IV. El satèl·lit GOES-O és part de la sèrie GOES-N, i va ser rebatejat com a GOES-14 una vegada que va arribar amb èxit en òrbita. El GOES-14 és òrbita d'emmagatzematge, i serà capaç de ser activat per al servei si es dona de baixa un altre satèl·lit GOES. El GOES-P va ser llançat amb èxit el 4 de març de 2010 a les 18:57 EST. Boeing hauria construït i posat en marxa un GOES-Q només si qualsevol GOES-O o GOES-P no es pogués ser lliurat en òrbita en bon estat de funcionament.