Les teories socials són marcs conceptuals per poder explicar el funcionament de la societat i les relacions entre individus, grups i institucions. A partir de l’observació i l’anàlisi empírica, proporcionen models per entendre l’ordre social, el canvi i els conflictes.

Tot i que la Sociologia n’és la principal ciència enfocada a l'estudi de la societat, una teoria social abasta un camp més ampli que la teoria sociològica, ja que inclou aportacions de la filosofia, la psicologia, la ciència política, l'antropologia o l'economia.

Les teories socials són diverses i ofereixen diferents enfocaments per comprendre la societat. Algunes posen l’accent en la cohesió i l’ordre social, com el funcionalisme, mentre que d’altres destaquen el conflicte i la transformació, com la teoria marxista. Aquesta pluralitat permet analitzar la realitat social des de perspectives complementàries o oposades, tot enriquint la comprensió dels processos socials.

Orígens de les teories socials Impuls intel·lectual miniatura|204x204px|Auguste Comte Els orígens de la teoria social són difícils de delimitar, tot i que poden rastrejar-se fins a la Grècia clàssica, on filòsofs com Plató, Aristòtil o Polibi reflexionaven sobre l’ordre, la justícia i la vida col·lectiva. Amb tot, va ser durant la Il·lustració, quan pensadors com Hobbes, Locke o Rousseau van formular les primeres teories sobre el contracte social i el paper de la raó en l’organització política de la societat. Aquest impuls il·lustrat va preparar el terreny per al positivisme del , en què Auguste Comte va proposar per primer cop establir una «física social», una ciència de la societat basada en l’observació empírica i en la recerca de lleis generals, tot imitant les ciències naturals. És en aquest moment que es consolida la idea que els fenòmens socials poden ser estudiats de manera sistemàtica, fet que marca l’origen de les teories socials modernes.

Impuls històric-social miniatura|343x343px|La industrialització va transformar l'economia i la vida social. El desenvolupament de les teories socials modernes no pot entendre’s al marge dels profunds canvis històrics i culturals que van transformar Europa entre els segles XVIII i XIX. Les noves formes d’organització política i econòmica van generar un context que va estimular la necessitat d’analitzar la societat de manera sistemàtica i científica. Aquestes forces impulsores van ser:

Revolucions polítiques del . La revolució americana (1776) i la francesa (1789) van introduir ideals de llibertat, igualtat i ciutadania que van alterar les estructures tradicionals del poder. Aquests esdeveniments van inspirar la reflexió sobre el canvi social i la relació entre l’individu i l’Estat. Revolució industrial i naixement del capitalisme. La industrialització que va produir-se durant el va transformar radicalment l’economia i la vida social. La mecanització, la concentració de la producció i la divisió del treball van originar l'aparició de noves classes socials i desigualtats. El capitalisme va esdevenir un dels principals objectes d’anàlisi de la teoria social, especialment en les obres de Marx, Durkheim, Weber, Simmel o Veblen. Naixement del socialisme. Com a reacció a les desigualtats derivades del capitalisme, van sorgir moviments que proposaven formes alternatives d’organització econòmica i social. Aquest context va alimentar la teoria del conflicte i les reflexions sobre l'alienació, la justícia social i el paper de l’Estat.miniatura|304x304px|El feminisme és un moviment de crítica social i política. Feminisme. El feminisme va emergir com a moviment de crítica a la subordinació femenina dins de les estructures socials i polítiques. Figures com Mary Wollstonecraft (al segle XVIII), Charlotte Perkins, Jane Adams, Florence Kelley (segles XIX i XX) van reclamar la igualtat d’oportunitats i d’educació, anticipant la incorporació de la perspectiva de gènere en la teoria social contemporània. Urbanització. L’èxode rural i el creixement de les ciutats industrials entre els segles XIX i XX van modificar la vida quotidiana i els vincles comunitaris. La urbanització va ser observada per autors com Max Weber, Ferdinand Tönnies o Georg Simmel, que va analitzar els efectes socials, psicològics i culturals de la vida urbana moderna. Canvi religiós La secularització i la pèrdua d’influència de la religió tradicional van donar lloc a noves formes de cohesió i sentit social. Émile Durkheim va estudiar com la religió, entesa com a fenomen social, mantenia la integració col·lectiva i els valors compartits. Creixement de la ciència. El progrés científic i tècnic dels segles XVIII i XIX va consolidar la confiança en la raó i en l'observació empírica com a vies per comprendre la realitat. L’interès creixent per les aplicacions del coneixement científic —en camps com la tecnologia, la medicina o la biologia— va atorgar a la ciència un gran prestigi social i intel·lectual. En aquest context, els primers sociòlegs van considerar que el mètode científic podia oferir un camí per analitzar els fenòmens socials. Tanmateix, no tots els pensadors van compartir aquesta convicció. Molts autors van debatre fins a quin punt les metodologies de les ciències naturals podien aplicar-se directament a l’estudi de la societat.

Principals teories sociològiques El concepte de teoria social transcendeix l’àmbit estrictament sociològic, ja que abasta també altres disciplines, com ara l'economia, la filosofia, la ciència política, l'antropologia o la psicologia social. No obstant això, per tal de simplificar l’exposició, a continuació es presenten les principals teories sociològiques ordenades cronològicament, amb els seus autors principals i les idees centrals que les defineixen. Cal tenir present que moltes d’aquestes teories tenen implicacions interdisciplinàries i poden entendre’s dins d’un marc més ampli de la teoria social moderna.

Primeres teories (segle XIX - inicis XX) Nom de la teoriaAutor principalInfluència o teoria d’origenElement definitori / Idea centralPositivismeAuguste Comte (1798–1857)Racionalisme i Il·lustracióAplicació del mètode científic a l’estudi de la societat; llei dels tres estadis.Evolucionisme socialHerbert Spencer (1820–1903)Darwinisme i liberalisme clàssicLa societat evoluciona com un organisme viu, del simple al complex.Materialisme històricKarl Marx (1818–1883)Filosofia alemanya i economia políticaEls conflictes de classe determinen l’estructura i l’evolució social.Funcionalisme clàssicÉmile Durkheim (1858–1917)Positivisme i biologia socialLa societat és un sistema amb funcions interdependents que asseguren l’ordre.Sociologia comprensivaMax Weber(1864–1920) Ferdinand TönniesIdealisme alemany i història econòmicaL’acció social s’explica per les motivacions subjectives dels actors. Distinció entre «comunitat» i «societat» com a formes bàsiques de relació social.

Consolidació teòrica (1900-1950) Nom de la teoriaAutor principalInfluència o teoria d’origenElement definitori / Idea centralInteraccionisme simbòlicGeorge H. Mead Herbert BlumerPragmatisme i psicologia socialLa realitat social es construeix a través de la interacció i els símbols compartits.Estructural-funcionalismeTalcott Parsons (1902-1979), Robert Merton (1910-2003)Funcionalisme classicLa societat s’organitza com un sistema d’equilibris normatius interrelacionats.Teoria del conflicteRalf Dahrendorf / Lewis CoserMarx i WeberEl conflicte és inherent a les estructures socials i pot generar canvi.FenomenologiaAlfred Schutz (1899-1959)Husserl i WeberL’experiència quotidiana és la base per comprendre el món social.EtnometodologiaHarold Garfinkel (1917-2011)Fenomenologia i interaccionisme simbòlicEstudia com els individus construeixen l’ordre social en la vida diària.Teoria críticaEscola de Frankfurt (T. Adorno, Horkheimer, Marcuse, Habermas)Marxisme i filosofia idealistaCrítica de la raó instrumental i de les formes de dominació en la modernitat.

Revisionisme i noves teories (1950-1980) Nom de la teoriaAutor principalInfluència o teoria d’origenElement definitori / Idea centralConstructivisme socialPeter L. Berger i Thomas LuckmannFenomenologia i sociologia del coneixementLa realitat social és una construcció compartida i institucionalitzada.Teoria de l’estructuracióAnthony Giddens (1938-)Weber, Marx i DurkheimLa societat és alhora producte i condicionant de l’acció humana.Teoria de sistemesNiklas Luhmann (1927-1998)Parsons. CibernèticaLa societat és un sistema autopoètic que es reprodueix a través de la comunicació.Teoria de l’elecció racionalJames Coleman, Jon ElsterEconomia i utilitarismeEls actors prenen decisions segons el càlcul racional de costos i beneficis.Teoria feministaSimone de Beauvoir, Betty Friedan, Judith ButlerIl·lustració, liberalisme, sufragisme, marxismeEl gènere com a construcció social i estructura de poder.

Corrents actuals (des de 1980) Nom de la teoriaAutor principalInfluència o teoria d’origenElement definitori / Idea centralPostestructuralisme / PostmodernismeMichel Foucault, Jean Baudrillard, Jean-François LyotardNietzsche i estructuralismeCrítica de les metanarratives i de la idea de progrés universal.Teoria de la modernitatUlrich Beck, Anthony Giddens, Zygmunt BaumanTeoria de la modernitzacióLa societat afronta riscos globals, incertesa i inestabilitat que transformen la modernitat, tot generant una consciència reflexiva del canvi en les relacions socialsTeoria de l’hàbitusPierre Bourdieu (1930–2002)Marx, Weber i DurkheimLes pràctiques socials s’expliquen per la interacció entre l’hàbitus (disposicions incorporades) i els camps socials (espais de poder i competència).Teoria de xarxes socialsManuel Castells, Mark GranovetterSociologia urbana i tecnològicaLes relacions i fluxos d’informació estructuren el poder i la comunicació.

Bibliografia

Referències

Enllaços externs

The International Social Theory Consortium Theoria: A Journal of Social and Political Theory Sociological Theorists Social Theory Research Network of the European Sociological Association David Harris, Why is Social Theory So ‘Difficult’

Categoria:Sociologia