La Revista Ibérica de Exlibris va ser una publicació catalana dedicada a la divulgació i estudi de l'exlibrisme, corrent molt estès en l'Europa de començament del . Va aparèixer trimestralment, entre 1903 i 1906. S'emmarca dins del Modernisme català i també amb el moviment Arts & Crafts, moment en el qual es revaloritza l'artesania i les arts decoratives.
Fundació Era una publicació fundada a Barcelona per Víctor Oliva i Sala. Va ser editada en la prestigiosa impremta Oliva de Vilanova i la Geltrú, i els principals creadors van ser Alexandre de Riquer i Josep Triadó, però també comptava amb destacables col·laboradors com Víctor Oliva, els germans Miquel i Planas, Pau Font de Rubinat, entre d'altres. El primer volum l'imprimí Joan Oliva i Milà i els tres següents, Fidel Giró de Barcelona.
Per arribar a un camp més ampli de divulgació i d'estudi sobre aquestes petites peces d'art, hi havia col·laboradors per tot el territori peninsular, així que es poden trobar articles tant en castellà com en portuguès.TASIS, R.; TORRENT, J., Història de la premsa catalana, Barcelona: Bruguera, 1966. Volum II. pp., 397-398
Alexandre de Riquer i Josep Triadó van ser els fundadors de la Revista, i això els va fer capdavanters en el moviment artístic exlibrista.DOMÈNECH, Rafael: "El renacimiento del exlibris en España (Riquer y Triadó) R.I.E., vol III 1905, pàg.34-36 El que impulsà a ambdós cofundadors a editar una revista sobre l'exlibrisme a Espanya fou un article publicat el 1898 a la revista , en el qual sota el títol "Modern Book-plates and their designers" destaca els il·lustradors d'exlibris moderns arreu del món. Aquest article serà molt important per Riquer i Triadó, ja que podran contemplar l'evolució de l'exlibrisme arreu del món en aquell moment. Així, serà com poc després esdevindran artistes dels seus propis exlibris, i poc després fundaran la Revista Ibérica de Exlibris.YEBRA, Joan Lluís "Alexandre de Riquer i l'exlibrisme": Repertori complet dels seus ex-libris. Universitat de Barcelona, Barcelona, 1903
El renaixement de l'exlibrisme està estretament relacionat amb el moviment per la restauració del llibre artesanal al arreu d'Europa. A causa del rebuig cap al procés industrial de la creació del llibre, es recuperen antigues tècniques manuals com l'aiguafort i la calcografia. El moviment de l'exlibrisme sorgeix a Anglaterra i Alemanya i gràcies al contacte amb els artistes prerafaelites, Alexandre de Riquer l'introdueix a Catalunya. Dins aquest moviment bibliòfil podem diferenciar dues vessants: la tradicional per part dels col·leccionistes i intel·lectuals, i per una altra banda l'artística, que integra els gravadors i il·lustradors, d'aquesta barreja sorgirà una producció amb uns valors tradicionals però amb una estètica més actualitzada.
Com a conseqüència de la popularització dels ex-libris es creen associacions arreu del món per tal d'intercanviar coneixements per al seu estudi, i són aquestes mateixes associacions les que creen les revistes monogràfiques sobre els ex-libris.YERBA, Joan Lluís "Alexandre de Riquer i l'exlibrisme": Repertori complet dels seus ex-libris. Edicions Universitat de Barcelona, Barcelona, 1903
Objectius Un dels objectius principals de la Revista era estendre el coneixement sobre els exlibris a Catalunya i a Espanya, per tal d'impulsar-ne el seu col·leccionisme i també les investigacions serioses sobre aquest camp.
Es publicaven tant en castellà com en portuguès a més de l'ús de la llengua catalana, per no deixar, de banda les aportacions dels estudiosos dels altres territoris de la península. Així podien col·laborar conjuntament per elaborar un estudi de caràcter general sobre els ex-libris que es poden trobar en totes les cultures que abarquen el territori ibèric. I, per acabar, declaren que amb aquesta revista la intenció de conformar un catàleg dels exlibris que es troben al país.Revista Ibéria de Exlibris, núm.1, Vol. I, 1903
Evolució Fins al moment a Catalunya no hi havia hagut cap escrit que tractes en profunditat el tema dels ex-libris, tret de la reproducció d'alguns ex-libris a la revista “Luz” i dos articles en dues revistes espanyoles de finals del , un article titutal “Ex libris” en la revista “ La Ilustración Española y Americana” per part del Dr. Thebusem (Mariano Pardo de Figueroa) a l'octubre de 1875, i un altre titulat “Los ex libris y sus colecciones” escrit per Francesc Viñals per a la “Revista de Gerona” al desembre de 1895. Per tant, fins a la publicació del primer exemplar de la Revista Ibèrica d'Exlibris no hi havia hagut cap “text” que estudiés amb profunditat aquest camp de les arts gràfiques fins aleshores irrellevant en el panorama cultural català. La revista pren com a model la publicació anglesa “The Studio”, una revista monotemàtica dedicada a aquest camp de l'art, donada a conèixer per Alexandre de Riquer després del seu viatge a Londres l'any 1894.
Analitzant el contingut de cada volum es pot veure en paral·lel l'auge dels ex-libris, passant per ser una branca desconeguda al seu punt culminant amb l'aparició de la revista monogràfica, fins al declivi de l'interès per aquestes peces artístiques en paral·lel amb el moviment modernista.
Aquest interès per l'exlibrisme comença l'any 1900 amb l'aparició dels primers ex-libris dibuixats per Alexandre de Riquer, encara que es considera que els primers ex-libris moderns de la península Ibèrica van ser els fets per l'artista Josep Maria Sert per a la biblioteca de M. Bultó el 1892.El Modernisme, Vol. III. L'isard, Barcelona, 2002. pp.168-170.
Anys previs a la publicació 1901-1902 Durant aquest primers anys s'inicia la divulgació de l'exlibrisme a Catalunya. Apareixen tímidament els primers ex-libris dibuixats pels principals artistes del moviment exlibrístic a les revistes més destacades d'arts gràfiques catalanes com per exemple “Hispania”, “Pèl & Ploma”, “revista Gráfica”, i també en revistes dedicades a l'altre àmbit important relacionat amb l'ex-libris: revistes dedicades a la bibliofília com ara la “Revista de bibliografia catalana”.
És també en aquest període quan apareixen les associacions d'exlibrisme català, les quals propiciaran més endavant la creació de la Revista Ibèrica de Exlibris. Aquestes associacions estaven formades principalment per artistes, bibliòfils i col·leccionistes, i entre elles destaquen la societat “Amics del Llibre i dels Exlibris”, fundada el 1901 per part d'uns dels grans mecenes de l'exlibrisme, Pau Font de Rubinat i per Ramon Casals i Vernis, i la segona associació important apareguda l'any 1902 fundada pel futur director de la Revista Ibèrica de Exlibris, Ramon Miquel i Planes el 1902 a Barcelona.
Aquestes associacions no només són importants per haver sigut les precursores de la revista monogràfica, sinó també perquè permetien el contacte i l'intercanvi entre col·leccionistes, per aquest motiu són claus en la difusió de l'ex-libris com a peça artística d'interès.
Període d'esplendor de l'exlibrisme: inici revista 1903-1904 Aquests dos anys són considerats com el moment en què l'exlibrisme arribava al seu punt culminant, i com a mostra d'això es crea la Revista Ibèrica de Exlibris per part de destacables membres de l'elit cultural catalana i espanyola. Trobem com a fundadors als germans[Miquel i Planas, Frederic J. Miracle, Josep Triadó, Alexandre de Riquer, Joan Furnells, Víctor Oliva, Pau Font de Rubinat, Eduard Puig, i l'advocat madrileny Manuel Conrotte.
Als dos primers volums de les revistes editades durant aquests dos anys només es tractaran exclusivament els temes estretament relacionats amb l'exlibrisme. Mentrestant, membres de l'equip redactor publiquen en paral·lel obres dedicades als ex-libris com per exemple el primer llibre d'Alexandre de Riquer, i artistes destacats del panorama cultural català dibuixen els seus primers ex-libris, com és el cas d'Enric Moyà, Gaietà Cornet i Llorenç Brunet el 1903.
Període de declivi de l'exlibrisme i últims anys de la revista 1906-1907 Durant aquests dos últims anys de l'edició de la revista s'inicia el declivi del moviment exlibrista en paral·lel amb el decaïment del mateix estil modernista. Això afectà a la revista a nivell de continguts, la redacció va anunciar que els propers articles no tractarien exclusivament sobre el camp de l'ex-libris, sinó que s'amplia a la resta d'arts gràfiques, cosa que manifesta el canvi de direcció de la revista. El director literari ja no serà Miquel Planas sinó que Josep Triadó a més de ser el director gràfic passarà a ocupar el lloc de Planas. En aquest període es veu com comença a reduir-se progressivament els continguts dedicats exclusivament a l'exlibrisme. En el tercer volum un quaranta per cent dels articles anaven destinats a l'exlibrisme, però a l'últim any de la revista només s'hi va dedicar un trenta per cent dels articles. Durant aquest període es veu com artistes modernistes deixen de dibuixar ex-libris a la vegada que artistes noucentistes s'inicien en aquest camp, com és el cas de Joan Vila D’”Ivori”. Altres artistes precursors del moviment encara s'hi dediquen, com és el cas de Josep Triadó que publica el seu llibre “Primer llibre d'Exlibris d'En Triadó” el 1906, i un any després Víctor Oliva publica el seu respectiu llibre dedicat a aquest camp de les arts gràfiques, Víctor Oliva publica “Els Ex-libris Renart i l'Anuari Oliva”.
Un any després de la desaparició de la Revista Ibèrica d'Exlibris, l'any 1907, comença la plena decadència de l'exlibrisme, moment en què els principals artistes modernistes abandonen aquest camp creatiu, com A. de Riquer, Josep Triadó, Ramon Casals i Vernis, Modest Casademunt, Joaquim Renart, entre d'altres. Figures que havien sigut claus en la difusió de l'ex-libris com a peça artística, no tornarien a la creació exlibrística fins als anys vint.YEBRA DE, Joan-Lluís. Els Exlibris dibuixats per Josep Triadó y Mayol, Vol. I. T.D. Universitat de Barcelona, Barcelona, 1986.
Equip redactor L'equip de redacció estava format principalment per artistes i mecenes del moviment modernista català, com per exemple Pau Font i Rubinat, alcalde de Reus o l'artista i col·leccionista d'ex-libris Alexandre de Riquer, la col·lecció del qual, formada tant per obres pròpies com d'artistes estrangers, es troba al fons del MNAC.
D'igual manera intervenien de forma eventual col·laboradors procedents de diferents parts de la península que aportaven coneixements relacionats amb l'exlibrisme de les seves regions. Gràcies a les llistes de subscripció que apareixen dins la publicació es pot veure la gran difusió que va tenir dins d'aquest camp artístic tan especialitzat, arribant a rebre peticions de subscripció de tot Europa i fins i tot dels Estats Units.
Redactors Manuel Conrotte Pau Font de Rubinat Joan Furnells Ramon i Josep Miquel i Planas Frederic J. Miracle Víctor Oliva Eduard Puig i Valls Alexandre de Riquer Josep Triadó
Col·laboradors Vol. I, 1903 Adolpho Loureiro Doctor Schulze Mariano Pardo de Figueroa (Doctor Thebussem) P. Gonzalez Muñoz
Col·laboradors Vol. II, 1904 Adolpho Loureiro Doctor Schulze Doctor Thebussem
Col·laboradors Vol. III, 1905 Carlo Boselli Rafael Domenech Lluís M. Folch y Torras P. Gonzalez Muñoz Ignacio de Janer
Col·laboradors Vol. IV, 1906 Eudald Canibell Lluís M. Folch y Torras P. Gonzalez Muñoz Ignacio de Janer Doctor Schulze
Format gràfic miniatura|Exemple d'una pàgina de la Revista amb un ex-libris de Josep Triadó