La Ilustración Ibérica va ser una revista editada entre el 1883 i el 1898. Era un setmanari científic, literari i artístic editada per Ramón Molinas i dirigida pel notable metge, literari i crític d'art Alfredo Opisso i Vinyas; i tal com deia al prospecte de la present publicació "Redactat pels més prestigiosos escriptors d'Espanya i Portugal i il·lustrat pels millors artistes de l'univers".
La revista es distribuïa per Espanya, Portugal, Cuba, Puerto Rico i l'estranger. Dirigida a un públic de classe mitjana alta, una burgesia espanyola i hispà-americana, i que estava ben acceptada pel públic femení. En els seus inicis estava formada per vuit pàgines i posteriorment per setze, arribant a publicar un total de 835 nombres sempre d'estructura similar.
La ilustración Ibérica no només es va mantenir en la labor de les revistes il·lustrades sinó que es va ocupar de recollir les preocupacions culturals i socials de determinats estaments socials, utilitzant les il·lustracions i gravats com a autèntics reportatges actuals. A més mostrava una visió completament ample de contrastos principalment entre Espanya i França quant a societat i cultura, concretament entre Madrid i París.
Va innovar gràcies a les seves publicacions culturals, socials i artístiques, publicant una abundant informació il·lustrada de l'Exposició que es va realitzar a París en el 1889, comptant amb gravats centrats en les arts industrials de Juan Yehil, l'arquitectura, comunicacions o descobriments científics, que revelessin la intenció de progrés.
La revista dedicarà la major part del seu contingut a mostrar reproduccions de gravats i obres d'artistes contemporanis. L'interès d'aquesta revista se centrava principalment en l'art europeu, tant acadèmic com a oficial, amb quadres de Bouguereau o Greuze apareixen amb freqüència o del prerrafaelisme britànic així com representants del simbolisme. La crítica de l'època reflecteix la tendència d'aquest segle cap a l'idealisme i el realisme, amb crítics con Álvarez de Sestri. A més d'escenes costumistes com les de Jean-François Millet o Gustave Boulager.
Cronologia La Ilustración Ibérica fou un setmanàri científic, artístic i literari. El primer exemplar el trobem datat del (13 de gener de 1883) i des d'aquest fins al darrer exemplar (num.835) i publicat un (31 de desembre de 1898) s'editaven a establecimiento editorial Ramón Molinas al (C/Villaroel num. 17 de Barcelona) i que canviarà de seu cap a la (Plaça Tetuan num. 50 de Barcelona). Després d'aquests setze anys de revistes ininterrompudes, al darrer exemplar es publica un comiat que diu així: "Diez y séis años de constantes relaciones con el público que tanto nos ha alentado con su apoyo, no pueden menos de haber creado una corriente de noble estimación que no podemos interrumpir, aunque sea por limitado período, sin profundo sentimiento. Deseos de introducir en La Ilustración Ibérica importantísimas modificaciones que la colocan al nivel de los más recientes perfeccionamentos en su género, nos vemos, en efecto, obligados a suspender temporalmente su publicación, mientras completamos la reunión de los elementos necesarios a nuestro objeto, en la confianza de que las personas que hasta el presente nos han prestado su valioso concurso habrán de quedar plenamente satisfechas al ver las condiciones en que reaparecerá este semanario, mientras lo cual sólo nos resta hacer presente nuestro más cordial agradecimiento a cuantos nos han honrado con su colaboración y al público que tan decidido favor nos ha dispensado siempre."
Fundadors, directors i col·laboradors Director Alfredo Opisso (Tarragona, 1847 – Barcelona, 1924)]
Editor Ramón Molinas
Col·laboradors més rellevants Adolfo Marsillach Antonia Opisso (Tarragona 1853 – Barcelona 1929. Antonio Cánovas del Castillo (Madrid 1828 – Mondragón 1897). Antonio Sánchez Pérez. Benito Pérez Galdós (Las Palmas de Gran Canaria 1843 - Madrid, 1920). Emilia Pardo Bazán (A Coruña 1851 – Madrid 1921). Francesc Pi i Margall (Barcelona 1824 – Madrid 1901). Gaspar Núñez de Arce (Valladolid 1834 – Madrid 1903). Isidoro Fernández Flórez (Madrid 1840 – Madrid 1902). José Echegaray (Madrid 1832 – Madrid 1916). José Gutierrez Abascal ‘Kasabal' (1852 - 1907). José Zorrilla (Valladolid 1817 – Madrid 1893). Leopoldo Alas (Zamora, 1852 – Oviedo 1901). Manuel Palacio (Lleida 1831 - Madrid 1906). Pompeu Gener (Barcelona 1848 – Barcelona 1920). Rafael Altamira y Crevea (Alacant 1866 - Mèxic DF 1951). Ramón de Campoamor (Navia, Asturies 1817 – Madrid 1901). Ricardo Blanco Asenjo (Burgos 1847 – Marzo 1897). Teófilo Braga (Portugal 1843 – Lisboa 1924).
Preus i zones de distribució Preus del primer any Zona de distribucióPreu Espanya i Portugal un any, 7,50 ptes un exemplar sol, 0,15 ptes Resta continent Europeu un any, 12'50 ptes Cuba i Puerto-Rico un any, 3 pesos d' or Amèrica i fora de les Antilles espanyoles preu fixat pels distribuïdors
Preus fixats a partir del primer exemplar de l'any 1885 Zona de distribucióPreu Espanya un any, 12 ptes un exemplar sol, 0'25 ptes un semestre, 6'50 ptes Portugal subscripció pagada setmanalment de 50 reis Resta continent Europeu un any, 18 ptes Cuba i Puerto-Rico un any, 5 pesos d' or Amèrica i fora de les Antilles espanyoles preu fixat pels distribuïdors
Descripció gràfica Format El format del paper podem observar com no és un format estantaritzat doncs és una publicació anterior a l'any 1922 i, per tant, a la norma DIN 476 del Deutsches Institut für Normung (Institut Alemany de Normalització) desenvolupada per l'enginyer Dr. Walter Porstmann; i és per aquest motiu pel qual observarem mesures que aniran variant fora de cap patró establert. Podem deduir tres etapes diferenciables del format de l'esmenada publicació setmanal.
Primera etapaSegona etapaTercera etapa En aquesta primera etapa es publicaran cinquanta-dos setmanaris que integraran els textos científics, artístics i literaris amb il·lustracions o gravats de gran riquesa. Presentarà un canvi de logotip que s' estrenarà al capçal de la portada de la revista (num.15) publicada a Barcelona un (14 d'abril de 1883). El text és a dos columnes dividides per una línia vertical que les separa. El caràcter de la lletra destaca per tenir serifes que fan una lectura molt més agradable ja que la mida és més aviat petita. Distribuïts entre el text hi ha disposats amb molt bon gust gravats que poden o no tenir relació amb el text que acompanyen. En general presenta unes il·lustracions relacionades amb els textos que es publiquen. Mostren cert interès per la cultura del sud de la península, amb les mantellines, les gitanes i també pel tema de la doctrina de l'art. La presentació de la revista serà força clàssica i cada exemplar estava format per nou pàgines de les quals la central era un gravat a doble pàgina. A diferència de les etapes posteriors durant el primer any de publicació del setmanari no hi trobarem cap tipus d' anunci publicitari. Etapa que comença amb l'exemplar (num. 54) publicat un (12 de gener de 1884) a l'editorial del (C/Villaroel num. 17 de Barcelona). És en aquest període on s'observarà el pas d'una revista de format més aviat clàssic a una de format molt més dinàmic. Als primers exemplars de l'any ja s' introdueix una tercera columna de text per pàgina que novament se separen entre si amb una franja vertical. El caràcter de la lletra destaca per tenir serifes que fan una lectura molt més agradable ja que la mida és més aviat petita. Distribuïts entre el text hi ha disposats amb molt bon gust gravats que poden o no tenir relació amb el text que acompanyen. En general, les il·lustracions que acompanyaran al text destacaran per ser vistes de ciutats espanyoles o de ruïnes de l'antiguitat; i també representacions de quadres dels grans autors del moment. Seguirem trobant gran nombre de gravats que cap als exemplars de la dècada dels noranta podrem començar a trobar policromats en lloc del tradicional blanc i negre tant a les portades com als gravats que ocupen les pàgines dobles centrals. A banda s' anirà consolidant cada cop amb més freqüència un exemplar que passarà de les nou pàgines a les setze. Per altra banda s' incorpora la publicitat que en trimer lloc anirà intercalada entre els articles i que posteriorment es destinarà únicament a la darrera pàgina del setmanari. Val a destacar la enginyosa publicitat que feien d'una marca de sabó que trobarem fins al final de l'edició del sabó de la saboneria de Victor Vaissier de París sota anomenat: Jabón de los príncipes del Congo. Els setmanaris que trobarem durant el darrer any en què La Ilustración Ibérica fou publicada destacaran per la riquesa dels seus textos i per la combinació acurada del gravat amb la fotografia retallada per acompanyar els textos. Veurem la consolidació del format de text dividit en tres columnes que ja no estaran separades per seccions verticals com a les dues etapes anteriors. Novament com en els altres períodes anteriors el caràcter de la lletra destaca per tenir serifes que fan una lectura molt més agradable ja que la mida és més aviat petita. Els títols però estaran escrits amb lletres capitals, de pal i d'una mida bastant superior. Distribuïts entre el text hi ha disposats amb molt bon gust gravats que novament poden o no tenir relació amb el text que acompanyen i per altra banda es consolida l' ús de la fotografia en blanc i negre (o en alguns casos les de cos sencer les trobem policromades) retallades i distribuïdes entre el text. La publicitat s' haurà destinat (com ja haurem vist en els darrers exemplars de l'anterior etapa) a la darrera pàgina del setmanari. Aquesta anuncia literatura (la Bíblia, llibres de la Biblioteca de La Ilustración Ibérica, etc.); artícles de drogueria (cosmètics de l'encara vigent marca francesa Guerlain, perfums, tints per al cabell, tònics capil·lars, etc.); y productes de farmàcia com (sopes nutritives, suplements de ferro, xarops, vi, etc.). miniatura|(pag.8 num.25 del 23 de juny de 1883)
Portada La portada que ha emprat el setmanari destaca per haver-se mantingut sempre fidel a un mateix patró compositiu. Aquest patró ha sigut: logotip de la revista ocupant la part superior; sota d'aquest logotip hi apareixerà sempre una taula de preus (ja que com hem pogut observar el setmanari científic, artístic i literari es venia a Espanya, Portugal, Cuba i Puerto Rico); i finalment ocupant la resta de la plana hi trobarem generalment un gravat en blanc i negre que tindrà o no relació amb el contingut i que en comptades ocasions el trobarem policromat. L'estil d'aquests gravats també evolucionarà doncs cal recordar que quan té lloc contemporàniament a la revista la Guerra de Cuba i el Gran atemptat del Liceu (novembre de 1894) hi haurà gravats que ens els il·lustraran que destacaran per l'energia dels traços. En aquests gravats inicials veurem com es passa d'il·lustrar grans obres d'art clàssiques i contemporànies a retratar sobretot en els darrers anys artistes del folklore espanyol (com ara el de Dña. Maria Tubau de Palencia) ballant o interpretant danses clàssiques. Com podem observar a continuació, cal dir també que la revista ha anat canviant el logotip al llarg dels setze anys que va ser publicada. Podem observar una clara evolució com passen d'un estil més barroc i patriòtic (utilitzant bustos de reconeguts literats espanyols i imatges d'arquitectures del país) a un estil més lleuger i estilitzat que identificarem com el modernisme més primitiu (amb la utilització de lletres amb serifes recargolades). Com hem dit, aquest logotip anirà sempre a la part superior de la portada del setmanari i, per tant, a mesura que es va estilitzant i ocupant menys espai l'anirà guanyant el gravat que val a dir que a les darreres publicacions en comptades ocasions es podrà substituir per una fotografia de l'època.