La proclamació de la República Catalana va ser feta per Francesc Macià a Barcelona el 14 d'abril del 1931.
Història Arran de les eleccions municipals del 12 d'abril del 1931, que determinaren la caiguda de la monarquia d'Alfons XIII, Francesc Macià, líder d'Esquerra Republicana de Catalunya -partit triomfador a Catalunya- proclamà de manera unilateral «la República catalana a l'espera que els altres pobles d'Espanya es constitueixin com a Repúbliques, per formar la Confederació Ibèrica» el dia 14 d'abril, poques hores abans que a Madrid es procedís a proclamar la República Espanyola.
Proclamació a l'Ajuntament de Barcelona Cap a la una del migdia, Lluís Companys, d'Esquerra Republicana de Catalunya, acompanyat per Amadeu Aragay, Nicolau Battestini, Josep Maria Bertran de Quintana i Ricard Opisso, es presentà a l'Ajuntament de Barcelona, demanant a l'alcalde accidental Antoni Martínez Domingo que li entregués l'alcadia, a la qual cosa va accedir amb una protesta formulària. Aragay va entregar la vara d'alcalde a Companys: «Té, Lluís, ací tens la vara». Mentrestant, uns companys van anar a buscar una bandera republicana a un centre republicà proper i la van isar al balcó de la Casa de la Ciutat, on Companys va proclamar la República Espanyola.
Proclamació al Palau de la Generalitat Poc després, Macià es presentà al Palau de la Generalitat, demanant al president de la Diputació de Barcelona, Joan Maluquer i Viladot, que l'hi entregués, a la qual cosa aquest li respongué: «només li cediré el palau per la força», i Macià, posant-li la mà sobre l'espatlla digué: «consideri-ho un acte de força». Aleshores, Macià proclamà des del balcó la «República Catalana dins d'una federació de Repúbliques ibèriques», en compliment del Pacte de Sant Sebastià (1930). Des del mateix Palau de la Generalitat, el periodista Antoni Puch i Ferrer va telefonar la redacció d'El Día Gráfico amb la notícia: «Macià acaba de proclamar la República Catalana, després de dir a Maluquer i Viladot, respectuosament, que sobrava i de posar la bandera catalana en el balcó. [...] després de proclamar Companys, l'espanyola. Hem copat!»
L'enregistrament sonor que ha arribat als nostres dies («proclamo la República Catalana com a estat integrant de la Federació Ibèrica»), no és la proclamació original, sinó la citada a continuació:
Immediatament, Macià començà a exercir-hi el poder i a fer nomenaments i destitucions. Nomenà el general Eduardo López de Ochoa, de la seva confiança com a capità general de Catalunya, en substitució del general Despujols. Lluís Companys fou nomenat governador civil de Barcelona, i formà un gabinet de ministres amb els membres més rellevants del seu partit (vegeu Govern de Catalunya 1931-1932).
Negociacions amb el govern de la República Espanyola Tota aquesta seqüència de fets preocupà el govern provisional espanyol i el dia 17, Macià arribà a un pacte amb els ministres Fernando de los Ríos Urruti, Marcel·lí Domingo, i Lluís Nicolau d'Olwer, representants del govern provisional espanyol. En virtut d'aquest acord, la República catalana era rebatejada amb el nom més ambigu de Generalitat de Catalunya.
Referències
Vegeu també Fets del sis d'octubre República Catalana
Enllaços externs
Categoria:Independentisme català Categoria:Generalitat republicana Categoria:1931 a Catalunya