El Telescopi Lovell () és un radiotelescopi a l'Observatori de Jodrell Bank, a prop de Goostrey, Cheshire al nord-oest d'Anglaterra. Quan es va construir el 1955, fou el radiotelescopi en plat dirigible més gran del món amb 76,2 m de diàmetre; ara és el tercer més gran, després del telescopi de Green Bank a Virgínia de l'Oest, EUA, i el d'Effelsberg a l'Alemanya. Era conegut originalment com el "telescopi de 250 peus" o el Radiotelescopi de Jodrell Bank, abans d'esdevenir com a Telescopi Mark I pel 1961 quan els propers telescopis (el Mark II, III i IV) fossin discutits.Lovell, The Jodrell Bank Telescopes El seu nom es va canviar a Telescopi Lovell el 1987 després de Bernard Lovell, i de convertir-se en un edifici llistat de Grau I el 1988. El telescopi forma part de la xarxa de radiotelescopis MERLIN i European VLBI Network.
Tant en Bernard Lovell com en Charles Husband van ser nomenats cavallers pel seu paper en la creació del telescopi. En el setembre de 2006, el telescopi va guanyar la competició en línia de la BBC per trobar el "Paratge Més Inusual" del Regne Unit. En el 2007 va complir el 50è aniversari.
Si l'aire és prou clar, el telescopi Mark I es pot veure en edificis de gran alçada a Manchester com el Beetham Tower, i des de llocs tan llunyans com Penins, Winter Hill a Lancashire, Snowdonia, Castell de Beeston a Cheshire, i Peak District. També pot ser vist des de l'àrea del restaurant de la Terminal 1 i les sales de sortida de l'Aeroport de Manchester.
Construcció Concepció i construcció del Mark I Bernard Lovell va construir el Telescopi Transit a Jodrell Bank a finals de la dècada de 1940. Va ser un radiotelescopi de 66 m de diàmetre que només pot apuntar directament cap amunt, el següent pas lògic era construir un telescopi que podia girar cap a tot arreu del cel perquè més fonts podrien ser observades, així com per a més temps d'integració. Encara que el telescopi Transit havia estat dissenyat i construït pels astrònoms que el van utilitzar, un telescopi completament orientable hauria de ser professionalment dissenyat i construït, el primer repte va ser trobar un enginyer disposat a fer la feina. Això va recaure amb Charles Husband, que Lovell va conèixer el 8 de setembre de 1949.Lovell, Story of Jodrell Bank, p. 28Lovell, Astronomer by Chance, p. 195
miniatura|El Mark 1 en construcció. Van ser comprats a baix preu, dos armes navals de 38 cm giratoris amb rodament; aquestes provenien dels cuirassats de la Segona Guerra Mundial, el HMS Revenge i el Royal Sovereign, que estaven avariats en aquell temps. Els rodaments es van convertir en els dos coixinets rotadors principals de l'altitud del telescopi, amb les parts escaients del telescopi, dissenyades posteriorment.Lovell, Story of Jodrell Bank, p. 29 En Husband va presentar els primers esborranys d'aquest radiotelescopi completament dirigible en el 1950. Després d'alguns retocs, aquests plans van ser detallats en un "Llibre blau", (the proposal document for the Lovell Telescope) que va ser presentat al DSIR el 20 de març de 1951;Lovell, Story of Jodrell Bank, p. 35 the proposal was approved in March 1952.Lovell, Astronomer by Chance, p. 222
La construcció va començar el 3 de setembre de 1952.Lovell, Story of Jodrell Bank, p. 44 Les bases per al telescopi es van completar el 21 de maig de 1953 després d'haver estat enfonsat 27 metres sota terra.Lovell, Story of Jodrell Bank, p. 47Lovell, Astronomer by Chance, p. 225 A continuació, es va haver d'esperar fins a mitjans de març de 1954 per obtenir les línies de ferrocarril de doble acabat per la seva precisió requerida.Lovell, Story of Jodrell Bank, p. 65a (caption of lower photograph)Lovell, Astronomer by Chance, p. 232 El pivot central va ser instal·lat al seu lloc l'11 de maig de 1954,Lovell, Story of Jodrell Bank, p. 80a (caption of upper photograph) i el bogi final a mitjans de l'abril de 1955.Lovell, Story of Jodrell Bank, p. 71
miniatura|El Mark 1 en construcció. El bol del telescopi originalment tindria una superfície de malla de filferro per observar a longituds d'ona entre 1 i 10 metres; això es va modificar a una superfície d'acer de manera que el telescopi pogués observar a 21 cm línia d'hidrogen, que va ser descobert en el 1951. També, en el febrer de 1954, Lovell i el Ministeri de l'Aire es van reunir per veure si hi havia fons disponibles per millorar la precisió de l'antena de manera que es podria utilitzar en longituds d'ona de centímetres, per a la investigació en aquestes longituds d'ona per al Ministeri, així com "altres propòsits". Encara el finançament no es va realitzar finalment per part del Ministeri de l'Aire, el procés de planificació havia progressat prou que es va poder finalitzar aquesta millora de totes maneres.Lovell, Astronomer by Chance, p. 235-236
El telescopi va ser construït de manera que el bol pogués ser completament invertit. Originàriament, es pretenia utilitzar una torre mòbil a la base del telescopi per canviar els receptors en el focus.Lovell, Story of Jodrell Bank, p88 No obstant això, la torre mòbil mai va ser construïda, a causa de les restriccions de finançament i el fet que gran part de l'equip receptor es col·loca a la base del telescopi en lloc del focus. En canvi, els receptors van ser muntats en llargs tubs d'acer de 15 metres, que s'insereix, per un cabrestant a la part superior de la torre aèria mentre el bol s'inverteix. Els cables dels receptors, es mouen per l'interior d'aquest tub, que després podria ser connectats quan el telescopi apunta al zenit. L'equip associat al receptor podria llavors ser col·locat ja sigui en el petit laboratori balancejat directament sota la superfície; en les habitacions de la part superior de les dues torres, a les bigues de base, o en l'edifici de control.Lovell (1957)
El telescopi es va moure per primera vegada el 3 de febrer de 1957: per una polzada.Lovell, Story of Jodrell Bank, p. 155 Es va moure azimutalment per primer cop el 12 de juny de 1957;Lovell, Story of Jodrell Bank, p. 157 the bowl was tilted under power for the first time on 20 June 1957. A finals de juliol, es va completar la superfície del plat,Lovell, Astronomer by Chance, p. 250 i la primera llum va ser el 2 d'agost de 1957; el telescopi va fer una exploració a través de la Via Làctia a 160 MHz, amb el bol en el zenit.Lovell, Story of Jodrell Bank, p. 158, plus the image at the bottom of p177a The telescope was first controlled from the control room on 9 October 1957,Lovell, Story of Jodrell Bank, p. 193 El telescopi es va controlar per primer cop des de la sala de control el 9 d'octubre de 1957,Lovell, Story of Jodrell Bank, p. 193Lovell, Astronomer by Chance, p. 260 per un ordinador analògic dissenyat per a això.
Hi havia grans excessos de costos amb la construcció del telescopi, principalment a causa del cost creixent abruptament de l'acer en el moment en què el telescopi es va construir. La concessió original per a la construcció del telescopi va arribar en forma conjunta a partir de la Nuffield Foundation i el govern, en £335,000. El govern va augmentar la seva participació en el finançament de manera sovint; la resta dels diners provenient de donacions privades. La part final del deute de la construcció del telescopi, £50,000, va ser cobrit per Lord Nuffield i el Nuffield Foundation el 25 de maig de 1960Story of Jodrell Bank, p. 244 (degut en part als principis del telescopi, un paper molt públic en el seguiment de les sondes espacials; vegeu més endavant), i l'observatori Jodrell Bank es va canviar el seu nom a la Nuffield Radio Astronomy Laboratories. El cost total definitiu del telescopi va ser de £700,000.Piper, Story of Jodrell Bank, p. 95
Millores com a Mark IA Poc després que el telescopi fou completatoriginalment, en Lovell i en Husband van començar a considerar la idea d'actualitzar el telescopi de manera que tingués una superfície més precisa, i controlat per un ordinador digital. Els plans per a aquesta actualització van ser creats per Husband and Co., i es van presentar en Lovell a l'abril de 1964.Lovell, Jodrell Bank Telescopes, p. 60–61 Els seus plans es va fer més urgents quan van ser descobertes les esquerdes de fatiga en el sistema d'accionament d'elevació el setembre de 1967. El telescopi va ser previst només per tenir una vida útil operacional de 10 anys, i en Husband havia estat advertint sobre la decadència del telescopi des del 1963. L'aparició d'esquerdes per fatiga va ser el primer dels problemes que amenaçaven de detenir el treball del telescopi; que havia estat deixat en el seu lloc, llavors el sistema d'elevació podria haver fallat i potser encallat.Lovell, Jodrell Bank Telescopes, p. 65-66 El telescopi va ser reparat i actualitzat, per tant, va esdevenir com a Mark IA; les £400,000 de fons per fer això va ser anunciat el 8 de juliol de 1968 per la SRC per millorar i reparar el telescopi al Mark IA.Lovell, Jodrell Bank Telescopes, p. 68Out of the Zenith, p. 237 L'actualització es va portar a terme en tres fases, la fase 1 que va durar entre setembre de 1968 i febrer de 1969,Lovell, Jodrell Bank Telescopes, p. 75-81 la fase 2 entre setembre i novembre de 1969,Lovell, Jodrell Bank Telescopes, p. 81-83 i la fase 3 entre l'agost de 1970 i el novembre de 1971.Lovell, Jodrell Bank Telescopes, p. 83-94
La primera fase va portar l'afegiment d'una via de ferrocarril interior, que va ser dissenyat per suportar un terç del pes del telescopi. La via de ferrocarril exterior, que havia estat decaient i s'enfonsava en els anys anteriors, es va reparar en la segona fase. També, es van afegir quatre bogies en la via interior, juntament amb la seva estructura d'acer, i els bogies existents a la pista exterior es van revisar.
En la tercera fase es van realitzar els majors canvis; es va construir una superfície de bol nova i més precisa al davant de la superfície vella, el que contribuïa que el telescopi es pogués utilitzar en longituds d'ona tan petita com a 6 cm, i va ser afegida la "roda de bicicleta" de suport central. Un sistema informàtic de control nou es va posar també en marxa (amb la reutilització de l'ordinador Ferranti Argus 104 del Mark II); les esquerdes per fatiga en els cons que connectaven amb el bol amb les torres van ser reparades i l'antena central va ser allargat i reforçada. Tràgicament, en el gener de 1972, va cedir el polipast que aguantava dos enginyers de l'antena central, causant lesions greus als dos enginyers i provocant la mort d'un d'ells.Lovell, Jodrell Bank Telescopes, p. 91
L'actualitació del Mark IA es va completar formalment en el 16 de juliol de 1974, quan el telescopi va ser retornat a la Universitat. A causa de l'augment en el cost de l'acer durant l'actualització, l'import final de l'actualització realitzada va ser de £664,793.07.Lovell, Jodrell Bank Telescopes, p. 94
miniatura|El telescopi Lovell a mitja captació.
Millores i reparacions posteriors Durant la tempesta de gener de 1976, concretament el dia dos, els vents viatjaven a 140 km/h que gairebé van destruir el telescopi. Les torres es van inclinar, i un dels coixinets que connecten el plat a les torres van cedir. Després d'una costosa reparació, es van afegir bigues diagonals de reforç a les torres per evitar que això tornés a passar de nou.
En la dècada de 1990, la superfície del telescopi es va corroir. Entre 2001-2003, el telescopi va ser reparat, augmentant la seva sensibilitat a 5 GHz per un factor de cinc. Una mètode de perfil hologràfic es va utilitzar en la superfície, que va comportar que la superfície funcionés òptimament a longituds d'ona de 5 cm (comparats als 18 cm en la superfície vella). Es va instal·lar un nou sistema d'accionament, que proporciona una precisió molt més gran. Es va instal·lar de nou la via exterior, i la torre central es va enfortir perquè pogués donar un suport més pesat als receptors.