framed|Mapa de Macedònia Aquest article tracta sobre la història de Macedònia del Nord i no sobre la regió geogràfica i històrica.
Edat mitjana En aquest període l'àrea del sud de la línia Jirecek estava poblada per persones d'origen tracioromà o il·lirioromà, així com per ciutadans grecs i hel·lenitzats de l'Imperi Romà d'Orient. Les llengües antigues dels tracis i dels il·liris ja s'havien extingit abans de l'arribada dels eslaus, i la seva influència cultural va ser molt reduïda a causa de les repetides invasions bàrbares als Balcans durant la primerenca edat mitjana, acompanyat això d'una hel·lenització persistent, sobre la prèvia romanització i més tard eslavització. Les tribus eslaves del sud es van assentar al territori de l'actual República de Macedònia al . Els assentaments eslaus van ser referits pels historiadors romans d'Orient com "esclavinis". Els esclavinis van participar en diversos atacs sobre l'Imperi Romà d'Orient, sols o amb l'ajuda de búlgars o àvars. Al voltant de l'any 680 els búlgars, dirigits per Kuber Khan, que pertanyien al mateix clan que el kan búlgar del Danubi Asparukh, es van establir a la plana de Pelagònia, i van posar en marxa campanyes sobre la regió de Salònica.
A finals del Justinià II va organitzar una expedició massiva contra l'Esclavínia de la península grega, en la qual es van capturar més de 110.000 eslaus i els va transferir a la Capadòcia. A l'època de Constant II (que també va organitzar campanyes contra els eslaus), un gran nombre d'eslaus de Macedònia van ser capturats i traslladats a l'Àsia Menor, on van ser forçats a reconèixer l'autoritat de l'emperador romà d'Orient i a servir a les seves files.
L'ús del nom "Esclavínia" com una nació per si sola va ser suspès en els registres romans d'Orient després de prop de l'any 836, ja que els eslaus a la regió de Macedònia es van convertir en una població de l'Imperi búlgar. Originàriament eren dos pobles diferents, esclavinis i búlgars; els búlgars van assimilar la llengua eslava al mateix temps que van mantenir la identitat, el gentilici búlgar i el nom de l'imperi. Els búlgars van incorporar tota la regió al seu domini l'any 837. Els sants Ciril i Metodi, grecs romans d'Orient nascuts a Salònica, van ser els creadors del primer alfabet eslau glagolític ("ciríl·lic"). També van ser apòstols cristianizadors del món eslau. Després de l'any 885 la regió d'Ocrida es va convertir en un important centre eclesiàstic amb el nomenament de sant Climent d'Ocrida com a "primer arquebisbe en llengua búlgara", amb residència en aquesta regió. En relació amb l'altre deixeble de Ciril i Metodi, sant Naum, va crear un florent centre cultural búlgar al voltant d'Ocrida, on a més de 3.000 alumnes se'ls va ensenyar en l'alfabet ciríl·lic, en el que ara s'anomena Escola literària d'Ocrida. Tant Ohrid com Skopje van arribar a ser capitals imperials.
miniatura|El Regne de Prilep durant la segona part del A finals del , gran part del que avui és la República de Macedònia va esdevenir el centre polític i cultural de l'Imperi Búlgar del tsar Samuel de Bulgària, mentre que l'emperador Basili II va controlar la part oriental de l'imperi (el que ara és Bulgària), inclosa Preslav, llavors la capital, l'any 972. La nova capital es va establir a Ohrid, que també es va convertir en la seu del patriarcat de Bulgària. A partir de llavors, Bulgària esdevingué referent de la cultura eslava. Després de diverses dècades de lluita gairebé incessant, Bulgària va caure sota domini romà d'Orient l'any 1018. El conjunt de Macedònia va ser incorporat a l'Imperi Romà d'Orient com a thema (província) de Bulgària i el patriarcat de Bulgària va ser reduït al rang d'arquebisbat.
En els segles i el control romà d'Orient va ser interromput per períodes de domini de Bulgària i Sèrbia. Per exemple, Konstantin Asen, un noble de Skopje, va ser el tsar de Bulgària al 1257-1277. Més tard, Skopje va passar a ser capital de l'Imperi serbi amb Esteve Dušan com a emperador "dels serbis i dels grecs". Després de la dissolució de l'imperi, la zona es va convertir en un domini independent dels governants locals serbis de les cases de Mrnjavčević i Dragaš. El domini de la casa Mrnjavčević, el regne de Prilep, incloïa les zones occidentals de l'actual República de Macedònia i els dominis de la casa Dragaš n'incloïen la part oriental. La capital de l'estat de la casa de Mrnjavčević era Prilep. Només hi ha dos reis coneguts de la casa Mrnjavčević, Vukasin Mrnjavčević i el seu fill, Marko Mrnjavčević, que es va convertir en vassall de l'Imperi Otomà i més tard va morir en la batalla de Rovine, en la qual les tropes valaques es van enfrontar a les otomanes.
miniatura|258x258px| Arquebisbat d'Ohrid l'any 1020 esquerra|miniatura|261x261px| El príncep Marko
Període otomà miniatura|La ciutat de Prilep a finals del . Al fons es pot veure un minaret otomà miniatura|Territori otomà abans de la Primera Guerra dels Balcans el 1912 Conquistada per l'exèrcit otomà a finals del ,Michael Palairet, Macedonia: A Voyage through History (Vol. 2, From the Fifteenth Century to the Present), Vol. 2; Cambridge Scholars Publishing, 2016, , p. 2. la regió va romandre part de l'Imperi Otomà durant més de 500 anys, com a part de la província o Eyalat de Rumelia. Durant això, a la segona meitat del , el líder albanès de la Lliga de Lezhë, Skanderbeg va poder ocupar llocs a l'oest de la moderna Macedònia del Nord que estaven sota domini otomà com la coneguda ciutat d'Ocrida (en albanès Ohër) a la batalla d'Ohrid. Tètovo (batalla de Polog) i molts altres llocs. Les forces albaneses sota Skanderbeg van penetrar a fons a la moderna Macedònia del Nord a la batalla de Mokra. Però això va durar poc i els llocs van ser novament ocupats pels otomans. Rumèlia (en turc: Rumeli) significa "Terra dels romans" en turc, fent referència a les terres conquerides pels turcs otomans de l'Imperi Romà d'Orient.). Al llarg dels segles Rumelia Eyalet es va reduir de mida a través de reformes administratives, fins que al constava d'una regió de l'Albània central i la part nord-oest de l'actual estat de Macedònia del Nord amb la seva capital a Manastir o l'actual Bítola. Rumelia Eyalet va ser abolida el 1867 i el territori de Macedònia del Nord va passar a formar part de les províncies de Manastir Vilayet, Kosovo Vilayet i Salonica Vilayet fins al final del domini otomà el 1912.
Durant el període de domini otomà la regió va guanyar una minoria turca substancial, especialment en el sentit religiós de musulmà; alguns d'aquells musulmans ho van ser gràcies a les conversions. Durant el domini otomà, Skopje i Monastir (Bítola) eren capitals de províncies otomanes separades (eyalets). La vall del riu Vàrdar, que més tard es convertiria en la zona central de Macedònia del Nord, va ser governada per l'Imperi Otomà abans de la Primera Guerra dels Balcans de 1912, amb l'excepció del breu període el 1878 quan va ser alliberada del domini otomà després de la guerra russo-turca (1877–78), passant a formar part de Bulgària. El 1903, una efímera República de Kruševo va ser proclamada a la part sud-oest de l'actual Macedònia del Nord pels rebels de l'aixecament d'Ilinden-Preobrazhenie. La majoria dels etnògrafs i viatgers durant el domini otomà van classificar els parlants eslaus a Macedònia com a búlgars. Alguns exemples inclouen el viatger del segle XVII Evliya Çelebi al seu Seyahatname: Book of Travels to the Ottoman census of Hilmi Pasha el 1904 i posteriors. No obstant això, també van remarcar que la llengua parlada a Macedònia tenia un caràcter una mica distintiu — Sovint descrit com un "dialecte búlgar occidental" com altres dialectes búlgars a la Bulgària occidental moderna. També hi ha proves que certs eslaus macedonis, especialment els de les regions del nord, es consideraven serbis, d'altra banda la intenció d'unir-se a Grècia predominava al sud de Macedònia on també comptava amb el suport d'una part substancial de la població de parla eslava. Tot i que es fan referències que es refereixen als eslaus a Macedònia identificats com a búlgars, alguns estudiosos suggereixen que l'ètnia a l'època medieval era més fluida que la veiem avui, una comprensió derivada dels ideals nacionalistes del d'un estat nació homogeni.Walter Pohl. (p. 13-24 in: Debating the Middle Ages: Issues and Readings, Ed. Lester K. Little and Barbara H. Rosenwein, Blackwell Publishers, 1998)Ethnic boundaries are not static, and even less so in a period of migrations. It is possible to change one's ethnicity... Even more frequently, in the Early Middle Ages, people lived under circumstances of ethnic ambiguity.John V A Fine. When Ethnicity Did Not Matter in the Balkans. University of Michigan Press. . Pg 3 most South Slavs mentioned with specific national-type names mentioned in our sources were such by political affiliation, namely that the individuals named so served the given state's ruler, and cannot be considered ethnic Serbs, Croats or whatever
Durant el període del renaixement nacional búlgar (1762–1878), molts búlgars de Macedònia del Vàrdar van donar suport a la lluita per la creació d'institucions educatives i religioses culturals búlgares, inclòs l'Exarcat búlgar. La Lluita Macedònia posterior (1893–1908) va romandre inconclusa.
Període soviètic miniatura|Mapa de la Província de Vàrdar dins del Regne de Iugoslàvia
La regió va ser capturada pel Regne de Sèrbia durant la Primera Guerra dels Balcans de 1912 i posteriorment va ser annexada a Sèrbia sota la dinastia Karađorđević com a Vardarska banovina ('Província de Vàrdar') i subseqüentment del Regne de Iugoslàvia en els tractats de pau de la postguerra, excepte la regió d'Estrumica, que va formar part de Bulgària entre 1912 i 1919. No tenia autonomia administrativa i s'anomenava Sèrbia del Sud () o "Antiga Sèrbia" (). Va ser ocupada pel Regne de Bulgària entre 1915 i 1918. Després de la Primera Guerra Mundial, el Regne de Sèrbia es va unir al recentment format Regne de Serbis, Croats i Eslovens.
La constitució del 1929 també la denominava Vardarska banovina. La Internacional Comunista, amb base a Moscou (Komintern) va dissenyar una "nació macedònica" com una forma de prevenir posteriors conflictes als Balcans per la majoria búlgara a Macedònia del Vàrdar. Aquesta doctrina va ser adoptada l'any 1934.
Després de la Segona Guerra Mundial, Iugoslàvia va ser reconstituïda com un estat comunista sota el lideratge del partit comunista encapçalat per Josip Broz Tito. L'any 1944 la major part de l'antiga província de Vàrdar va ser feta una república separada de "Macedònia" (la majoria dels territoris del nord van passar a formar part de Sèrbia). El 1946 se li va donar a la província l'estatus de "República Popular de Macedònia", autònoma en la nova República Federal Popular de Iugoslàvia. En la constitució del 1963 de Iugoslàvia va ser canviada lleugerament en "República Socialista de Macedònia" (com totes les altres).
Creant aquesta república a la part més meridional de Iugoslàvia i incloent "Macedònia" en el seu nom, el govern de Tito va ofendre Grècia, la qual tenia la seva pròpia província de Macedònia al voltant de Tessalònica i va interpretar això com un intent de reclam del territori grec. Les noves autoritats iugoslaves van imposar també el desenvolupament de la nacionalitat eslavomacedònia i l'idioma macedoni, la qual cosa va ofendre a Bulgària, on moltes persones tenien parents propers que pertanyien a la nova "nació macedònica".
Emancipació