miniatura|Monestirs de San Millán de Yuso. La Reixa de San Millán (en basc Donemiliagako Goldea) és un document escrit cap a l'any 1025 procedent del cartulari del monestir de San Millán de la Cogolla i publicat per primera vegada en 1883 per Fidel Fita i Colomer en el butlletí de la Reial Acadèmia de la Història. Té un gran valor per la informació toponímica que aporta d'Àlaba.
Descripció La reixa de ferro era al la unitat de mesura en el pagament de delmes. El títol del document és De ferro de Alava i en ell es comptabilitza l'aportació dels poblats de la Planada alabesa i de zones de la Muntanya al monestir de San Millán.
La major part dels topònims són noms bascos i ofereixen un aspecte bastant arcaic: Zornoztaegi, Irossona, Horivarri, Udalha, Barrandiz, Galharreta; però tampoc falten nomenis romanços, en espanyol antic: Billa luenga, Forniello, Quintaniella, etc.
Pel medievalista Gonzalo Martínez Díez el document és un apòcrif forjat a mitjan pels monjos de San Millán. El 2011 Ernesto Pastor Díaz de Garayo ha publicat una edició crítica, que es pot considerar com a definitiva.
Transcripció
Referències
Bibliografia Fidel Fita (1883), «El vascuence alavés anterior al siglo XIV». Boletín de la Real Academia de la Historia tomo 3. Antonio Ubieto Arteta (1976), Cartulario de San Millán de la Cogolla (759–1076). Alberto Garate y Henrike Knörr (1982), El itinerario de los recaudadores de San Millán. Problemas, deducciones, hipótesis. Alfonso Irigoien (1997), «Las lenguas de los vizcaínos: Antroponimia y toponimia medievales». Opera selecta: 373–429.
Vegeu també Glosas Emilianenses San Millán de la Cogolla
Enllaços externs La Reja de San Millán (1025). Toponimia alavesa del siglo XI (text complet, segons versió d'Arteta) «El vascuence alavés anterior al siglo XIV». Boletín de la Real Academia de la Historia tomo 3. Fidel Fita (1883) Web oficial del Monestir de San Millán de Yuso
Categoria:Història d'Espanya Categoria:Toponímia