La Casa d'Empara és un edifici de Vilanova i la Geltrú (Garraf), catalogat com a bé cultural d'interès local.

Història El 1872, Magdalena Miró i Alegret, propietària de la sínia Gandaia, va llegar a l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú uns terrenys afectats per l'obertura de noves vies de l'eixample, per a la creació d'un asil per acollir persones grans i infants desvalguts, utilitzant els rendiments de la propietat per al sosteniment de l'obra. La fundadora va disposar que la gestió de l'asil i l’educació dels infants fos confiada a la Companyia de les Filles de la Caritat de Sant Vicenç de Paül, amb la qual es van establir els acords necessaris per a garantir el funcionament del centre d’acord amb la seva voluntat. La construcció es va iniciar aquell mateix any, segons el projecte del mestre d'obres Josep Salvany i Juncosa, i l'establiment va ser inaugurat l'11 d'abril del 1875. El 1878 s'hi van afegir noves sales, i des del 1880 també hi funcionava una escola vinculada a la institució.

Entre 1879 i 1882, es va construir la capella annexa d'estil neogòtic, segons el projecte de l'arquitecte Josep Oriol Mestres i Esplugas. A causa de les limitacions econòmiques de la institució, el mestre d'obres Josep Fabrés i Fontanals va elaborar el pressupost per a l'execució dels murs i del sostre, i les obres van ser finalment adjudicades al paleta Joan Adrià. Durant la construcció es produïren discrepàncies entre Fabrés i Mestres sobre la solució de la coberta, i finalment es va optar per un sostre pla, considerat més adequat tant des del punt de vista arquitectònic com econòmic. El 1881 es va aprovar la realització de les vidrieres segons el disseny del fabricant Amigó. Francesc Pagès i Serratosa va executar la imatge de la Verge Miraculosa amb el seu conjunt escultòric, mentre que Epifani Robert va realitzar l'altar, les lleixes, els dossers, el púlpit i els confessionaris.

El 1883, una important donació de Joan Serra i Totesaus i Magdalena Rafecas va permetre ampliar notablement l'edifici. El 1892, Salvador Tomàs, president de la Junta de Govern, hi va impulsar noves actuacions segons el projecte de l'arquitecte Josep Font i Gumà, que incloïen la construcció d'un nou absis a la capella, un porxo al pati interior i la façana lateral al carrer de la Llibertat. Probablement, el arquitecte també va intervenir a l'entrada i l'escala principal. El 1897, la institució va adquirir els jardins del Tívoli com a espai d’esbarjo.

El 1909, la institució va ser declarada de beneficència particular per Reial Ordre.

El juliol del 1936, a l'esclat de la Guerra Civil, l'interior de la capella va ser malmès. Durant el conflicte, l'edifici va ser utilitzat com a hospital militar i la residència es va traslladar temporalment a l'Hospital de Sant Antoni Abat. L'edifici va quedar malmès i posteriorment només hi va retornar el col·legi, fins que el 1953 la institució va recuperar plenament l’ús de les instal·lacions. El 1942 es va traslladar a la capella l'actual imatge de la Verge Miraculosa, procedent de l'Hospital de Sant Antoni Abat, on havia estat conservada. Entre els anys 1947 i 1949, l'arquitecte Josep Maria Jujol hi va dissenyar diversos elements litúrgics, com el sagrari i altres peces associades a l'altar major.

Entre 1981 i 1983 s'hi van executar obres de reforma interior, i el 1987 es van impulsar noves actuacions d'adequació estructural i funcional de l'edifici i del jardí, segons el projecte de l'arquitecte municipal Miquel Orriols i Mas.

Descripció El conjunt està situat a la rambla de Josep Tomàs Ventosa cantonada amb el carrer de la Llibertat, amb un jardí a la part posterior. Esta format per dos cossos disposats en forma de «L», destinats originàriament a asil, amb façanes organitzades segons eixos verticals i que configuren una presència destacada dins el front urbà de la rambla.

El cos principal, de planta rectangular, consta de planta baixa i dos pisos. La façana presenta obertures d'arc rebaixat amb motllures trencaaigües d'inspiració gòtica, ornamentades amb motius florals i figuratius. A la planta baixa s'obren portals i finestres d’arc rebaixat, mentre que a les plantes superiors apareixen finestres i balcons sense volada. El conjunt es corona amb una cornisa i una barana massissa de pedra, amb un petit frontó central que accentua la composició simètrica de la façana. L'ala lateral, també de planta rectangular, manté la composició de planta baixa, dos pisos i una planta superior reculada. A la planta baixa, la façana interior presenta una galeria d'arcs rebaixats sostinguts per columnes, mentre que als nivells superiors s'obren finestrals d'arc apuntat i finestres disposades en sèrie.

Les cobertes combinen teulades a dues vessants a l'ala principal amb terrats a l'ala lateral, d'on sobresurten diversos cossos de servei. A la part posterior es desenvolupen porxos i galeries obertes cap al jardí de l'interior d'illa.

A l'interior destaca el vestíbul central de l'ala principal, cobert amb volta rebaixada i amb arrencada d'escala, així com una galeria de maó amb columna central que articula l'espai de circulació entre les diferents dependències. Al pati interior hi ha un el monument commemoratiu a la fundadora Magdalena Miró i Alegret i la capelleta de paret amb la imatge de la Mare de Déu de Montserrat.

miniatura|esquerra|Capella

Capella Respon a un estil d'inspiració neogòtica i presenta una única nau de planta allargada. La coberta és majoritàriament a dos vessants, mentre que sobre el sector del cor es configura un terrat, i l'absis té una teulada a tres vessants.

La façana principal, de composició simètrica, està centrada per un portal d'arc ogival amb arquivoltes i decoració vegetal, coronat per un trencaaigües amb cresteria. Per damunt s'obren dues finestres ogivals corresponents al cor, amb una barana-gelosia també d'inspiració neogòtica. El conjunt és rematat amb un campanar d'espadanya o cadireta, d'una sola obertura apuntada i coronament amb frontó i cresteria.

La façana lateral presenta quatre finestrals d'arc apuntat amb traceria, tancats amb vitralls, que il·luminen la nau. Aquesta consta de quatre trams separats per arcs diafragma apuntats, amb coberta plana al sector central. Un dels trams correspon a l'accés lateral que comunica amb la casa asil. A la capçalera hi ha un absis poligonal de cinc panys, que arrenca d'una base quadrangular. A la zona d'entrada se situa un atri sobre el qual es disposa un doble cor: el nivell inferior presenta una llotja formada per tres arcs ogivals, mentre que el superior s'obre mitjançant dues finestres. A l'absis destaca l'altar únic amb un sagrari cilíndric acabat cònicament i franquejat per dues formes més petites semblants a la major, coronament amb dos àngels, dissenyat per Jujol.

Referències

Categoria:Patrimoni monumental de Vilanova i la Geltrú Categoria:Edificis historicistes del Garraf Categoria:Edificis de Vilanova i la Geltrú