Varium et mutabile semper femina és una locució llatina que surt de l'Eneida de Virgili. N'existeixen diverses variants que insinuen el prejudici: «la dona sempre és una cosa inconstant i mudadissa».Vergili, Eneida, 4, 569/570
Origen i variants En la gramàtica llatina clàssica, la frase que surt de l'Eneida de Virgili està citada com un exemple de la combinacíó d'un predicat neutre (varium et mutabile) amb un subjecte femení (femina), que significa «la dona és una cosa inconstant» i no la dona és inconstant.Ludwig Ramshorn, «Subject und Prädicat», Lateinische Grammatik, F.C.W. Vogel, 1830, pàgina 274 Isidor de Sevilla va escriure «Nam varium et mutabile est testimonium semper femina producit» ('El testimoniatge que una dona produeix sempre és inconstant i mudadís').Ernst Lautenbach, Latein - Deutsch: Zitaten-Lexikon: Quellennachweise, Münster, LIT Verlag, pàgina 267, (en català: Lèxic de citacions llatí-alemany) El poeta neerlandès Joost van den Vondel va traduir la frase clàssica per "Una femella sempre és frívola i voluble"«Een wijf is altijd wuft en wispelturig» i el poeta Ben Hoogland va respondre: «Què voldries provar amb tal crit?».«Wat wil je nu bewijzen met zo’n kreet» a: Ben Hoogland, «Varium Et Mutabile Semper Femina», Het vrije vers, 26 de setembre de 2010
En l'òpera Rigoletto de Giuseppe Verdi, el libretto de Francesco Maria Piave s'escriu: La donna è mobile, Qual piuma al vento, Muta d'accento — e di pensiero ('La dona és inconstant, com una ploma al vent, canvia d'accent, i de pensament').
Referències
Categoria:Frases en llatí Categoria:Psicologia Categoria:Biaixos cognitius