miniatura|Traçat de la barrera, tal com fou establert el febrer de 2006. miniatura|Prop de Jerusalem, juliol del 2005. miniatura|Una mica abans de Betlem, desembre de 2007 miniatura|A la sortida de Betlem - agost de 2005. miniatura|Mur de separació a Jerusalem Est, vist des de la Ciutat Vella. Alçària de vuit metres, aïlla Jerusalem de Cisjordània.
El Mur de Cisjordània o barrera de separació israeliana és una construcció a Cisjordània, Palestina, que està edificada per l'estat d'Israel des de l'estiu del 2002, sota els noms oficials en hebreu de «גדר ההפרדה - Geder HaHafrada» (literalment: reixa de separació), o tanca antiterrorista (hebreu «גדר אנטי-טרוריסטית») o també de vegades tanca de seguretat (hebreu «גדר הביטחון») i coneguda internacionalment com a mur de l'Apartheid (Apartheid Wall) o mur de la Vergonya. Segons han denunciat diverses resolucions de les Nacions Unides, organismes de drets humans i la Cort Internacional de Justícia es tracta d'un mur Il·legal que divideix els territoris palestins que ha suposat l'annexió de terres, i greus conseqüències contra la vida, la salut, els moviments, l'agricultura, l'economia i els drets bàsics de la població palestina. Segons les autoritats d'ocupació l'objectiu declarat d'aquesta mesura és de protegir la població israeliana impedint físicament tota «intrusió de terroristes palestins» sobre el territori israelià, pretext que ha estat rebutjat internacionalment.
L'existència i el traçat d'aquesta construcció, d'una longitud de més de 700 km, que inclou diversos grans blocs de colònies israelianes a Cisjordània, és discutida pel que fa als aspectes polítics, humanitaris i legals. L'Assemblea general de les Nacions Unides va adoptar, el 21 d'octubre de 2003, una resolució que condemnava la construcció d'un «mur» que envaeix «territori palestí ocupat» per 144 vots a favor i 4 en contra. http://daccess-dds-ny.un.org/doc/UNDOC/GEN/N03/508/27/PDF/N0350827.pdf?OpenElement
La Cort Internacional de Justícia (CIJ) declarà el 9 de juliol de 2004 il·legal la construcció d'Israel d'un mur de separació a Cisjordània, i l'ONU ha instat repetidament a Israel a retirar el mur. L'estat Israelià s'ha negat també a complir aquestes demandes.
Denominacions Els partidaris de la construcció reprenen el nom oficial de «barrera», o parlen de «tancat de seguretat israeliana», de « zona de costura», de «barrera antiterrorista» o fins i tot de «muralla de protecció». El ministeri d'Afers Exteriors de l'Estat d'Israel va publicar l'octubre de 2004 un tríptic oficial en llengua francesa titulat La tanca antiterrorista d'Israel, document disponible a les missions diplomàtiques d'Israel o a InternetSauver des Vies : La clôture antiterroriste d'Israël, pel Ministeri d'Afers Estrangers d'Israel, octubre del 2004
Els opositors a la barrera, incloent-hi les files dels moviments israelians d'esquerra, donen a la construcció el sobrenom de «mur de la vergonya» (per analogia amb el Mur de Berlín) o «mur d'annexió». Alguns d'ells s'hi refereixen igualment com a «mur de l'Apartheid»7sur7 Per analogia amb el règim de segregació abolit el juny de 1991 a Sud-àfrica. El professor Gerald M. Steinberg, politòleg i investigador israelià, discuteix aquest vocabulari utilitzat pels detractors de la barrera que denota, segons ell, una estratègia de diabolització.The Necessary Separation Fence, pel Professor Gerald M. Steinberg , octubre de 2003 En mitjans de comunicació es parla de «mur de seguretat»Le Figaro Quant als palestins (entre els quals els mitjans de comunicació de l'Autoritat palestina), aquests es refereixen sovint a aquesta barrera en llengua àrab per la definició política següent de «mur de separació racial» (jidar al-fasl al-'unsuri).
El govern israelià qualifica aquestes comparacions de «propaganda» i fins i tot de «manipulació de la història i de la realitat». Refuta també el terme de «mur» que no representaria la realitat de la construcció sobre almenys un 95% del seu traçat.
Història Des dels anys 1990, diversos polítics israelians de primer rang, com Yitshaq Rabbín i el seu govern laborista, defensen la idea d'una separació física dels palestins per evitar la multiplicació de les friccions entre les dues poblacions. Rabin estableix una comissió per discutir sobre la manera de concretar una barrera entre israelians i palestins.
De resultes de l'Atemptat de L'1 de juny de 2001 contra el Dolphinarium de Tel-Aviv, organitzacions civils reclamen a Israel una barrera hermètica com a solució a les intrusions terroristes. la Segona Intifada veu multiplicar-se els atacs palestins contra les poblacions civils israelianes.
El govern d'Ariel Xaron, reticent de manera inicial, acaba agafant el projecte per protegir les grans aglomeracions israelianes i converteix en hermètica la Línia verda de 1949 que delimita el territori en disputa de Cisjordània. Es tracta llavors de defensar igualment pel traçat d'aquesta futura separació els blocs d'assentaments jueus a l'est de Jerusalem més enllà de la línia verda: Ariel, Gush Etzion, Emmanuel, Karnei Shomron, Givat Ze'ev, Oranit, i Maale Adumim.
El traçat continuà evolucionant fins a la decisió del 30 de juny de 2004 del Tribunal Suprem d'Israel que assenyala una violació dels drets dels palestins i exigeix la redefinició del traçat en una trentena de quilòmetres. Valida d'altra banda la validesa fonamental de la construcció en tant que mesura de seguretat. El 9 de juliol de 2004, el Tribunal Internacional de Justícia, consultat per l'Assemblea General de l'ONU, estableix que es tracta d'una violació de la llei internacional.
El seu traçat fou modificat moltes vegades en 2004 i 2005 a petició dels palestins, dels israelians, dels europeus i de l'Alt Tribunal Suprem israelià. El 20 de febrer de 2005, el gabinet israelià aprovà un nou traçat de la barrera. Engloba 8,5% del territori de Cisjordània i 27.520 palestins del costat israelià de la separació.
Estructura de la barrera La major part de la barrera (si fa no fa un 90% de la seva longitud total) consisteix en un sistema de protecció multicapes de 50 m d'ample, és a dir que comprèn en traçats paral·lels:Israel Security Fence , Ministeri israelià de la Defensa, 31 gener de 2007
una pila piramidal de 6 bobines de filferro de punxes i un fossat al costat cisjordà un filat central equipat amb detectors electrònics filferro de punxes al costat israelià rutes per a les patrulles militars a cada costat del filat central; un camí de sorra ha de permetre identificar els rastres d'eventuals incursions.
Segons el Tribunal Suprem d'Israel, l'amplada total del sistema multicapes podrà atènyer fins a un màxim de 100 metres en certs indrets on els dissenyadors jutgin que la topografia així ho requereix.
Al principi, la barrera no fou construïda amb formigó més que en una petita porció de llocs, que no representaven més de 8 km, o sigui el 4% del recorregut. Aquesta construcció en formigó minimitza la superfície ocupada en el sòl per l'obra en aquests indrets. L'objectiu en aquests llocs és d'impedir eventuals trets de tiradors emboscats cap a les autopistes israelianes veïnes (principalment al llarg de lautopista transisraeliana) o a les zones densament poblades a Jerusalem. En aquests casos, els murs en formigó són semblants en aparença als plafons d'aïllament sonor utilitzats de manera comuna a les rodalies de les autopistes.
Al final de la construcció, les seccions en formigó s'han d'estendre sobre un total de 72 km, o sigui el 10% de la longitud de la barrera.
Finalment, hi ha posts d'observació electrònics o vigilats per soldats al cantó israelià al llarg de tot el traçat. En certs punts de pas, hi ha controls per part de l'l'exèrcit israelià.
Traçat geogràfic Els 730 km de recorregut de la barrera són de naturalesa complexa. La barrera segueix la línia verda, però penetra profundament dins de Cisjordània,Separation Barrier], B'Tselem</ref> per integrar les colònies jueves.
Un 20% del traçat es troba precisament sobre la línia verda.Preliminary Analysis of the Humanitarian Implications of February 2005 Barrier Projections , Office for the Coordination of Humanitarian Affairs (OCHA), 8 de març del 2005 La resta envaeix al territori cisjordà http://edition.cnn.com/2003/World/meast/11/05/mideast http://news.bbc.co.uk/1/hi/world/middle_east/3111159.stm per englobar la major part de les colònies israelianes. S'aparta en certs indrets més de 23 quilòmetres de la línia verda. El seu traçat sinuós explica aquesta longitud molt més important que la de la línia verda, la qual fa aproximadament 320 km de llarg.
Algunes seccions de la barrera han estat construïdes sobre terres confiscades als palestins. En un informe recent, l'ONU ha precisat que el traçat més recent de la barrera preveu més segments construïts sobre la mateixa línia verda en comparació als precedents esbossos de traçat.
Al nord de Tulkarem miniatura|Prop de Tulkarem a Cisjordània, juliol del 2005 Al nord de Tulkarem, la barrera s'estén fins al Riu Jordà, sota la frontera amb Jordània. Sobre la part oriental, segueix aproximadament la línia verda. A nivell de la colònia de Reihan, la barrera penetra d'aproximadament 5 km dins de Cisjordània.
La mateixa ciutat de Tulkarem està aïllada de la rodalia per dos murs: d'un costat, un mur de separació (8 metres d'alçària), i de l'altre una barrera anomenada «barrera d'aïllament» que constitueix una extensió del mur, i crea un aïllament quasi total de la ciutat.
Al voltant de Qalqilya miniatura|Mur de separació a Qalqilya amb mirador La ciutat de Qalqilya al nord de Cisjordània és completament envoltada per la barrera amb el mur a l'oest. Els seus 50.000 habitants es troben aïllats de Cisjordània i Israel ha confiscat terres per a la construcció de la barrera.
S'ha construït una secció de paret de formigó de 8 metres d'alçària sobre la línia verda entre la ciutat i l'autopista veïna transisraeliana. El mur en aquest indret és descrit per Israel com l'«sniper wall» (mur del franctirador), i té com a objecte prevenir els atacs armats palestins en contra dels automobilistes israelians així com de la ciutat israeliana de Kfar Saba.
La municipalitat de Qalqilya pateix el fet que ja no pot vendre les seves mercaderies i es troba parcialment privada de la seva aigua. La situació és descrita com a insuportable i alguns estimen que la ciutat està probablement condemnada a decaure i els seus habitants (un 80% de refugiats palestins a marxar.
La ciutat és accessible per una carretera a l'est, així com un túnel construït el setembre de 2004 que la connecta al poble d'Habla que també està aïllat per un altre mur.
Segons el Palestinian Negotiations Affairs Department (NAD), 45% de les terres cultivades palestines (incloses una part de les més fèrtils) http://www.miftah.org/display.cfm?DocId=1754&CategoryId=4 http://www.nad-plo.org/facts/wall/WallMagazine %207-2005.pdf i un terç dels pous d'aigua de la ciutat, es troben a partir d'ara fora de la barrera, i els pagesos han de demanar d'ara endavant permisos a les autoritats israelianes per accedir a les seves terres situades d'altra banda de la barrera. El Tribunal Suprem d'Israel pren nota de les declaracions del govern que rebutja les acusacions d'annexions de facto d'aquests pous, i afirma que : « la construcció de la tanca no afecta a la implantació dels acords sobre l'aigua determinats en l'acord (interí) »Section 67d Existeixen tres punts de pas en aquesta porció de la barrera, destinats a permetre als pagesos accedir a les seves terres, passos oberts tres vegades al dia durant un total de cinquanta minuts http://weekly.ahram.org.eg/2005/750/focus.htm encara que, segons el NAD, siguin sovint tancats per a llargs períodes, la qual pot comportar la pèrdua de les collites per als pagesos. Un d'aquests passos va ser tancat l'agost de 2004 en represàlies contra un atemptat suïcida que va tenir lloc prop del punt de pas.