Can Fontaner fou una casa senyorial del barri d'Horta de Barcelona, actualment desapareguda.
Descripció Era una gran finca del municipi de Sant Joan d'Horta, situada en el que avui són els carrers de Coïmbra, Fàtima i Fontanet (deformació de Fontaner) i prop de la plaça de la Ciutadella. Va ser concebuda com a finca d'esbarjo, i segons la documentació, tenia un magnífic jardí amb jocs d'aigua, un estany, etc.
Història Antigament es coneixia com a Mas Coll i després com a Mas Solanes, i era propietat del mercader Ermenegild Grases. Disposava d'una capella dedicada a Santa Maria Magdalena, que apareix en la llicència de benedicció i de celebració del 5 d'abril del 1677. posteriorment, va ser destruïda i el 1700, la finca va ser adquirida pel comerciant Ignasi Fontaner i Martell, que havia fet una fortuna comerciant amb aiguardent. L'abril del 1709 va llogar la torre al rei Carles III, que l'acabaria fent noble. També va fer reconstruir la capella, amb tres naus, i la dedicà a la Immaculada Concepció. Hi conferí Ordes Sagrats i consagrà ares el bisbe de Barcelona Francisco del Castillo (1738-1747), que demostrà sempre el seu afecte a la casa: «en los despachos que expedía a los ordenados, ponía la expresión de haberlos dado en la capilla de dicha casa de Fontaner, en Sant Genís d'Horta».
El 1763, i després d'algunes segregacions, Joan Ceferí Fontaner i de Bru, net d'Ignasi, va vendre la propietat a carta de gràcia al mestre d'aixa Manuel Antúnez.AHPB, notari Llorenç Madriguera, 30-04-1763. El seu fill, el comerciant Joan Antúnez i Lletjós, hi va establir una adoberia de pells, que seria una de les més importants del sector, ja que disposava de l'aigua dels torrents d'Arlés i de Can Cortada. El 1777, en va adquirir la plena propietat,AHPB, notari Josep Ponsico, manual 1.036/13, f. 369-377v, 30-07-1777. i a la seva mort el 1807, la va llegar a la seva vídua Teresa Molet.AHPB, notari Francesc Portell, manual 1.142/44, f. 268-286, 24-10-1807. Publicació del testament de Joan Antúnez. El 1852, els seus hereus, els germans Aymar i Molet, vengueren la torre a la Tenería Barcelonesa, societat encapçalada per Antoni Deu, un adober natural d'Olot.AHPB, notari Constantí Gibert, manual 1.261/23, f. 88-97, 31-01-1852. El 8 de juny del 1853, el Ministeri de Foment espanyol va autoritzar-ne la constitució com a societat anònima amb un capital de 6 milions de rals, equivalents a 300.000 duros, a desemborsar en el termini de tres anys, i el gerent seria Jeroni Deu i Isamat, fill d'Antoni. Hi construïren una fàbrica, moguda per una màquina de vapor de 40 CV i on treballaven 200 obrers.
Després d'uns anys de bonança, el 1875 es va acordar la dissolució de la societat, la liquidació de la qual portaria com a mínim quatre anys. El 1876, l'edifici i la maquinària es van treure a subhasta pública,AHPB, notari Ferran Moragas i Ubach, manual 1.278/135, f. 1914-1931, 15-12-1876. i el 1877 van ser adquirits per Hermínia Deu i Comas (filla de Jeroni, que havia mort aquell mateix any)AHPB, notari Josep Falp, 20-03-1877. Inventari post mortem dels béns de Jeroni Deu i Isamat. i Manuela Galobardes per 100.000 pessetes.AHPB, notari Josep Falp, 24-10-1877. El 1895, i a instàncies dels hereus de la segona, es va produir la venda judicial de la propietat, que fou adquirida per la societat comanditària M. Lasoli,AHPB, notari Josep Maria Vives i Mendoza, manual 1.395/65, f. 521-570, 20-02-1895. dirigida pel fabricant Marçal Lasoli i Comas i on participaven la mateixa Hermínia i la seva cunyada Antònia Gelabert i Viana, esposa del seu germà Enric.AHPB, notari Josep Maria Vives i Mendoza, 28-04-1893. El 1903, Lasoli va demanar permís per a obrir-hi tres finestres, i el 1905, va dissoldre la societat.AHPB, notari Sebastià Sánchez Ramírez, 27-02-1905. Finalment, el 1906, ell i Hermínia Deu vengueren la seva part de la propietat a Antònia Gelabert.AHPB, notari Josep Maria Vives i Mendoza, manual 1.295/128, f. 1305-1332, 15-05-1906.
El 1912, la finca estava en total abandonament, tot i que encara tenia terres de conreu, arbres fruiters i vinya. Actualment, la zona es troba completament urbanitzada per blocs de pisos i només queda en peu la Torre Mas Enrich, també anomenada Torre del Moro.
Referències
Vegeu també Fàbrica de cardes de Gregori Deu
Bibliografia
Enllaços externs
Fontaner Categoria:Edificis d'Horta Categoria:Palaus de Barcelona Categoria:Edificis de Barcelona desapareguts Tenería Barcelonesa