Can Bacardí, també coneguda com a Vista Alegre, és una antiga masia del barri d'Horta de Barcelona, inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Actualment, està ocupada per un col·legi religiós.
Història El 1789, Bru Vidal i Torres, tresorer de les rendes generals del Principat, comprà la masia de Can Sitjà del Coll a Josepa Oliva, vídua del ferrer Pere Ferreras i Sitjà, i al seu fill Francesc Ferreras i Oliva, també ferrer, i la seva esposa Teresa. Segons la descripció de l'escriptura notarial, es tractava d'una casa amb tres portals i un pati enllosat, amb quatre mujades i mitja i una mundina de terra. L'any següent, Vidal va haver d'indemnitzar el pagès Josep Soera per l'arrancament de ceps de les seves vinyes per a la construcció d'una canonada d'aigua des de la casa de Joan Francesc Grasses (Can Grasses, actualment conegut com Ca n'Andalet) fins a la seva.
Vidal estava casat amb Francesca de Bacardí i Tomba, i va contreure deutes per valor de 130.000 lliures amb el seu sogre Baltasar de Bacardí i Clavell (†1798), succeït pel seu cunyat Baltasar de Bacardí i Tomba (1752-1822), pels quals hipotecà les seves propietats de Sant Genís dels Agudells (Horta) i de Sant Andreu de Palomar. El 1829, i en virtud d'una concòrdia entre Ramon de Bacardí i Cuyàs (1791-1856), fill i hereu de Baltasar, i Francesca Barris i Vidal,AHPB, notari Josep Maria Vilar i Estruch, 14-07-1829. la finca va passar a mans d'aquest, que va encarregar la renovació de la conducció d'aigua de la mina de Can Grasses al mestre d'obres Josep Nolla.
A la seva mort, la llegà al seu fill Alexandre de Bacardí i de Janer (1815-1905), casat amb la seva cosina Amàlia de Casanovas i de Bacardí (1820-1865). El 1867, amplià la propietat amb l'adquisició de la Torre Miralles, on entre 1888 i 1904 promouria el nucli format per la plaça de Bacardí i els carrers de Sant Alexandre, Santa Amàlia i Sant Baltasar (actualment del Duero). L'estiu del 1867, amb motiu de la construcció de la nova carretera d'Horta (actual passeig de Maragall) va destruir el repartidor d'aigua, la canonada i el dipòsit de la mina de Can Solà, que posseïa conjuntament amb Josepa Solà i Fatjó, el que produí un litigi entre ambdós. Finalment, va haver de reconstruir-los en un indret proper, però Josepa Solà no cobraria mai els 500 duros que demanava com a indemnització, i durant el procés, el governador civil va expropiar el dipòsit.
Alexandre de Bacardí va morir el 1905 a la seva altra casa d'estiueig a Premià de Mar, i va llegar la finca d'Horta a la seva filla Amàlia de Bacardí i de Casanovas, que la vendria i apareixeria al parcel·lari de Vicenç Martorell dels anys 1930 com a Finca Vista Alegre. El 1950, la casa i una part de la finca foren adquirides per les religioses de la Immaculada Concepció, i posteriorment, la resta seria parcel·lada i venuda a diferents propietaris.
Descripció És un edifici de grans dimensions, de planta quadrada i façanes laterals asimètriques, envoltada per una zona enjardinada i arbrada, amb el terra cimentat. Consta de planta baixa i dos pisos i ha estat molt modificada i ampliada per tal d'adaptar-la a les seves funcions actuals. A la façana principal conserva algun element original, com dos balcons amb baranes de ferro. Tota la finca està envoltada per una tanca.
Referències
Vegeu també Casa Bacardí Hotel de les Quatre Nacions Edificis de la Universitat Pompeu Fabra a la Rambla Can Grau (Barcelona) Can Fargas
Bibliografia
Enllaços externs
Categoria:Patrimoni monumental d'Horta-Guinardó Bacardí Categoria:Edificis d'Horta