miniatura|400px|El taller del pintor, de Courbet, quadre de 1855 que va donar origen a la definició del moviment. miniatura|El vagó de tercera, de Daumier, 1862. miniatura|Les espigadores, de Millet, 1857. miniatura|La retirada de les espigadores, de Breton, 1859.
La pintura del realisme és la denominació d'un estil o moviment pictòric que va tenir lloc a França a mitjan , el principal representant del qual és Gustave Courbet. El mateix pintor va ser qui va encunyar el terme quan va donar nom al pavelló que va fer construir per a una provocativa exposició de 1855, alternativa al Saló de París, sota el títol «Realisme». Allà va exposar la seva obra El taller del pintor, considerada el manifest de l'estil, que va provocar un sonor escàndol en els mitjans artístics pel seu antiacademicisme i la seva cruesa, que es qualificava d'obscenitat. Posteriorment, hom va identificar amb el moviment, Honoré Daumier, Jean-François Millet i Jules Breton, especialment, i també d'altres pintors com ara Jean-Louis-Ernest Meissonier, Henri Fantin-Latour, Thomas Couture, Jean-Léon Gerome, entre d'altres.
El crític d'art Jules Champfleury va definir teòricament l'estètica del moviment..fr/és/col·leccions/ressenya-Courbet/el-realismo.html Museu D'Orsay. Cita com font a Champfleury: Del Realisme, Carta a la Sra Sand, setembre de 1855, i altres textos posteriors (1878).Champfleury pertanyia a un cercle d'amics de Courbet que des d'abans de la revolució de 1848 es reunia a la Brasserie Andler (el "Temple del Realisme", la hi va cridar posteriorment, ja que va ser allà on va sorgir la idea d'utilitzar aquest terme), molt a prop de l'estudi de Courbet. Entre ells hi havia Charles Baudelaire, Pierre Proudhon i Max Buchon, cosí i amic de la infància de Courbet. Al saló de 1848, any revolucionari, Courbet hi va exposar deu obres. Seguint el consell de Champfleury, Courbet va abandonar la seva temàtica romàntica per representar tipus de la vida quotidiana d'Ornans (com el monumental Enterrament a Ornans, que va pintar des de 1849 i es va mostrar al Saló de 1850-1851, on rebre molt males crítiques). Proudhon interpretava aquesta nova temàtica des d'un punt de vista polític i social, anant probablement més enllà de les intencions de Courbet, encara que aquest no li va desmentir. El desig de mantenir una total independència artística el va portar a rebutjar l'oferiment del comte de Nieuwerkerke, director de Belles Arts, que li proposava l'encàrrec d'una pintura de grans dimensions per a la pròxima Exposició Universal, només amb el requisit de sotmetre a revisió l'esbós inicial. Les tres obres que va presentar van ser rebutjades. Va ser llavors quan va decidir presentar una exposició alternativa al Saló oficial de 1855. Gustave Courbet a wetcanvas.com
Se solen identificar els principis estètics del realisme pictòric amb els del realisme literari contemporani (Honoré de Balzac). El compromís amb les classes baixes i els moviments polítics d'esquerra (en el context de la revolució de 1848) va marcar la sensibilitat social i ideològica d'aquest grup de pintors realistes, que connectaria amb el vessant més compromès socialment del realisme literari: el naturalisme posterior (Émile Zola).
Realisme francès del enfront del realisme en les arts No s'ha de confondre el realisme com a estil o moviment pictòric amb el realisme en les arts, un principi general que pot trobar-se en molt diferents estils artístics al llarg de la història de la pintura.
Realisme i escola de Barbizon El realisme pictòric francès està íntimament connectat amb l'anomenada Escola de Barbizon, de temàtica paisatgista, a la qual pertanyia Millet, i que incloïa pintors com Théodore Rousseau, Jean-Baptiste Camille Corot i Charles-François Daubigny.
miniatura|esquerra|El bany turc, d'Ingres, 1862.
Realisme davant romanticisme i academicisme Ja des d'èpoques anteriors, s'apreciava un cansament dels valors romàntics i el desig, entre els artistes més inquiets, d'incorporar les experiències més directes i objectives en les seves obres. El procés és gradual, encara que ràpid, i entre el romanticisme pictòric i el realisme s'estableix una continuïtat, però els seus plantejaments ideològics i formals seran molt diferents. També s'estableix una relació complexa entre el realisme i l'academicisme de la pintura neoclàssica, ja que encara hi ha entre tots dos una competència evident. També és cert que s'influeixen mútuament. Així, encara que els pintors realistes siguin exclosos de les grans mostres oficials, la pintura acadèmica evidencia una atenció major cap a l'observació directa de la natura i la realitat del moment.
També en la pintura francesa, com en les altres escoles nacionals, molts pintors són identificats amb una certa classe de "realisme" sense pertànyer al moviment realista de Courbet, com ara el realisme costumista d'inspiració fotogràfica d'Émile Friant. També l'academicista Jean-Léon Gérôme va ser un ferm defensor de la fotografia, la qual considerava capaç de treure a la llum la veritat.vérité-jean-leon-gerome.html La Vérité sortant du Puits, armée de són martinet, pour châtier l'humanité
miniatura|esquerra|Le Déjeuner sur l'herbe de Manet, 1863.
Realisme davant impressionisme: Manet El fluid de la transició entre els dos moviments va quedar exemplificat amb la trajectòria artística d'Édouard Manet, el precursor de l'impressionisme, que en realitat no responia a les convencions tècniques del tractament de la llum i el color dels impressionistes.
Realisme en altres països miniatura|Última mirada a Anglaterra, de Ford Madox Brown, 1852-1855. miniatura|The Bower Meadow, de Dante Gabriel Rossetti, 1877. miniatura|Dante Gabriel Rossetti llegint Sonnets and Ballads a Theodore Watts Dunton, de Henry Treffry Dunn, 1882.
És problemàtica l'aplicació de l'etiqueta realista als pintors d'altres escoles nacionals. Molt sovint es fa amb criteris cronològics per englobar els pintors de mitjan . Encara que s'incorri en la impropietat d'incloure autors, l'obra se situa en l'ortodòxia academicista del neoclassicisme o en la tradició romàntica. Els gèneres de més èxit de l'època (la pintura d'història, el retrat, el paisatge i l'escena de gènere) poden ser tractats des d'una perspectiva convencional, costumista, o bé de manera rupturista, com van fer Courbet i Corot.
A mesura que s'avança cap a finals del , les fronteres entre el realisme i l'impressionisme en cadascun dels pintors que s'etiqueten com a realistes són difoses, ja que tots dos estils coincideixen en la preocupació per la llum i l'ús de la pinzellada solta, que dona a les obres un aspecte esbossat.
Anglaterra: pintura victoriana L'ampli període anomenat època victoriana (1837-1901) va presenciar molt diferents estils en la pintura britànica. El vessant més conservador o academicista va estar representat per la Royal Academy, però s'hi van donar tota mena de variants, com les fantasioses reconstruccions de l'antiguitat de Lawrence Alma-Tadema. Entre les opcions més rupturistes, estimulades per les reflexions teòriques de John Ruskin, hi va haver el moviment Arts and Crafts, dirigit per William Morris.
Sol considerar-se que el moviment pictòric britànic paral·lel al realisme francès va ser el grup de pintors de la Germanor Prerafaelita i els del seu entorn, com ara Ford Madox Brown.Realisme i prerafaelisme anglès , a Artehistoria. Hom també ha denominat pintors realistes anglesos els de l'escola de Newlyn, de cronologia posterior.* Newlyn School (Encyclopedia of Irish and World Art) Newlyn artists (The Lamorna Society))
Espanya miniatura|L'estudi de Muñoz Degrain, de Francesc Domingo Marqués, 1867. miniatura|Quin pentinat, de Vicente Palmaroli.
Hom també sol denominar com a realistes els pintors de mitjan a Espanya (Federico de Madrazo -que també pot ser classificat com a romàntic- i les següents generacions d'aquesta família, Marià Fortuny i Marsal -molt vinculat a aquesta-, Eduardo Rosales, Carlos de Haes, Antonio Gisbert, Casado del Alisal, José Moreno Carbonero, Martí Alsina, Vicent Palmaroli, Claudi Lorenzale), inclosos els gèneres de més èxit del moment: la pintura preciosista, el retrat, el paisatgisme i la pintura d'història (o realisme retrospectiu,Museu de Saragossa: seccions d'arqueologia i belles arts, 1988, , pàg. 189. malgrat els seus convencionalismes acadèmics); fins i tot té aquest nom la producció de temàtica social (pintura social) de pintors de finals del i començaments del , malgrat la seva major llunyania estètica respecte al realisme pictòric (Sorolla, Ramon Casas, José María López Mezquita).Realisme i pintura social , Realisme per burgesos , .jcyl.es/artesp/contextos/8121.htm La interpretació realista, Realisme i pintura d'història , Les novetats a Espanya , El realisme preciosista: Fortuny i el fortunysmo , El paisatge realista , en Artehistoria. S'ha assenyalat l'escriptor naturalista Narcís Oller i el crític Josep Yxart com els primers teoritzadors del realisme pictòric a Espanya, a partir d'una exposició de Bartolomeu Galofre (1886).Alicia G. Andreu, Realisme i naturalisme a Espanya en la segona meitat del segle XIX], Anthropos Editorial, 1988, , pg. 301.
Itàlia miniatura|Diego Martelli a Castiglioncello, de Giovanni Fattori, 1866-1870.
S'ha identificat amb el realisme francès el moviment pictòric italià contemporani denominat macchiaioli, que també és un precedent de l'impressionisme.
Alemanya miniatura|Pastoret, de Franz von Lenbach, 1860.
El gran pes del romanticisme alemany fa que la pintura realista a Alemanya no es defineixi amb claredat, ja que s'hi identifica amb l'etiqueta importada de França els pintors de la segona meitat del que es dediquen al paisatge i al costumisme. Es van caracteritzar per l'interès per la llum i la factura preimpressionista, i alguns van evolucionar posteriorment cap a l'impressionisme i les avantguardes. Entre ells hi destaquen Adolph von Menzel, Wilhelm Leibl, Max Liebermann, Franz von Lenbach i Hans Thoma.Ana María Preckler, Història de l'art universal dels segles i ], Complutense, 2003, , pg. 248 i ss.
Països escandinaus miniatura|La costura de la dona del pescador, d'Anna Ancher, 1890.
Rússia miniatura|Sigadors del Volga, d'Ilià Repin, 1870-1873.
La pintura russa del s'identifica amb els moviments europeus contemporanis, tot i que el terme realisme rus s'identifica habitualment amb el realisme socialista del .
El grup més identificable amb el realisme pictòric és el denominat Peredvíjniki ("vagabunds" o "itinerants"), caracteritzat per la seva oposició a les restriccions acadèmiques.Roy Bolton, Russia and Europe in the XIX c.], pàg. 108
Estats Units miniatura| Les filles d'Edward Darley Boit , de John Singer Sargent, 1882.
A mitjan , hi ha una florida de l'escola nord-americana de pintura (escola del riu Hudson, els anomenats luministes nord-americans, el revival colonial), que va evolucionar més endavant cap a l'impressionisme (tonalisme, impressionisme nord-americà). L'equivocitat del terme realista fa que s'apliqui, a més d'aquests pintors de la segona meitat del XIX, a altra gent amb molt poc a veure amb ells, com els de l'anomenat realisme nord-americà de començaments del (escola Ashcan), així com al realisme genèric dels pintors de tradició academicista, entre els quals van destacar dos pintors nascuts als Estats Units, però que van desenvolupar la major part de la seva obra a Europa, i que, encara que es van relacionar amb el realisme, l'impressionisme i altres moviments posteriors, no es van identificar pròpiament amb cap d'ells: James McNeill Whistler i John Singer Sargent. John Wilmerding "American Light. The Luminist Movement 1850-1875. Paintings Drawings Photographs." National Gallery of Art Washington 1980. William B. Rhoads. The Colonial Revival. New York: Garland Pub, 1977.
Austràlia miniatura|El pioner, de Frederick McCubbin, 1904.