Arnold Edward Trevor Bax (Londres, Regne Unit, 6 de novembre de 1883 - Cork, Irlanda, 3 d'octubre de 1953) va ser un compositor, pianista, poeta i autor anglès. La seva producció prolífica inclou cançons, música coral, peces de cambra i obres de piano solista, però és sobretot conegut per la seva música orquestral. A més d'una sèrie de poemes simfònics, va escriure set simfonies i durant un temps va ser àmpliament considerat com el principal simfonista britànic.
Bax va néixer al suburbi londinenc de Streatham en una família pròspera. Els seus pares el van animar a seguir una carrera en música, i els seus ingressos privats li van permetre seguir el seu propi camí com a compositor sense preocupar-se per la moda o l'ortodòxia. En conseqüència, va arribar a ser considerat en els cercles musicals com una figura important però aïllada. Mentre encara era estudiant de la Royal Academy of Music, Bax va quedar fascinat amb Irlanda i la cultura celta, que es van convertir en una forta influència en el seu primer desenvolupament. Els anys previs a la Primera Guerra Mundial va viure a Irlanda i es va convertir en membre dels cercles literaris de Dublín, escrivint ficció i versos sota el pseudònim Dermot O'Byrne. Més tard, va desenvolupar una afinitat amb la cultura nòrdica, que durant un temps va substituir les seves influències celtes en els anys posteriors a la Primera Guerra Mundial.
Entre 1910 i 1920, Bax va escriure una gran quantitat de música, inclòs el poema simfònic Tintagel, la seva obra més coneguda. Durant aquest període va formar una associació que va durar tota la vida amb la pianista Harriet Cohen: al principi una aventura, després una amistat i sempre una estreta relació professional.
Entre la Primera i la Segona Guerra Mundial, Arnold Bax va viure el període més prolífic i aparentment reeixit de la seva carrera. Les seves set simfonies van ser estrenades amb rapidesa i interpretades sovint. També va escriure música per a ballet per a la companyia dels Ballets Russos de Serguei Diàguilev, establerta a Londres. Paral·lelament, a banda de la seva notable obra orquestral, va incrementar la composició de cançons, peces de cambra i obres per a piano.
El 1942, Bax va ser nomenat Mestre de la Música del Rei, però va compondre poc en aquesta qualitat. En els seus darrers anys va trobar que la seva música es considerava passada de moda, i després de la seva mort es va descuidar en general. A partir de la dècada dels 60, principalment a través d'un nombre creixent d'enregistraments comercials, la seva música va ser redescoberta gradualment, tot i que només una petita part d'aquesta se sent regularment a les sales de concerts.
Biografia i carrera Primers anys Bax va néixer el 8 de novembre de 1883 al suburbi londinenc de Streatham, Surrey, en una pròspera família victoriana. Era el fill gran d'Alfred Ridley Bax (1844–1918) i de la seva dona, Charlotte Ellen (1860–1940), filla del reverend William Knibb Lea, d'Amoy, la Xina.Foreman, Lewis. "Bax, Sir Arnold Edward Trevor", Oxford Dictionary of National Biography, Oxford University Press, 2004, retrieved 16 September 2015 Armorial Families: A Directory of Gentlemen of Coat-Armour, A. C. Fox-Davies, T. C. & E. C. Jack, 1910, p. 106 El fill petit de la parella, Clifford Lea Bax, es va convertir en dramaturg i assagista. Alfred Bax era un reeixit advocat londinenc, però amb ingressos privats, sense exercir. El 1896 la família es va traslladar a una mansió a Hampstead. Més tard, Bax va escriure que, tot i que hauria estat bé ser criat al camp, els grans jardins de la casa familiar eren el següent millor.Foreman (1971), p. 60
Després d'una escola preparatòria a Balham, Bax va assistir al Conservatori de Hampstead durant la dècada de 1890. L'establiment era dirigit, «amb una pompa personal considerable», segons Bax, per Cecil Sharp,Bax, p. 11 la passió del qual per la cançó popular anglesa i la dansa popular no va excitar cap resposta en el seu alumne.Herbage, Julian. "Bax, Sir Arnold Edward Trevor", Dictionary of National Biography, Oxford University Press, 1971, retrieved 9 July 2021 L'entusiasme per la música folk va estar molt estès entre els compositors britànics de finals del segle XIX i principis del XX, com ara Parry, Stanford, Vaughan Williams i Holst;Onderdonk, p. 84 Sullivan i Elgar es van mantenir al marge,Hughes, p. 143; and Stradling and Hughes, p. 140 igual que Bax, que més tard va posar en circulació la dita: «Hauries de fer el propòsit de provar cada experiència almenys una vegada, excepte l'incest i el ball popular».Bax, p. 12 alt=portrait of bald, moustached man in middle age|miniatura|Frederick Corder (el 1913), professor de composició de Bax El 1900 Bax es va traslladar a la Royal Academy of Music, on va romandre fins al 1905, estudiant composició amb Frederick Corder i piano amb Tobias Matthay. Corder era un devot de les obres de Wagner, la música del qual va ser la principal inspiració de Bax en els seus primers anys. Més tard va observar: «Durant una dotzena d'anys de la meva joventut, m'immergia en la música de Wagner fins a l'exclusió gairebé total - fins que vaig començar a ser conscient de Richard Strauss - de qualsevol altra».Foreman (1971), p. 62 Bax també va descobrir i va estudiar en privat les obres de Debussy, la música del qual, com la de Strauss, va ser mal vista pel professorat conservador de l'acadèmia.Herbage, Julian. "Bax, Sir Arnold Edward Trevor", Dictionary of National Biography, Oxford University Press, 1971, retrieved 9 July 2021
Tot i que Bax va guanyar una beca Macfarren per a la composició i altres premis importants, i era conegut per la seva excepcional habilitat per llegir partitures modernes complexes a la vista, va atreure menys reconeixement que els seus contemporanis Benjamin Dale i York Bowen.Herbage, Julian. "Bax, Sir Arnold Edward Trevor", Dictionary of National Biography, Oxford University Press, 1971, retrieved 9 July 2021Foreman, Lewis. "Bax, Sir Arnold", Grove Music Online, Oxford University Press, retrieved 16 September 2015 La seva tècnica al piano era formidable, però no tenia ganes de fer carrera com a solista. A diferència de la majoria dels seus contemporanis, tenia mitjans privats que el feien lliure per seguir la seva carrera musical segons ell, sense necessitat de guanyar ingressos.Foreman (1971), p. 60 and 65 The Times va considerar que la independència de Bax i la poca inclinació a fer cas dels seus professors van danyar el seu art, perquè no va desenvolupar la disciplina per expressar la seva imaginació amb el màxim efecte."Obituary: Sir Arnold Bax", The Times, 5 October 1953, p. 11
Després de sortir de l'Acadèmia, Bax va visitar Dresden, on va veure la producció original de Salome de Strauss, i va escoltar per primera vegada la música de Mahler, que va trobar «excèntrica, llarga, confusa i, tanmateix, sempre interessant».Bax, p. 29 Entre les influències sobre el jove Bax hi havia el poeta irlandès WB Yeats; el germà de Bax, Clifford, el va introduir a la poesia de Yeats i a Irlanda.Foreman, Lewis. "Bax, Sir Arnold", Grove Music Online, Oxford University Press, retrieved 16 September 2015 Influenciat per The Wanderings of Oisin de Yeats, Bax va visitar la costa oest d'Irlanda el 1902 i va trobar que «en un moment la cultura celta es va revelar dins meu». La seva primera composició que es va interpretar, en un concert de l'acadèmia el 1902, va ser una cançó en dialecte irlandès anomenada The Grand Match.Foreman (1971), p. 63
Carrera inicial
Musicalment, Bax es va allunyar de la influència de Wagner i Strauss i va adoptar deliberadament el que ell concebia com un idioma celta. L'any 1908 va començar un cicle de poemes simfònics anomenat Eire, descrit pel seu biògraf Lewis Foreman com l'inici de l'estil veritablement madur del compositor. La primera d'aquestes peces, Into the Twilight, va ser estrenada per Thomas Beecham i la New Symphony Orchestra l'abril de 1909, i l'any següent, a instigació d'Elgar, Henry Wood, en va encarregar la segona del cicle, In the Faëry Hills.Foreman (1971), p. 66 L'obra va rebre crítiques mixtes. The Manchester Guardian va escriure: "El senyor Bax ha suggerit alegrement l'atmosfera apropiada de misteri";"Music in London", The Manchester Guardian, 31 August 1910, p. 6 The Observer va trobar la peça "molt indeterminada i insatisfactòria, però no difícil de seguir"."Music: The Promenades", The Observer, 4 September 1910, p. 4 The Times va comentar el "llenguatge més aviat de segona mà" en alguns moments, derivat de Wagner i Debussy, tot i que "encara hi ha moltes coses que són totalment individuals"."Promenade Concerts", The Times, 31 August 1910, p. 9 The Musical Times va elogiar "un glamur místic que no podia deixar de ser percebut per l'oient" tot i que la coherència de la peça "no era perceptible a l'instant"."The Promenade Concerts", The Musical Times, October 1910, p. 657–658 Una tercera obra del cicle, Roscatha, no es va interpretar en vida del compositor.
Els mitjans privats de Bax li van permetre viatjar a l'Imperi Rus el 1910. Estava perseguint Natalia Skarginska, una jove ucraïnesa que havia conegut a Londres, una de les diverses dones de les quals es va enamorar al llarg dels anys.Foreman (1983), p. 67 La visita finalment va resultar un fracàs des del punt de vista romàntic però el va enriquir musicalment. A Sant Petersburg va descobrir i estimar de seguida el ballet; va absorbir influències musicals russes que van inspirar material per a la Primera Sonata per a piano, les peces per a piano, "May Night in the Ukraine" i "Gopak", i la Primera Sonata per a violí, dedicada a Skarginska.Herbage, Julian. "Bax, Sir Arnold Edward Trevor", Dictionary of National Biography, Oxford University Press, 1971, retrieved 9 July 2021 Foreman va dir que la mateixa personalitat musical de Bax era prou forta per a assimilar les seves influències i fer-les seves. La música russa va continuar influenciant-lo fins a la Primera Guerra Mundial. Un ballet inacabat Tamara, "un petit conte de fades rus en acció i dansa", va proporcionar material que el compositor va reutilitzar en obres de postguerra.Foreman, Lewis. "Bax, Sir Arnold Edward Trevor", Oxford Dictionary of National Biography, Oxford University Press, 2004, retrieved 16 September 2015
Després d'haver abandonat la seva recerca de Skarginska, Bax va tornar a Anglaterra; el gener de 1911 es va casar amb la pianista Elsita Luisa Sobrino (n. 1885 o 1886), filla del mestre i pianista, Carlos Sobrino, i la seva dona, Luise, de soltera Schmitz, cantant. Bax i la seva dona van viure primer a Chester Terrace, Regent's Park, Londres,Foreman (1983), p. 83 i després es van traslladar a Irlanda, en una casa a Rathgar, un suburbi acomodat de Dublín.Foreman (1983), p. 96 Van tenir dos fills, Dermot (1912-1976) i Maeve Astrid (1913-1987).Foreman (1983), p. 95 Bax es va donar a conèixer als cercles literaris de Dublín amb el pseudònim "Dermot O'Byrne"; es va barrejar amb l'escriptor George William Russell i els seus associats, i va publicar contes, versos i una obra de teatre.Foreman (1983), p. 89 Revisant una selecció de la prosa i la poesia reeditades el 1980, Stephen Banfield va trobar la majoria dels poemes anteriors de Bax "com la seva música primerenca, sobreescrita, plena de l'adob en segona mà del primer Yeats, tot i que la debilitat rau en un llenguatge escollit de manera poc precisa més que en la complexitat." Alguns dels escrits de Bax com O'Byrne eren considerats subversivament simpatitzants amb la causa republicana irlandesa, i el censor del govern va prohibir la seva publicació.Jeffery, p. 94
Primera Guerra Mundial