miniatura|Placa a la casa on va viure Ricardo Becerro de Bengoa a Palència. Ricardo Becerro de Bengoa (Vitòria, 7 de febrer de 1845 - Madrid, 1 de febrer de 1902) va ser un científic i polític basc, diputat a Corts, senador i acadèmic de la Reial Acadèmia de Ciències Exactes, Físiques i Naturals.
Biografia Fill del militar Miguel Becerro Sánchez i de Francisca Cayetana de Bengoa y Ruiz de Azúa. Batxiller amb excel·lent i premi extraordinari (1863). Va estudiar Ciències Exactes, Físiques i Naturals a la Universitat de Valladolid. El 23 de juny de 1869 fou un dels signants del Pacte d'Eibar, que proposava un federalisme espanyol inspirat en els furs del País Basc.El publicista e investigador Ricardo Becerro de Bengoa fallecía el 1 de febrero de 1902 De 1867 a 1869 fou professor auxiliar de Física i Química a l'Institut de San Isidro de Vitòria, alhora col·laborà a La Ilustración Española y Americana. El 1870 obté la càtedra de Física i Química a l'Institut de Palència. Durant la seva estada a Palència va compilar la història de la ciutat i el 1871 fou nomenat membre de la Reial Acadèmia de la Història.
Va col·laborar, entre d'altres a les revistes Euskal Erria (1881), Revista de Vizcaya (1886), Antiguo Reino de Navarra (18889¡), Revista de las Provincias Euskaras (1879), Anunciador Vitoriano (1880) i Revista Euskara (1878),
Casat (1874) amb Isabel Antolín Antolín. Fou acadèmic de Belles arts a Valladolid, cronista de la ciutat de Vitòria i director de la revista científica "La Naturaleza". Va ocupar els càrrecs de Conseller d'Instrucció Pública i Agricultura del Regne. Fou elegit diputat per Àlaba pel Partit Republicà Progressista a les eleccions generals espanyoles de 1886, 1891, 1893 i 1898Fitxa del Congrés dels Diputats i el 1901 fou escollit senador per Àlaba.fitxa del Senat Va ser membre permanent de la Comissió de Pesos i Mesures, Vocal del Consell d'Instrucció Pública (1900), membre de l'Acadèmia de Belles Arts de San Fernando, escriptor i conferenciant de mèrit. El 1890 fou escollit acadèmic de la Reial Acadèmia de Ciències Exactes, Físiques i Naturals, i en va prendre possessió el 1894 amb el discurs "Tendencias de la Química moderna".Biografia al web de la RAC
Bibliografia publicada (selecció) Antonio de Trueba (1896) Recuerdos de Alava (1872) La sima de Urizarra (1873) Los Viciosos (1876) El Libro de Palencia (1874) El Libro de Álava (1877) Etimologias alavesas (1877) Romancero Alavés (1885) Descripciones de Alava (escrit el 1880 i publicat el 1918) Iparraguirre y el árbol de Guernica (1896). El Sacamantecas (1881) Referències
Enllaços externs
Biografia a l'Enciclopèdia Basca Auñamendi
Categoria:Diputats bascos al Congrés dels Diputats Categoria:Acadèmics de la Reial Acadèmia de Ciències Exactes, Físiques i Naturals Categoria:Alumnes de la Universitat de Valladolid Categoria:Morts a Madrid Categoria:Acadèmics de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Ferran Categoria:Científics vitorians Categoria:Polítics vitorians Categoria:Senadors alabesos al Senat espanyol Categoria:Periodistes republicans espanyols Categoria:Alumnes de la Universitat Central de Madrid Categoria:Periodistes alabesos Categoria:Polítics espanyols nascuts al segle XIX Categoria:Polítics bascos morts al segle XX Categoria:Polítics espanyols morts al segle XX