El STS-121 va ser una missió del transbordador espacial a l'Estació Espacial Internacional (ISS) a través del Transbordador espacial Discovery. Els principals objectius de la missió van ser provar la seguretat i noves tècniques de reparació introduïdes després de l'accident del Columbia del febrer de 2003 així com per lliurar subministraments, equipament i l'astronauta de l'Agència Espacial Europea (ESA), Thomas Reiter de l'Alemanya cap a l'ISS.NASA Press Kit – STS-121, May 2006.
Després de dos retards relacionats amb el clima, el transbordador va ser llançat amb èxit el dimarts, 4 de juliol de 2006 a les 14:37:55 EDT. Va ser el primer llançament d'un transbordador en el Dia de la Independència dels Estats Units d'Amèrica. La missió va durar 13 dies abans d'aterrar al Kennedy Space Center el 17 de juliol de 2006 a les 09:14:43 EDT.
El STS-121 també va ser designat el ISS Assembly Mission ULF 1.1. A mesura que la missió va seguir el STS-114 en el compliment de les recomanacions formulades en resposta a l'informe de la Junta d'Investigació de l'Accident del Columbia, es va considerar un retorn a la missió de vol de proves. El seu exitós llançament i aterratge va conduir a la NASA per reprendre plenament els llançaments regulars del transbordador espacial per a la construcció de la ISS.
Tripulació
Notes de la tripulació La posició de Thomas Reiter havia estat prèviament programat per ser omplert per Sergey Volkov (Rússia) abans del llançament del STS-121 fos ajornat fins al juliol de 2006.
L'astronauta britànic Piers Sellers va substituir a Carlos Noriega que va ser originalment programat per ser a la missió STS-121 que la NASA havia anunciat el Dijous, 15 de juliol de 2004. Això va ser degut a una condició mèdica temporal no revelada. La transferència de Reiter a l'ISS va fer que la tripulació fos tres membres altre cop. Després de la pèrdua del Columbia i la suspensió de la flota de transbordadors, només dues persones havien estat residint a la ISS.
Paràmetres de la missió Massa: 121.092 kilograms (a l'òrbita) Perigeu: 352,8 kilòmetres Apogeu: 354,2 quilòmetres Inclinació: 51.6° Període: 91,6 min
Maquinari del transbordador Tanc Extern: ET-119 Impulsadors de Coet Sòlids: BI-126 & RSRM-93 SSMEs: s/n 2052, 2054, 2045 Motors OMS: LP-01/35 RP-03/33
Antecedents de la missió Durant la missió STS-121 a l'estació espacial internacional (EEI), la tripulació del transbordador espacial Discovery va continuar provant nous equips i procediments per a la inspecció i reparació del sistema de protecció tèrmica del transbordador espacial que està dissenyat per augmentar la seguretat dels transbordadors espacials. També va lliurar més provisions i càrrega per a l'expansió futura de l'EEI
Després de l'accident del Columbia, la NASA va decidir que es realitzessin dos vols de prova i que aquestes activitats s'assignin originalment al STS-114 hauria de ser dividit en dues missions a causa de l'addició dels controls de seguretat post-Columbia. Abans de l'accident, el Columbia havia estat assignat a les missions STS-118 i STS-121. La missió STS-118, també un vol a l'Estació Espacial Internacional, va ser, primer, reassignat al Discovery, però des de llavors ha estat assignat al transbordador espacial Endeavour.
miniatura|esquerra|El Discovery arriba a la plataforma de llançament, per a la STS-121.
La missió STS-121 va ser originalment enviat al Columbia per al servei del Telescopi espacial Hubble. No obstant això, aquesta missió de servei se li va donar una altra designació en el manifest abans de la catàstrofe i la designació del STS-121 va tornar a ser disponible. Des del STS-115 a través del STS-120 van ser delegades a les missions ja existents, la NASA va seleccionar el menor denominació de missió disponible per al segon vol de prova. Per tant, la missió STS-114 és la STS-121.
miniatura|El Discovery es mou des de la OPF al VAB per a la STS-121. La missió de vol de proves del STS-121 originalment seria volat a bord de lAtlantis en el setembre de 2005, després que el Transbordador espacial Discovery s'enlairés com a STS-114, però un problema amb el tren d'aterratge de lAtlantis va posicionar el Discovery al davant de l'STS-121. Després del retorn del Discovery de Califòrnia després de l'acabament del STS-114, el programa va canviar de nou. LAtlantis va ser mogut per volar en la missió STS-115 (el llançament de la qual estava previst per l'agost del 2006) i el Discovery en la missió STS-121 com s'havia programat originalment. El llançament de la missió STS-121 va ser retardat fins al juliol de 2006, a causa de la brutícia i l'escuma del sensor de l'Engine Cut Off (ECO) del STS-114.
El 12 de maig de 2006, el Discovery va ser mogut de l'Orbiter Processing Facility al Vehicle Assembly Building, on va ser acoblat al seu Tanc Extern i els SRBs. Va ser remolcat a la plataforma de llançament 39B el 19 de maig de 2006 abans del llançament previst, durant la finestra de llançament de juliol de 2006, que va existir durant uns deu minuts cada dia entre l'1 i el 19 de juliol.
Equip lliurat a la ISS Els punts clau que es van subministrar, com a part de més de 2 tones de càrrega inclouen: El mòdul logístic multipropòsit (MPLM) Leonardo en el seu quart vol, setè MPLM en general, de transport:
Congelador de −80 °C Aquest congelador es coneix com el Minus Eighty Degree Laboratory Freezer for ISS (MELFI). La unitat de fabricació francesa es compon de quatre calaixos independents que es poden configurar per funcionar a temperatures diferents. Inicialment, les temperatures de −80 °C, −26 °C, i +4 °C es van utilitzar durant operacions de l'ISS en òrbita. Els reactius i mostres es van emmagatzemar al congelador. Així com l'emmagatzematge, el congelador està dissenyat per ser utilitzat per transportar les mostres cap i des de la ISS en un ambient de temperatura controlada. La capacitat total de la unitat és de 300 litres. miniatura|ICC STS-121 The European Modular Cultivation System (EMCS) per experiments biològics. Aquest consisteix en una incubadora plena de gas en què hi ha dos centrifugadores, cadascuna capaç de portar a quatre cartutxos experimentals. Dos "controls des del terra"—còpies exactes dels equips i experiments—es durà a terme a la Terra, un a Europa i un altre al Ames Research Center de la NASA. Nou sistema de generació d'oxigen Aquest dispositiu es considera un assaig per a un disseny dels equips amb potencial per al seu ús en proposades futures duracions a la Lluna i Mart. El sistema funcionarà inicialment per sota de la seva capacitat màxima, encara que està dissenyat per permetre que l'ISS pugui donar suport a una tripulació de sis en el futur. Es complementa amb el sistema Elektron rus operant en el mòdul Zvezdà. miniatura|LMC amb la Caixa de Reparacions TPS Nova màquina de caminar per a la tripulació de la ISS Un dispositiu danès, el Cycle Ergometer with Vibration Isolation System (CEVIS) Reemplaçament d'intercanviador de calor d'aire comú de cabina usat per controlar la temperatura de l'aire interior de la ISS.
Tot l'equip anterior és per ser instal·lat en el Destiny (mòdul de l'ISS).
També portava a la zona de càrrega: un Integrated Cargo Carrier amb el Trailing Umbilical System (TUS) pel Mobile Transporter (tornant el vell); un EATCS/Pump Module (PM); i dos Fixed Grapple Bars pel PM & TUS durant l'EVA. Com també un LMC transportant el DTO-848 TPS Repair Box.
Cronologia El transbordador es va acoblar a la ISS durant la major part de l'estada a l'òrbita. Durant la major part del temps el transbordador va estar al Mòdul Logístic Multipropòsit Leonardo de la ISS per ser acoblat i accessible a la tripulació per a la transferència d'equip, subministraments, recollir experiments i escombraries. Hi va haver tres passeigs espacials en la missió, el tercer era dependent de les línies de temps alternatives disponibles i dos van ser planejades, amb l'última caminada espacial i sense. També hi va haver tasques de revisió addicionals planificades per la tripulació si els sobrava temps, van poder fer una revisió completa en el segon EVA. La tripulació va ser capaç de prendre's la major part d'un dia de descans, durant el qual van explorar la ISS, fer fotografies, i va dur a terme entrevistes amb la premsa.
Els esdeveniments del dia van succeir segons el planejat, amb l'excepció d'una lectura de temperatura anormal en el propulsor L5L (vegeu Preocupacions en el prellançament). La finestra de llançament era de les 3:48:41 a les 3:53:02 pm en 3:42, mentre que es feia el muntatge del T-9 en la zona de càrrega, el control de la missió va decidir ajornar el llançament perquè els núvols de cumulonimbes (tempesta amb trons) i els llampecs van ser detectats a 32 km de la zona de llançament i el trajecte. El llançament va ser reprogramat per al 2 de juliol a les 15:26. El STS-121 va ser el primer llançament quan la NASA van prendre precaucions especials per impedir passar els voltors, particularment els aures locals, que volen sobre l'àrea. Els esforços inclouen l'eliminació ràpida d'animals morts de les zones properes al lloc de llançament. Això era així fins al STS-114.
Altre cop, el compte enrere continuava segons el programat amb el temps de llançament de les 15:26. a les 09:30 en el 2 de juliol de 2006, el bloc de llançament de la NASA va informar que "els meteoròlegs pronostiquen un canvi del 70% del clima prohibint els llançaments de la tarda a causa de tempestes de trons i llamps. Hi ha la possibilitat que el temps prohibeixi els llançaments en un 60% en 24 hores, i un 40 per cent en 48. Si no canvia el mal temps, els directors de la missió s'hauran de reunir per decidir si realitzar un tercer intent de llançament consecutiu o deixar-ho per avui i tornar-ho a intentar el dimarts."
A les 13:14, el director de llançament va decidir finalment per ajornar de nou a causa de les condicions climàtiques desfavorables. El proper intent de llançament es va programar per al voltant de les 14:38 pm del 4 de juliol de 2006.
Les piles de combustible del transbordador van ser reposades per millorar les possibilitats de tenir suficient energia elèctrica en òrbita perquè es dugui a terme la tercera caminada espacial programada.
Més tard, van ser descoberts les esquerdes i un troç d'escuma que s'havia desprès en l'aïllament de la part superior dels tancs externs de combustible. L'escuma es va desprendre d'un suport que sostenia un tub d'oxigen en el seu lloc. El fragment que es va desprendre pesava 2,6 grams i, d'acord amb la NASA, no seria prou gran com per danyar el transbordador si fos desenganxat durant el vol. L'estrès tèrmic de repeticions d'ompliment i buidatge del dipòsit de combustible amb el combustible criogènic, se sap que causen danys a l'escuma de l'aïllament.
miniatura|none|En el dia del llançament, la tripulació del STS-121 camina al famós AstroVan en ruta a la plataforma de llançament miniatura|none|El llançament del STS-121. miniatura|none|Piers Sellers durant el tercer passeig espacial del STS-121 A les 08:35 l'interruptor de circuit de reserva del control dels escalfadors primaris en les articulacions dels segments dels coets acceleradors sòlids, va notificar que van fallar. Es va considerar una reparació a la plataforma. Tanmateix, això no es va fer, ja que els escalfadors s'utilitzen només en un clima més fred, i l'escalfador primari era funcional.
Per al tercer intent de llançament, només hi havia un 20% d'oportunitat de temps d'acord amb el llançament preventiu de la NASA.
A les 14:37:55 Hora de l'Est, el transbordador espacial Discovery va ser llançat del Kennedy Space Center a Cap Canaveral, Florida. Aquest va ser el tercer intent de llançament. També va ser el primer transbordador espacial americà en ser llançat en el Dia de la Independència dels Estats Units d'Amèrica.