L'Illa Perduda és un barri de la ciutat de València (País Valencià), pertanyent al districte d'Algirós. Està situat a l'est de la ciutat i limita al nord amb La Carrasca i Beteró, a l'est amb Cabanyal-Canyamelar, al sud amb Aiora i a l'oest amb Ciutat Jardí. Segons el cens de 2020, la seua població és de 8.700 habitants.
Història La construcció dels primers blocs de pisos al barri va començar l'any 1957, tot i que la llicència de construcció es va atorgar en 1955. Originalment estaven pensats per intentar solucionar els problemes de barraquisme i assentaments irregulars de la ciutat de València, però amb la riuada de València de 1957 també es van destinar per acollir a damnificats de la riuada.
Els blocs de pisos, situats cap al final de l'avinguda Blasco Ibáñez, llavors anomenada Passeig de València a la Mar, estaven aïllats al bell mig de l'horta d'Algirós, sense connexions i sense equipaments bàsics com ara escoles. El seu topònim prové d'aquest aïllament, situats en una àrea d'horta apartada de la ciutat. La seua construcció va suposar també el començament de la unió dels Poblats Marítims de València amb la resta de la ciutat a través de l'avinguda Blasco Ibáñez.
Els edificis de l'Illa Perduda, inaugurats l'any 1962, van constituir l'inici de la urbanització de l'avinguda Blasco Ibáñez, que continuaria durant les dècades següents. Cap a finals dels anys 80 es van construir noves finques d'habitatges al voltant dels primers blocs de cases. Actualment està situada entre l'avinguda Blasco Ibáñez, el carrer Crevillent i el carrer l'Alguer.
L'any 1989 es va construir el Col·legi Públic Municipal Professor Santiago Grisolia, propietat de l'Ajuntament de València, que va ser el primer equipament educatiu del barri. En l'actualitat compta també amb el Centre Municipal Juvenil d'Algirós, situat al carrer Campoamor i gestionat per l'Ajuntament de València.
El Grupo Paseo al Mar Encara que el seu nom oficial era Grupo Paseo al Mar, ràpidament es va popularitzar el sobrenom de l'Illa Perduda, per la seua localització a la meitat de l'horta i aïllat de la resta de la ciutat, Va ser projectat per l'equip de Madrid de l'Instituto Nacional de la Vivienda (INV), dirigit per José Fonseca Llamedo. L'INV el va construir dins de l'anomenat "Pla 5.000 Viviendas para Valencia."
Els límits del grup són l'avinguda de Blasco Ibáñez al nord, el carrer Crevillent a l'est, el carrer de l'Alguer al sud i el carrer Músic Ginés a l'oest. Forma la part nord-occidental del barri.Mapa de l'Ajuntament de València, Districte 13. Algirós. Barri 1. l'Illa Perduda
El grup es va executar en dues fases. La primera (fase A) va ser projectada el 1952 i construïda entre 1954 i 1959. Constava de 456 habitatges i segueix el model del zeilenbau o edificació en línia. Es compon de quatre blocs lineals equidistants de nou plantes (planta baixa i vuit alçades), ortogonals a la llavors futura prolongació del Passeig al Mar (posteriorment avinguda de Blasco Ibáñez) i amb espais intermedis destinats a jardins. Aquests quatre blocs s'ubiquen en línies generals dins de les previsions del planejament vigent el 1952.
Aquests blocs presenten a la façana oriental un contorn dentat, propi dels blocs profunds amb patis oberts a façana. Tot i això, el front ocupat per aquests patis és més gran que l'ocupat per l'edificació, per la qual cosa també cal considerar-los com a blocs poc profunds amb torrasses. Com a resultat, hi ha habitatges de dues i de tres crugies, en funció del seu emplaçament al bloc. La major part dels habitatges de la fase A tenen una superfície de més de 90 metres quadrats, superior a l'habitual als grups de promoció pública contemporanis.
Al projecte original, els locals comercials se situaven als braços curts que configuren un front seriat i uniforme als carrers perpendiculars als blocs (el Passeig al Mar pel nord i el carrer L´Alguer pel sud). L'accés als vestíbuls es produeix únicament pel costat est, des dels laterals dels patis oberts a façana, mentre que a la banda oposada, la planta baixa és una successió de finestres enreixades, sense portes d'accés a l'interior. Els espais entre els blocs es reparteixen a parts iguals entre jardins i aparcaments.
La fase B, de 300 habitatges respon al següent pla per a la zona, que és el del Polígon de València al Mar. Va ser projectada el 1955 i construïda entre el 1956 i el 1960, i ja no responia al model de l'edificació oberta, sinó al de poma tancada amb edificació perimetral poc profunda i espai lliure interior amb passatges d'accés. Els habitatges, d'altra banda, són força més petits que els de la fase A, tenen superfícies compreses entre 44 i 70 metres quadrats.
Referències
Enllaços externs
Plànol de L'Illa Perduda a la web de l'Ajuntament de València
Categoria:Barris del districte d'Algirós