El bitcoin (símbol: ₿; abreviatura: BTC) és una tecnologia, una xarxa i a la vegada una criptomoneda descentralitzada creada per un autor anònim de pseudònim Satoshi Nakamoto.Bitcoin: A Peer-to-Peer Electronic Cash System La moneda està subdividida en 100 milions d'unitats més petites anomenades satoshis. És la moneda alternativa més utilitzadaQuantitative Analysis of the Full Bitcoin Transaction Graph amb un mercat total (el juny del 2020) de 175.000 milions d'USD. En comptes de ser creats per una entitat central, la xarxa d'igual a igual de bitcoin regula la creació i intercanvi de bitcoins segons el programari de la mateixa xarxa. Hi ha nodes que es dediquen a crear i a verificar bitcoins mitjançant operacions matemàtiques que requereixen gran capacitat de potència de càlcul. Està establert que no hi haurà més de 21 milions de bitcoins, xifra a la qual es calcula que s'arribarà el 2140.
Història Des de la dècada de 1970, la utilització de signatures digitals basades en criptografia de clau pública ha proporcionat un fort control de propietat. Sobre la base de la criptografia de clau pública, el 1998 Wei Dai descriu b-Money http://weidai.com/bmoney.txt com una solució descentralitzada al problema dels pagaments electrònics. Posteriorment, Nick Szabo i Hal Finney estenen i complementen el treball de Wei Dai.
El 2008, Satoshi Nakamoto publica un article a la llista de criptografia de metzdowd.com en què descriu el protocol.Article de Satoshi Nakamoto a la llista de correu de criptografia
El 3 de gener de 2009 la xarxa Bitcoin entra en funcionament amb la publicació del primer client, de codi obert, i la creació dels primers bitcoins. Fins a la invenció de Bitcoin, era obligat que tots els pagaments en el comerç electrònic es canalitzessin a través d'entitats centralitzades de confiança, generalment bancs i altres empreses financeres, que gestionaven el seguiment de totes les transaccions.
El 2017 l'equip desenvolupador dels bitcoins Bitcoin Gold denuncià que un pirata informàtic accedí al repositori GitHub i posà codi maligne.
Programari
Clients Encara que hi ha monedes i bitllets fabricats per particulars i empreses, normalment per poder comerciar amb bitcoins s'utilitzen clients, que poden ser aplicacions natives o aplicacions web.
Aplicacions natives Les aplicacions natives s'instal·len o s'executen directament en ordinadors o en dispositius mòbils.
Bitcoin-Qt/Bitcoind és l'únic programa que implementa totalment el protocol, protegint la xarxa, i es considera la referència en què descansen la resta de clients existents. Bitcoin-Qt/Bitcoind necessita descarregar-se tota la cadena de blocs i emmagatzemar localment, cosa que pot arribar a trigar diverses hores. El seu ús només es recomana per a usuaris avançats que vulguin aportar a l'estabilitat de la xarxa.
Aplicacions natives Aplicació Web PlataformesBitcoin-Qt/Bitcoindhttp://bitcoin.org||frameless|25px|Linux|alt=Linuxframeless|25px|Mac OS X|alt=Mac OS XArmoryhttp://bitcoinarmory.com||frameless|25px|Linux|alt=LinuxBitcoinSpinnerhttps://play.google.cat/store/appsframeless|25px|Android|alt=Android|derechaElectrumhttp://electrum.orgframeless|25px|Linux|alt=Linuxframeless|25px|Mac OS X|alt=Mac OS Xframeless|25px|Android|alt=AndroidMultiBithttp://multibit.org||frameless|25px|Linux|alt=Linuxframeless|25px|Mac OS X|alt=Mac OS X
Els clients nadius també es poden executar automàticament quan l'usuari clica en un navegador web sobre un enllaç que compleix amb el format de l'URI scheme de bitcoin segons l'especificació registrada IANA.
Aplicacions web Les aplicacions web només necessiten un navegador i, per tant, són accessibles des de totes les plataformes, siguin d'escriptori (Windows, Linux, Mac OS X) o mòbils (Android, iPhone, BlackBerry, tablets, etc.).
Algunes aplicacions web proporcionen seguretat addicional en l'accés als bitcoins mitjançant la utilització d'autenticació de dos factors amb missatges SMS, correu electrònic, dispositius específics i Google Authenticator.
Aplicacions web Aplicació WebCoinbasehttps://coinbase.comInstawallethttps://instawallet.org MyWallethttps://blockchain.info/wallet
Programació Bitcoind proporciona una API a JSON-RPC per accedir a la xarxa Bitcoin. Per al llenguatge Java, una opció freqüent és BitcoinJ.
Protocol miniatura|La cadena principal (negre) és la sèrie més llarga des de l'origen (verd). Blocs orfes, en lila.
Adreces Tot participant de la xarxa Bitcoin té una cartera electrònica que conté un nombre arbitrari de claus criptogràfiques. La clau pública, o les adreces Bitcoin, funcionen com els punts remitent o receptor per a tots els pagaments. Les seves claus privades corresponents autoritzen el pagament només per a aquest cert usuari. Les adreces no tenen cap informació sobre el seu amo i són generalment anònimes.
Els usuaris de Bitcoin poden tenir múltiples direccions, i de fet poden generar il·limitades adreces noves, ja que la generació és relativament instantània. Equival a generar un parell de claus pública/privada, i no requereix cap contacte amb nodes de la xarxa. Crear adreces per a un sol propòsit o ús pot ajudar a preservar l'anonimat d'un usuari.
Les adreces són seqüències alfanumèriques aleatòries de 33 caràcters de llarg, en format llegible per persones, com es veu en aquest exemple: 1rYK1YzEGa59pI314159KUF2Za4jAYYTd. Utilitzen una codificació en Base58, que resulta d'eliminar els sis caràcters del sistema Base64: 0 (zero), I (i majúscula), O (o majúscula), l (L minúscula), + (més) i / (barra). D'aquesta manera, es componen únicament de caràcters alfanumèrics que es distingeixen entre si en qualsevol tipus de lletra. Les adreces Bitcoin també inclouen un checksum de 32 bits per detectar canvis accidentals en la seqüència de caràcters. https://github.com/bitcoin/bitcoin/blob/master/src/base58.h
Transaccions Els bitcoins contenen la direcció pública del seu amo actual. Quan un usuari A transfereix alguna cosa a un usuari B, A lliura la propietat agregant la clau pública de B i després signant amb la seva clau privada. https://en.bitcoin.it/wiki/Transactions A llavors inclou aquests bitcoins en una transacció, i la difon als nodes de la xarxa P2P als quals està connectat. Aquests nodes validen les signatures criptogràfiques i el valor de la transacció abans d'acceptar-la retransmetre. Aquest procediment propaga la transacció de manera indefinida fins a arribar a tots els nodes de la xarxa P2P.
Cadena de blocs Tots els nodes que formen part de la xarxa Bitcoin mantenen una llista col·lectiva de totes les transaccions conegudes, la cadena de blocs. Els nodes generadors, també anomenats miners, creen els nous blocs; afegeixen a cada un el hash de l'últim bloc de la cadena més llarga de la qual tenen coneixement, així com les noves transaccions publicades a la xarxa. Quan un miner troba un nou bloc, ho transmet a la resta dels nodes als quals està connectat. En el cas que resulti un bloc vàlid, aquests nodes s'afegeixen a la cadena i el tornen a retransmetre. Aquest procés es repeteix indefinidament fins que el bloc ha assolit tots els nodes de la xarxa. Eventualment, la cadena de blocs conté l'historial de possessió de totes les monedes des de la direcció-creadora a la direcció de l'actual propietari. Per tant, si un usuari intenta reutilitzar monedes que ja va usar, la xarxa rebutjarà la transacció.
La generació de blocs es coneix com a «minar», un terme anàleg a la mineria d'or. Tots els nodes generadors de la xarxa competeixen per ser el primer a trobar la solució del problema criptogràfic del seu bloc-candidat actual, mitjançant un sistema de proves de treball, resolent un problema que requereix diversos intents repetitius, per força bruta, no determinista, de manera que s'evita que miners amb gran nivell de processament deixin fora els més petits. D'aquesta manera, la probabilitat que un miner trobi un bloc depèn del poder computacional amb el qual contribueix a la xarxa en relació al poder computacional de tots els nodes combinats, i això permet que el sistema funcioni de manera descentralitzada. Els nodes que reben el nou bloc solucionat el validen abans d'acceptar, i l'agreguen a la cadena. La validació de la solució proporcionada pel miner és trivial i es fa immediatament.
La xarxa reajusta la dificultat cada 2016 blocs, és a dir, aproximadament cada 2 setmanes, perquè un bloc sigui generat cada deu minuts. La quantitat de bitcoins creada per bloc mai és més de 50 BTC, i els premis estan programats per disminuir amb el pas del temps fins a arribar a zero, garantint que no hi pugui haver més de 21 milions de BTC.
Els miners no tenen l'obligació d'incloure transaccions en els blocs que generen, de manera que els remitents de bitcoins poden pagar voluntàriament una tarifa perquè tramitin les seves transaccions més ràpidament. Com que el premi per bloc disminueix amb el pas del temps, en el llarg termini totes les recompenses dels nodes generadors provindran únicament de les tarifes de transacció.
Economia Adopció Multinacionals com Tesla Motors MicroStrategy Time Inc. i Dish Network permeten el pagament amb bitcoins, així com Virgin Galactic i Reddit, entre d'altres.
Diverses empreses i petits negocis accepten bitcoins com a mitjà de pagament per a serveis de tota classe, com telefonia, allotjaments d'internet, targetes regal, assessoria legal, turisme, etc. El seu àmbit internacional i el fet que els usuaris poden comerciar amb un cert anonimat, ha fet possible que s'obri pas en sectors cada vegada més regulats, com les apostes en línia i partides de pòquer.
La plataforma WordPress.com accepta pagaments en bitcoins a tot el món, incloent-hi els més de 60 països bloquejats per PayPal, per evitar que bloguers d'Haití, Etiòpia o Kenya tinguin "un accés limitat a la blogosfera per problemes en els pagaments que queden fora del seu control". Així mateix, la multinacional LaCie permet el pagament amb bitcoins per al seu servei Wuala.
L'any 2011 Wikileaks va sol·licitar assistència en bitcoins després del bloqueig orquestrat pels processadors de pagament electrònic Visa, MasterCard i PayPal. També diverses organitzacions com Internet Archive,Internet Archive. Donacions. Free Software Foundation, Freenet, Singularity Institute i altres, accepten actualment donacions en bitcoins.
Els intercanvis en divises nacionals es duen a terme a través d'oficines per internet i persona a persona. Als Estats Units, alguns dels principals bancs i també els centres comercials Walmart i 7-Eleven, entre d'altres, admeten dipòsits de diners en efectiu per convertir bitcoins, i també diverses entitats en països com Brasil i Rússia.
El desembre de 2012 el preu d'un bitcoin al mercat superava els 9 euros, de manera que tenint en compte el nombre total de bitcoins minats, la base monetària del sistema és de més de 90 milions d'euros.
L'octubre de 2013, el bitcoin va experimentar una caiguda de més del 25 per cent en ser tancada pel FBI la web Silk Road, mercat negre en línia que utilitzava el bitcoin com a mitjà de pagament.
Diferències amb les monedes nacionals miniatura|Oferta total de bitcoins en el temps. miniatura|Cartell que diu que s'accepten Bitcoins en aquest establiment, Països Baixos, 2013
Actualment la pràctica totalitat de les divises nacionals com l'euro o el dòlar és diner fiduciari. És a dir, el seu valor real és molt més gran que el seu cost de producció, i és emès pels bancs centrals mitjançant la creació de deute que es multiplica a través dels bancs comercials i el sistema de reserva fraccionària.