El 4 de juliol és el cent vuitanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-sisè en els anys de traspàs. Queden 180 dies per finalitzar l'any.
Esdeveniments Països Catalans 1840 - Berga (el Berguedà): els carlins de Ramon Cabrera i Grinyó perden la batalla de Berga de 1840, considerada l'última batalla de la primera guerra carlina i acaben fugint el 6 de juliol cap a França, on els carlins restaran exiliats fins al 1841. 1994 - Catalunya: Es declaren els grans incendis forestals de la Catalunya Central que en uns dies devastaran unes 55.000 hectàrees de bosc i conreus entre les comarques del Bages i el Berguedà.
Resta del món 1415 - Constança (Alemanya): durant el concili de Constança, en el marc del Gran Cisma d'Occident, el papa Gregori XII renuncia al càrrec. El següent papa que va renunciar fou Benet XVI, el 2013. 1710 - Riga (Letònia): la ciutat de Riga signa la Capitulació i s'integra a l'Imperi Rus. 1776 - els Estats Units: aquests estats es proclamen independents del Regne Unit. 1919 - Perú: el cop d'estat del General Augusto Bernardino Leguía inicia el període de dictadura conegut com el Oncenio. 1977 - Espanya: Adolfo Suárez jura el càrrec de president del govern per segona vegada. 2012 - Ginebra (Suïssa): S'anuncia des de la seu del CERN, en retransmissió directa al si de la conferència ICHEP 2012, el descobriment d'una nova partícula, de massa al voltant dels 125 GeV, i compatible amb el bosó de Higgs.
Naixements Països Catalans 1816 - Calaf, Anoia: Laureà Figuerola i Ballester, economista i polític català. 1843 - Gràcia, Barcelona: Josep Bosch i Carbonell, empresari i polític català. 1903 - Bétera (el Camp de Túria): Alfons Roig Izquierdo, sacerdot, escriptor i crític d'art valencià (m. 1987). 1919 - Romania: Margarita Brender Rubira, arquitecta catalana (m. 2000). 1930 - Barcelona: Salvador Mel·lo i Nicola, ballarí i coreògraf de dansa catalana (m. 2001). 1953 - Palma: Aina Maria Salom Soler, farmacèutica i política i diputada mallorquina. 1956 - Barcelona: Carme Torras, matemàtica, informàtica, robotista, professora d'investigació i novel·lista de ciència-ficció. 1959 - Alaior, Menorca: Joana Lluïsa Mascaró Melià, política menorquina que fou Consellera Insular de Cultura. 1963 - Figueres: Anna Junyer Genover, jugadora i entrenadora de bàsquet catalana. 1966 - la Vall d'Uixó: Antonia García Valls, mestra i política valenciana, ha estat diputada al Congrés dels Diputats. 1973 - Barcelona: Eva Sanz Sanz, atleta catalana especialitzada en curses de fons. 1983 - Tarragona: Alba Juncosa Ciurana, jugadora de corfol.
Resta del món
1790 - Gwerndale, Gal·les: George Everest, geògraf i topògraf gal·lès, responsable general de la topografia de l'Índia (m. 1866).
1804 - Salem, Massachusetts, Estats Units: Nathaniel Hawthorne, novel·lista i contista estatunidenc (m. 1864). 1807 - Niça, França: Giuseppe Garibaldi, militar i polític italià (m. 1882). 1825 - París: Hélène Bertaux, escultora francesa, primera a obtenir reconeixement, i activista a favor de les dones artistes (m. 1909). 1844 - Comtat de Rensselaer, Nova York: Edmonia Lewis, escultora americana (m. 1907). 1847 - Taras, Costa Rica: Manuel María de Peralta y Alfaro, polític costa-riqueny (m. 1930). 1868 - Massachusetts, EUA: Henrietta Swan Leavitt, astrònoma nord-americana (m. 1921). 1872 - Plymouth, Vermont (EUA): Calvin Coolidge, 29è president dels Estats Units (m. 1933). 1880 - Radviliškis, Lituània: Elena Laumenskienė, pianista, professora i compositora lituana (m. 1960). 1896: Tongxiang (Xina): Mao Dun (en xinès: 茅盾), periodista, crític literari, editor, escriptor i polític xinès. Ministre de Cultura (1949-1965) de la República Popular Xina (m. 1981). 1898 - Londres: Gertrude Lawrence, actriu, cantant i ballarina anglesa (m. 1952). 1900 - París (França): Robert Desnos, poeta surrealista francès (m. 1945). 1912 - Roubaix: Viviane Romance, actriu teatral, cinematogràfica i televisiva de nacionalitat francesa (m. 1991). 1921 - Calais, França: Gérard Debreu, economista, Premi Nobel d'Economia de 1983 (m. 2004). 1923 - Madrid: Luisa Sala Armayor, actriu espanyola (m. 1986). 1925 - Durban, Sud-àfrica: Olive Mary Hilliard, botànica i taxònoma sud-africana; ha donat nom a 372 espècies de plantes. 1926 - Buenos Aires, Argentina: Alfredo Di Stéfano Laulhé, jugador i entrenador de futbol d'origen argentí nacionalitzat espanyol (m. 2014). 1927 - Subiaco: Gina Lollobrigida, actriu i reportera fotogràfica italiana (m. 2023). 1934 - Madrid: Carmen Santonja, compositora i cantant, pintora i escriptora (m. 2000). 1938 - Parow, Bellville, Sud-àfrica: Ernie Pieterse, pilot de curses automobilístiques sud-africà. 1952 - Medellín, Colòmbia: Álvaro Uribe Vélez, president de Colòmbia. 1963 - Münster: Ute Lemper, cantant i actriu alemanya, coneguda per la seva interpretació del treball de Kurt Weill. 1966 - Zaria: Josephine Obiajulu Odumakin, activista pels drets de les dones nigeriana. 1975 - Valladolid: Abigail Marcet, coneguda també com a Abigail, cantautora espanyola. 1988 - Pamplona: Marta Unzué Urdániz, jugadora de futbol espanyola, centrecampista. 1991 - Legazpiː Irene Paredes, futbolista basca. 2000 - Edogawa, Japó: Rikako Ikee, nedadora japonesa.
Necrològiques Països Catalans 1720: Josep de Vilamala, darrer President de la Generalitat de Catalunya abans de la primera abolició de la institució el 16 de setembre de 1714. 1911, Barcelona: Josep Espasa, editor català, fundador de l'Editorial Espasa (n. 1840). 1988, Barcelona: Antoni Castejón i Barrios, meteoròleg (n. 1947). 1895, Barcelona: Frederic Soler i Hubert, Serafí Pitarra, dramaturg, poeta i empresari teatral català (n. 1839). 1974, Barcelona: Pepita Sellés i Castells, música, pianista, violoncel·lista i acordionista, fundadora de l'Orquestra de Cambra d'Acordions de Barcelona (n. 1908). 1978, Barcelona: Carme Balmas i Guitart, pintora catalana (n. 1894). 1993, Madrid: Lola Gaos, actriu valenciana de teatre, cinema i televisió, de reconegut prestigi internacional (n. 1921). 1994, València: Juan Gil-Albert Simón, poeta i assagista valencià (n. 1904). 2001, Barcelona: Joan Josep Tharrats i Vidal, pintor, teòric d'art i editor català. 2008, Las Palmas de Gran Canaria: Pilar Faus Sevilla, escriptora, investigadora i bibliotecària (n. 1925).
Resta del món 1622, Siraz, Geòrgia: Luarsab II de Kartli, rei de Geòrgia (segons el calendari julià, el 21 de juny). 1623, Stondon Massey, Essex (Anglaterra): William Byrd, un dels primers compositors anglesos coneguts (n. 1540). 1826: Quincy (Massachusetts): John Adams, 2n president dels Estats Units (1797-1801) (n. 1735). Charlottesville, Virgínia: Thomas Jefferson, 3r president dels Estats Units (1801-1809) (n. 1743). 1831, Nova York, Estats Units: James Monroe, 5n president dels Estats Units (1817-1825) (n. 1758). 1848, París (França): François-René de Chateaubriand, escriptor francès d'origen bretó (n. 1768). 1874, Tournai (Bèlgica): Hippolyte Boulenger, paisatgista belga influït per l'Escola de Barbizon, considerat el "Corot" belga (n. 1837). 1931, Nova York: Emma Cecilia Thursby, cantant d'òpera novaiorquesa (n. 1845). 1934, Salenches (França): Marie Curie, física i química francesa d'origen polonès, premi Nobel de Física i de Química (n. 1867). 1938, París: Suzanne Lenglen, tennista francesa, una de les millors de tots els temps. 1992, Buenos Aires, Argentina: Ástor Piazzolla, bandoneonista i compositor argentí (n. 1921). 1995, Madrid: Irene Gutiérrez Caba, actriu espanyola (n. 1927). 2003, Los Angeles, Califòrnia, EUA: Barry White, cantant estatunidenc (n. 1944). 2019, Madrid, Espanya: Arturo Fernández, actor espanyol (n. 1929).
Festes i commemoracions Festa Local a Puigcerdà, a la comarca de la Cerdanya i a Sant Fruitós de Bages al Bages. Dia de la Independència dels Estats Units d'Amèrica, als Estats Units: commemoració de la independència del país.
Santoral Les dates entre parèntesis corresponen a l'any de la mort de la persona citada. Església CatòlicaSanti, beati e testimoni. Sants al Martirologi romà (2011): Elisabet de Portugal, reina; Jocundià, màrtir; Laurià de Vatan, màrtir (s. IV); Valentí de Langres, eremita (s. V); Florenci de Caors, bisbe (s. V); Berta de Blangy, abadessa (725); Andreu de Creta, monjo (740); Ulric d'Augsburg, bisbe (973); Antoine Daniel, monjo màrtir (1648); Cesidio Giacomantonio, monjo i màrtir (1900); Beats Joan de Vespignano (s. VIII-IX); Bonifaci de Belley, bisbe de Canterbury (1270); John Cornelius, Thomas Bosgrave, John Carey i Patrick Salmon, màrtirs (1594); William Andleby, Henry Abbot, Thomas Warcop i Edward Fulthorp, màrtirs (1597); Pere Kibe Kasui, màrtir (1639); Cathérine Jarrige, monja (1836); Pier Giorgio Frassati, benefactor (1925); Jozef Kowalski, màrtir (1942); Maria Crocifissa Curcio, fundadora (1957). Sants: Innocenci, Sebastia i 30 companys màrtirs de Sírmium; Namfanió i companys màrtirs de Madaura (ca. 180); Sisoes, ancorita; Teodor de Cirene (màrtir) (ca. 310); Elies I de Jerusalem, patriarca (508); Berta d'Artois, princesa franca (s. VI); Finbar de Wexford, abat (s. VI); Aurelià de Lió, bisbe (895); Bru i Ató d'Ottobeuren, monjos (s. XI); Alberto Quadrelli, bisbe de Rivolta (ca. 1173); trasllat de les relíquies de Sant Martí de Tours. Beats: Damiano Grassi de Rivoli, dominic (1515); Enric d'Albano, cardenal. Venerats a l'Orde de la Mercè: beata Natàlia de Tolosa, monja (1355). A l'Orde Servita: beat Ubaldo Adimaro.
Església Copta 27 Baoni: sants Ananies de Damasc, bisbe i màrtir; Tomàs de Schandalat, màrtir a Alexandria.
Església Ortodoxa (segons el calendari julià) Se celebren els corresponents al 17 de juliol del calendari gregorià.
Església Ortodoxa (segons el calendari gregorià) Corresponen al 21 de juny del calendari julià litúrgic: Sants: Terenci d'Icònium, bisbe (s. I); Afrodisi de Cilícia, màrtir; Julià de Tars, màrtir (311); Juli i Julià de Novara (s. V); Anastàsia de Sèrbia, mare de Sant Sava (1200); Teodor de Starodub (1330); Màxim el Grec, monjo (1556); Niktas de Nísiros, monjo (1732); Joan, prevere, màrtir (1918); Jordi de Kaluga, arximandrita (1932); Jonas, monjo, màrtir (1938); Pavel, Nikolai i Aleksei, preveres màrtirs (1938).
Església Ortodoxa Grega Antoni, Anastasi, Celsi, Basilissa i companys màrtirs; Julià de Líbia, màrtir.
Església Ortodoxa de Geòrgia Sants Artxil de Kakhètia (787), príncep i màrtir, i Luarsab II de Kartli, rei i màrtir (1615).
Esglésies luteranes Sant Ulric d'Augsburg.
Referències
04