upright = 1.8|miniatura|El triomf de Dionís, amb una Ménade que toca un tympanum , en un mosaic romà de Tunísia (del )
El tympanon grec o tympanum era una mena de timbal o pandereta utilitzat a l'antic Egipte i l'antiga Roma. Els grecs el relacionaven amb el déu grec Sabazi, el culte a Cíbele i a Dionís.Matthew Dillon:"Girls and Women in Classical Greek Religion", ed. Routledge,2002, p. 371
Descripció Aquest instrument era pla i de forma circular, es tocava colpejant amb el genoll. Algunes representacions mostren decoracions o objectes semblants als cròtals al voltant del marc. L'instrument era tocat pels devots en els ritus de Dionís, Cíbele i Sabazius.Dillon, Matthew: Girls and Women in Classical Greek Religion . Routledge, 2002, p. 371.
Es creu que el tympanum va sorgir a l'antic Orient Pròxim,Roller, Lynn E.: In Search of God the Mother: The Cult of Anatolian Cybele . University of Califòrnia Press, 1999, p. 137. però apareix primer a l'art grec el dC, en un disc votiu de bronze trobat en una cova de Creta, que era un lloc del culte a Zeus.Roller, Lynn E.: In Search of God the Mother : The Cult of Anatolian Cybele . University of Califòrnia Press, 1999, p. 173.
Culte a Dionís El tympanum és un dels objectes que es portaven sovint al thiasos , per part del seguici de Dionís. Aquest instrument solia ser tocat per les Mènades, mentre que els instruments de vent per exemple la flauta de pan o l'aulos eren tocats pels sàtirs.
La interpretació de música frenètica contribuïa a fer que s'arribés a un estat extàtic que els devots de Dionís buscaven.Taylor, Rabun: The Moral Mirror of Roman Art . Cambridge University Press, 2008, pàg. 111-112.
Culte a Cibeles miniatura|Cíbele coronada amb una torre, sostenint un tympanum a la mà esquerra. El tympanum era el més comú dels instruments musicals associats als ritus de Cíbele dins l'art i la literatura de Grècia i de Roma, però no apareix en les representacions de l'Anatòlia, on va sorgir la deessa.Roller, Lynn E.: In Search of God the Mother: The Cult of Anatolian Cybele . University of Califòrnia Press, 1999, p. 110. A partir del dC, la iconografia de Cíbele com Meter ("mare") o en llatí Magna Mater (la "gran mare") se sol mostrar amb el tympanum recolzat en el seu braç esquerre, generalment asseguda i amb un lleó a la falda o simplement en presència. Roller, Lynn E.: In Search of God the Mother: The Cult of Anatolian Cybele . University of Califòrnia Press, 1999, p. 136.
L'"Himne homèric a la gran mare" diu que la deessa estima el so del tympanum . Aquest tambor continuar caracteritzant com un atribut de Cibeles durant l'era imperial romana.Clarke, John R.: Art in the Lives of Ordinary Romans: Visual Representation and Non- Elite Viewers in Italy, 100 BC-AD 315 . University of Califòrnia Press, 2003, p. 90.
Vegeu també Música de l'Antiga Grècia Música de l'Antiga Roma Aulos Lira Hydraulis
Referències
Bibliografia Antcliffe, Herbert: «What music meant to the Romans» en Music & Letters, 30 (30) : 338, 1949. Bonanni, Filippo: Antique Musical Instruments and their Players , Dover Publications reprint of the 1723 work, gabinetto armonico with Supplementary explanatory material. Nova York: Dover, 1964. Comotti, Giovanni: Music in Greek and Roman Culture . Baltimore: Johns Hopkins, 1989. Donaldson, G. H.: «Signalling communications and the Roman Imperial Army» en Britannia, 19 :351-352, 1988. Grout, Donald J. & Palisca, Claude V.: A History of Western Music . Nova York: W. W. Norton, 1996. Meucci, Renato: «Roman military instruments and the lituus» en The Galpin Society Journal, 42 : 86, 1989.
Categoria:Música de l'antiga Grècia Categoria:Cultura de l'antiga Roma Categoria:Culte a Dionís Categoria:Culte a Cíbele i Atis