miniatura|Detall d'una blaveta miniatura|Dibuix esquemàtic Lescaldabec vinós, blava, blaveta, bolet vermell, mare d'esclata-sang, poagre o la cualbra pinencaIsona.org (Russula torulosa) és una espècie de fong de l'ordre dels russulals (Russulales).Hyde, K.D. 2024. The 2024 Outline of Fungi and fungus-like taxa. Mycosphere, 15(1): 5146-6239, Doi 10.5943/mycosphere/15/1/25, ISSN 2077 7019. Versió web. És una cualbra pertanyent al grup dels escaldabecs.
Descripció El barret mesura de 5 a 8 cm de diàmetre. De bon principi és bombat, i més tard lleugerament aplanat i a vegades amb una suau protuberància central. La superfície és lluent, lubrificada però no viscosa, de color vinós o vermell porpra amb alguna tonalitat olivàcia. Les làmines arriben fins a la cama i són denses, toves i de color crema pàl·lid. L'aresta és sencera i del mateix color que la resta de la làmina o una mica més clara. La cama és robusta, cilíndrica, mesura 3-6 x 1,5-2,5 cm, és massissa i de color de vermell lila a violaci. La carn és compacta, densa, de color blanc amb algun to grisenc i de consistència trencadissa, com en altres Russula. Fa una olor que recorda la de la poma tallada i el seu sabor és coent. L'esporada és de color ocraci pàl·lid. Les espores són de subgloboses a ovoides, sense porus germinatiu i amiloides, i estan guarnides amb berrugues. Mesuren 7-8,5 x 5,5-7 micres. El Fascinant món dels bolets. Volum 3. Barcelona: ECRIC (Enciclopèdia Catalana Revistes i Col·leccionables), 2004. . Pàg. 168.Marcel Bon (Hrsg.), 2005. Pareys Buch der Pilze. Franckh-Kosmos Verlag, Stuttgart. . Pàg. 74.G. J. Krieglsteiner, A. Gminder, W. Winterhoff, 2000. Die Großpilze Baden-Württembergs. 2, Eugen Ulmer, Stuttgart. . Pàg. 576.Fungipedia
Hàbitat i distribució geogràfica És una espècie freqüent que viu entre 10 i 1.500 m d'altitud, en sòls sorrencs, sota diverses espècies de pi (com ara, el pi blanc -Pinus halepensis- i la pinassa -Pinus nigra-) i fructifica de finals de l'estiu a la tardor (des de l'agost fins al novembre). Es troba a EuropaSarnari, M., 2007. Monografia illustrata del Genere Russula in Europa. Vol. 1. Trento: Ed. AMB. (Andorra, Àustria,Austrian Fungi Database Bulgària,Checklist of the larger basidiomycetes in Bulgaria Croàcia,Z. Tkalcec & A. Mešic, 2003. Preliminary checklist of Agaricales from Croatia, V: Families Crepidotaceae, Russulaceae and Strophariaceae. A: Mycotaxon, 88. ISSN 0093-4666. Pàg. 296. Dinamarca,The Danish Red Data Book Eslovàquia,Nahuby.sk Estònia,Estonian eBiodiversity Finlàndia, Bèlgica -Flandes i Valònia-,Belgian Species List 2013 França, Itàlia -com ara, Úmbria, les Marques, el Laci, la Llombardia, Calàbria, Sardenya, etc.-,Funghi in Italia Luxemburg, Noruega, els Països Baixos,Arnolds, E., Kuyper, T.W. & Noordeloos, M. E., 1995. Overzicht var de Paddestoelen in Nederland. – Nederlandsk Mykologische Vereninging.NMV Verspreidingsatlas Paddenstoelen Online Portugal, Eslovènia, l'Estat espanyol (el País Basc -incloent-hi Navarra-,Catálogo micológico de Navarra Catálogo micológico del País Vasco el Parc Natural del Cadí-Moixeró,Els fongs del Parc Natural del Cadí-Moixeró Cabrera, Dragonera, Eivissa, Formentera, Mallorca, Menorca, Bolets de les illes Balears Extremadura,Sociedad Micológica Extremeña Andalusia -incloent-hi Sierra Nevada-,Setas de Andalucía etc.), Suècia, Anglaterra -Norfolk-, Gal·les -Glamorganshire i Anglesey- i Escòcia -Morayshire-),Checklist of the British & Irish Basidiomycota l'Àfrica del Nord (el Marroc)Journal of Animal & Plant Sciences, 2011. Bibliographic inventory of Moroccan Rif's fungi: Catalog of rifain fungal flora. Vol. 12, núm. 1: 1493-1526. i Àsia (Mongòlia).Romagnesi, H., 1967. Les russules d'Europe et d'Afrique du Nord. J. Cramer (reimp. 1985), Vaduz. 1030 pp.GBIF
Reaccions químiques No canvia de color ni amb l'hidròxid amònic ni amb el potàssic, però amb la fenilalanina vira a un color terracota.2012 Asociación cultural "Baxauri" Kultur elkartea
Comestibilitat És un bolet no comestible a causa de la roentor de la seua carn. Tot i així, hi ha gent que el consumeix després de bullir-lo i de rebutjar l'aigua de la cocció.
Risc de confusió amb altres espècies Es pot confondre amb Russula drimeia, que se'n diferencia perquè té les làmines de color groc viu. A més, aquestes reaccionen amb l'amoníac, de manera que es tornen de color rosa vermellós. També s'hi assembla Russula queletii, que se'n separa perquè creix sota avet roig (Picea abies) i perquè té el barret amb tons verdosos i el marge suaument estriat.
Referències
Bibliografia Aron, C., 2001. Field Mycology 2(3): 73-109. P. 102. Buchwald, N. F., 1960. Jubilæumsekskursionerne 2.-4. Octubre del 1955. – Friesia 6: 219-227. Knudsen, H. og Stordal, J., 1992. Russula. - I: Hansen, L. & Knudsen, H. (red.): Nordic macromycetes. Vol 2., s. 374-400. Lüderitz, M., 2001. Die Grosspilze Schleswig-Holsteins - Rote Liste. Vol. 3. Nichtbläaterpilze (Aphyllophorales), Täublinge und Milchlinge (Russulales). Bilanzierung und Ausblick. – Landesamt für Natur und Umwelt des Landes Schleswig-Holstein. Palazón Lozan, Fernando, 2001. Setas para todos. Pirineos. Península Ibérica. Edit. Pirineo. Osca. Vesterholt, J., 2002. Skørhatte for begyndere – arter under nåletræer. – Svampe 46: 1-25.
torulosa Categoria:Bolets no comestibles