Abu-Muhàmmad Musli-ad-Din ibn Abd-Al·lah Xirazí (), conegut com a Saadi o Sa'di () (Siraz, 1184 - 1283/1291), fou un dels principals poetes perses de l'edat mitjana. Se li reconeix la qualitat dels seus escrits i la petjada dels seus pensaments socials i morals. Sembla que va viure entre 99 i 107 anys.
Saadi és àmpliament reconegut com un dels poetes més grans de la tradició literària clàssica, fet que li va valer el sobrenom de El mestre de la parla o El forjador de paraules ( ostâd-e soxan) o simplement Mestre ( ostâd) entre els estudiosos perses. També ha estat citat a les tradicions occidentals. El seu llibre, Bostan, ha estat classificat com un dels 100 millors llibres de tots els temps per The Guardian.
Antecedents i nom La data de naixement de Saadi Xirazí és incerta; la majoria dels estudiosos consideren que va néixer el 1209 o el 1210. Era de la ciutat de Siraz, la capital provincial de la província de Fars. Des de 1148, la província estava sota el domini dels salghúrides, una dinastia persa d'origen turc.
Hi ha poca certesa sobre la vida de Saadi. Encara que els seus propis escrits, particularment el Bostan i El jardí de les roses, contenen molts records suposadament autobiogràfics, molts d'ells són històricament poc probables i probablement estan inventats o emesos en primera persona per a efectes retòrics. Fins i tot les primeres referències a ell a la literatura externa difereixen en detalls crucials. Fins i tot el seu nom real és incert. A les fonts, el seu nom complet, que consta del seu nom de pila, honorífic (laqab), agnomen (kunya) i patronímic, s'escriu de diverses maneres diferents.
La font més antiga coneguda que esmenta el seu nom complet és el Talḵiṣ al-majmaʿ al-ādāb fi moʿjam al-alqāb ('Resum de la reunió de perfeccionaments sobre el lèxic dels honorífics') d'Ibn al-Fuwati (mort el 1323). En una carta datada l'any 1262, va demanar a Saadi mostres de la seva poesia àrab i va mencionar el seu nom complet com Muslih al-Din Abu Muhammad Abd-Allah ibn Musharrif. L'erudit iranià Saeed Nafisi va afavorir aquesta versió del seu nom complet. Tanmateix, la majoria dels altres acadèmics afavoreixen la informació que es troba als primers manuscrits dels escrits de Saadi. Per exemple, l'iranòleg britànic Edward Granville Browne va utilitzar un text de 1328 per argumentar que el nom complet de Saadi era Musharrif al-Din ibn Muslih al-Din Abd-Allah. La majoria dels acadèmics occidentals posteriors, inclosos Arthur John Arberry, Jan Rypka i R. Davis, són Abd-Allah en el patronímic de Saadi, d'aquí Abu Abd-Allah Musharrif al-Din Muslih.
L'erudit iranià Zabihollah Safa va arribar a la conclusió que Muslih era el nom de pila de Saadi i dona el seu nom complet com Abu Muhammad Musharrif al-Din Muslih ibn Abd-Allah ibn Musharrif basat en el prefaci d'una de les recopilacions més antigues que es conserven de les obres col·leccionades de Saadi, que van ser creades pel seu compatriota Ali ibn Ahmad ibn Abu Bakr Bisotun el 1326. En el seu llibre Nafahat al-Uns, el poeta persa Jami (mort el 1492) proporciona pràcticament la mateixa versió del nom. Aquesta versió també tenia el suport de l'iranòleg Paul E. Losensky.
El seu pseudònim Saadi és inequívoc, ja que apareix amb freqüència a la seva obra i actua com a signatura en tots els seus gazals (poema amatori o oda). Tanmateix, hi ha dubtes sobre d'on prové. Com que dos membres de la dinastia salghúrida anomenats Sa'd van governar durant la major part de la vida de Saadi, és probable que la inspiració per al nom vingués de la seva lleialtat a ells. L'erudit iranià Abdolhossein Zarrinkoob argumenta que Sa'd o Banu Sa'd també era el nom de la mateixa dinastia, d'aquí l'adopció del nom per part de Saadi, que va demostrar la seva lleialtat cap a ells. Biografia Educació i viatges Nascut a Siraz, destaca, però, pels seus innombrables viatges, que va plasmar en les seves obres. Gran part dels detalls sobre la seva vida són justament coneguts per aquestes i, per tant, no sempre fiables, perquè sovint estan barrejats amb lloances o ocultacions. La seva família era força instruïda i el va ajudar a tenir una educació completa. El seu pare actuava com a conseller religiós i el seu rigor moral és present a les obres de Saadi.
Durant l'adolescència de Saadi, el seu pare va morir, deixant-lo orfe. Probablement cap al 1223/24, quan Sa'd I va ser deposat breument per Ghiyath al-Din Pirshah, Saadi, encara adolescent, va marxar a Bagdad per continuar la seva educació allà. Ibn al-Jawzí, un erudit hanbalita, va ser un dels professors de Saadi mentre era estudiant de beca a l'escola Nizamiyyah a Bagdad.
L'erudit iranià Badiozzaman Forouzanfar ha trobat notables paral·lelismes entre els ensenyaments de Saadi i els del mestre sufí Shihab al-Din Yahya ibn Habash Suhrawardí, suggerint que possiblement estaven associats. Després de completar els seus estudis, Saadi va passar una quantitat considerable de temps viatjant pel món islàmic. Segons informes de primera mà, va matar un sacerdot del temple a l'Índia i va ser capturat pels croats a Síria. Segons Losensky, «malgrat els esforços d'estudiosos com H. Massé i JA Boyle, l'esforç per recrear un itinerari exacte dels seus viatges a partir de les seves obres és equivocat». L'iranòleg Homa Katouzian va examinar les dades i va arribar a la conclusió que, mentre que Saadi probablement es trobava a l'Iraq, Síria, Palestina i la península Aràbiga, era poc probable que arribés mai a l'est a llocs com Khorasan, l'Índia o Kaixgar.
Tornada a Siraz miniatura|Folio que representa Saadi Xirazí (assegut a l'esquerra) i el governant salghurid Muzaffar al-Din Kutlugh (assegut a la dreta). Fet a l'Imperi Mogol, datat el 1602
La fama dels seus escrits li permeté viure. Va tornar a casa seva quan les diferents guerres (les croades i l'avenç mongol) van fer insegurs els camins. Hom especula amb altres viatges, com una ruta a l'Índia, però no està provada. Després de gairebé 30 anys de viatge, Saadi va tornar a Siraz el 1257, i sembla que ja era conegut i respectat com a poeta. Aquesta reputació deu venir de la publicació generalitzada dels seus gazals. Tenia ganes de restablir les seves connexions amb la dinastia salghúrida, com ho demostra la rapidesa amb què es van publicar el Bustan i El jardí de les roses i les seves dedicacions. En una breu oda, Saadi diu que es va inspirar per tornar a Siraz per l'establiment de la pau i la prosperitat establertes pel governant salghúrida Muzaffar al-Din Kut (r. 1226–1260). Tanmateix, el regne salghúrida no va durar gaire després que Saadi tornés. El 1256/57, Abu Bakr va reconèixer l'Imperi Mongol com el seu sobirà. Abu Bakr va morir el 1260, i el va succeir el seu fill gran Sa'd II, que va morir 12 dies després. La seva mort és objecte de diverses elegies de Saadi. El governant després d'això va ser el fill de 12 anys de Sa'd II, Muhammad I ibn Sa'd, que va governar sota la supervisió de la seva mare Tarkhan Khatun. Saadi els elogia a tots dos en els seus poemes.
Després d'un aixecament impulsiu i influenciat per l'alcohol de Saljuk Shah ibn Salghur, els mongols el van matar, lliurant formalment el poder a Abaix Khatun, la filla menor de Sa'd II. Tanmateix, Siraz es va incorporar efectivament sota el domini mongol a través del seu matrimoni forçat amb Möngke Temür, el fill del governant de l'Ilkanat mongol, Hülegü (r. 1256–1265). Un dels poemes saadis probablement estava dedicat a Abaix Khatun.
Saadi no sembla haver donat suport a l'ascens de l'Imperi Mongol. Va compondre dues cassides (odes), una en àrab i l'altra en persa, que lamentaven l'enfonsament del Califat Abbàssida i la mort de l'últim califa, Abu-Àhmad Abd-Al·lah al-Mustàssim bi-L·lah (r. 1242–1258), el 1258 durant l'atac mongol a Bagdad. Malgrat això, Saadi va compondre un poema en honor a la transició de l'autoritat dels salghúrides als mongols, i els seus escrits inclouen una sèrie de poemes amb dedicacions similars tant als governants mongols com als seus administradors perses.
Amir Ankyanu, un dels més destacats d'ells, va ser el governador de Siraz del 1268 al 1272. Saadi li va escriure quatre cassides i el tractat de prosa Dar tarbiat-e yaki az moluk. Segons Losensky, «Cap d'aquestes obres es pot considerar panegíric en el sentit habitual de la paraula, ja que consisteixen principalment en consells i advertències sobre la conducta correcta dels governants». Els poemes que Saadi va escriure a Shams al-Din Husayn Alakani, el cap antic de la cancelleria de Siraz, tenen un to menys cautelós. Xams-ad-Din Juwayní, el principal ministre de finances de l'Ilkanat, l'havia assignat a aquest càrrec. Juntament amb el seu germà Alà-ad-Din Juwayní, l'autor de Tarikh-i Jahangushay, Shams al-Din Juvayni és honrat en alguns dels gazals més destacats per Saadi. La trobada de Saadi amb els dos germans Juvayni i el governant ilkanat Abaqa (r. 1265–1282) a Tabriz, que va tenir lloc en el seu camí de tornada d'un pelegrinatge a la Meca, és objecte de dos tractats que es troben sovint en les seves obres col·leccionades (encara que no van ser escrits per ell). Una col·lecció de poemes qit'a (poesia monorima) anomenada Sahebiya en honor de Shams al-Din Juvayni també està present en alguns dels escrits anteriors de Saadi.
Lloc de mort i sepultura Una breu cassida a Majd-al-Din Rumi, que va treballar com a oficial administratiu a Shiraz sota el governant ilkanat Arghun (r. 1284–1291) entre 1287 i 1289, és aparentment l'última poesia datable de Saadi. Uns anys més tard, Saadi va morir a Siraz. 1291–1299 són les dates de la mort donades per les primeres fonts. Nafisi va arribar a la conclusió que Saadi va morir el 9 de desembre de 1292 després d'examinar acuradament les dades disponibles. Safa, extret del Tarikh-i guzida escrit el 1330 per Al-Mustawfi —que és la narrativa fiable més antiga que es conserva—, així com altres fonts del , conclou que Saadi va morir un any abans, entre el 25 de novembre i el 22 de desembre de 1291. L'avantatge d'aquesta data anterior és que ajuda a explicar per què les cròniques difereixen en la data de la mort de Saadi. Com que Saadi va morir l'últim mes de l'any, les cròniques commemoratives poden haver honrat l'any de la seva mort o l'any següent, al final del període de dol de 40 dies. Per tant, Losensky posa la data de la seva mort com a 1291 o 1292.
El cartògraf i explorador alemany Carsten Niebuhr va visitar la tomba de Saadi l'any 1765, i va escriure que «aquest edifici està molt deteriorat, i probablement s'ensorrarà llevat que algun ric mahometà s'apiadi d'ell i el faci reparar». Uns anys més tard, el governant Zand Karim Khan Zand (r. 1751–1779) va ordenar renovacions a la tomba; tenia una barana de ferro al voltant de la làpida i una estructura de maó i guix sobre la tomba.
Obres L'estil de Saadi és planer i directe, fet que ha apropat les seves obres al públic persa de diferent condició. Els seus escrits principals són Golestan, 'El jardí de les roses' i Bostan, 'El verger'. El Bostan és una obra èpica en vers, mentre que el Golestan barreja prosa i vers, contes, aforismes i llegendes.
També va ser autor de Ghazaliyat, un conjunt de poemes lírics, i de diverses cassides ('odes'), entre les quals destaca l'elegia per la caiguda de Bagdad. Altres obrer menors inclouen poemes per encàrrec de diversos membres de la noblesa i un comentari jurídic.
El Bustan i el Gulistan miniatura|La primera pàgina del Bustan, d'un manuscrit mogol. miniatura|Gulistan Saadi (Caligrafia de Golestan Saadi en guió Nastaliq)