va ser un pedagog i docent català, professor del Departament de Pedagogia de la Universitat de Girona.
Biografia Nascut l'any 1942 a l'Escala (Alt Empordà), la seva família es va establir a Girona i va cursar el batxillerat al col·legi dels Germans Maristes. Des de 1951 va formar part de l'escoltisme, fet que va esdevenir important en la seva trajectòria vital. A 17 anys va ingressar al Seminari de Girona i el 1966 va ser ordenat sacerdot. En exercici d'aquest ministeri, va ser vicari a la parròquia de Cassà de la Selva. El 1967 és professor i educador del Col·legi Diocesà del Collell. Després, l'any 1969, és responsable pedagògic del Col·legi Menor Bisbe Cartañà de Girona. Aquell mateix any, va ser nomenat consiliari de la Delegació Diocesana d'Escoltisme de Girona. El 1972 marxà a Roma, on va estudiar pedagogia a la Universitat Pontifícia Salesiana.
El 1973 inicia els estudis de Ciències de l'Educació al Col·legi Universitari de Girona. L'any següent es secularitzà i es va casar amb Montserrat Terradas. El 1975 participà en la fundació de Justícia i Pau de Girona entitat de la qual, posteriorment, serà president. El 1978 es llicencià en Ciències de l'Educació per la Universitat Autònoma de Barcelona.
El curs 1977-78, amb la seva tesi de llicenciatura, va donar a conèixer, amb la seva anàlisi, la ignota segona part de les Instruccions per a l'ensenyança de minyons de Baldiri Reixac, Poc després, va esdevenir professor del Departament de Ciències de l'Educació de la Universitat Autònoma de Barcelona. En plena Transició democràtica és nomenat director de l'Escola de la Policia Municipal de Girona.. El 1981 es va doctorar amb una tesi sobre de l'ensenyament a Girona durant el .
El 1991 va participar activament en la creació de la Universitat de Girona i va ser el primer degà de la Facultat de Ciències de l'Educació durant el període 1991-1994. En aquesta facultat, el 1994, va esdevenir catedràtic de Teoria i història de l'educació, amb l'elaboració d'una recerca sobre l'exili dels mestres després de la victòria del bàndol franquista a la Guerra del 36. Després de jubilar-se va ser nomenat professor emèrit de la Universitat de Girona.
Des de la dècada de 1990, en què es va constituir, participa en l'ONG Grup de Recerca i Actuació amb Minories Culturals (GRAMC) d'ajuda, promoció i formació de persones nouvingudes.Entrevista a Revista de Girona núm. 232 setembre-octubre de 2005
Com a professor de la Universitat de Girona, va ensenyar Història de l'Educació en els graus de Pedagogia i d'Educació social. Algunes de les seves recerques se centren en l'estudi dels mestres i de l'escola durant la Segona República Espanyola i el Franquisme. L'any 2008 se li va concedir el premi Mestres 68. També, aquest mateix any, va rebre la Distinció Jaume Vicens Vives de la Generalitat de Catalunya. El 2007 es jubilà i li fou atorgada la condició de professor emèrit de la Universitat de Girona.
Ha publicat diversos llibres sobre l'exili dels mestres, sobre la realitat de l'escola franquista, i diferents biografies de mestres republicans deportats i exiliats, algunes de les quals s'han editat a Mèxic, i també sobre l'escoltisme. A principis de 2012 es va publicar una aproximació biogràfica sobre la seva obra pedagògica.
Va ser president, el 2005, de la Societat d'Història de l'Educació dels Països de Llengua Catalana, filial de l'Institut d'Estudis Catalans, i ha col·laborat amb el Museu Memorial de l'Exili de la Jonquera.
El 2017 presideix la Fundació Modest Prats i Domingo. El 2021 fou reconegut amb el Premi Salvador Sunyer de la Fundació Valvi i el 2025 amb el Premi d'Honor del Diari de Girona.
El 8 de maig de 2026 rebé un multitudinari homenatge de reconeixement per la seva tasca docent i investigadora organitzat per la Universitat de Girona sota el títol de «Salomó Marquès, educació, memòria i democràcia». I es publicà el llibre Salomó Marquès: educació, memòria i democràcia que aplega un apunt biogràfic de Marquès i diferents aportacions sobre la seva obra docent i de recerca. Va morir el 25 de juny de 2026, a 84 anys. Com a mostra de condol, el batlle de Girona, Lluc Salellas, el va recordar a les xarxes digitals com un «divulgador dels mestres republicans represaliats, militant de la justícia social i la catalanitat».
Obres seleccionades Instruccions per a l'ensenyança de minyons, de Baldiri Reixac, vol. II (curador amb Albert Rossich i Modest Prats). Girona: Universitat de Girona, 1981. ISBN 84-600-2222-6 Instruccions per a l'ensenyança de minyons, de Baldiri Reixac, vol. I (curador amb Josep González-Agápito). Barcelona: Universitat de Barcelona, 1983. L'escoltisme gironí, Salt: Edicions del Pèl, 1984. L'ensenyament a Girona al segle XVIII. Girona: Universitat de Girona, 1985. . ¿Qué es la pedagogía?: una respuesta actual (amb Jaume Sarramona López). Barcelona: CEAC, 1985. Narcís Masó, pedagog de l'escola activa. Girona: Diputació de Girona, 1990. De l'Escola de Dibuix a l'Escola Municipal de Belles Arts: (200 anys de projectes i realitats). Girona: Ajuntament de Girona, 1990. L'exili dels mestres, (1939-1975). Girona: Universitat de Girona, 1995. ISBN 84-8128-035-6 La repressió del professorat a Catalunya sota el franquisme (1939-1943): segons les dades del Ministeri d'Educació Nacional (amb Josep González- Agápito). Barcelona: Institut d'Estudis Catalans,1996. . Martí Rouret: maestro, republicano y catalán. Zapopan (Jalisco) i Ajuntament de l'Escala, 2001. 84-606-3071-4 Josep Pallach, pedagog: antologia de textos. Girona : CCG, 2002. ISBN 84-95483-27-0 Tradició i renovació pedagògica, 1898-1939: història de l'educació : Catalunya, Illes Balears, País Valencià, (amb Josep González-Agàpito, , Alejandro Mayordomo Pérez i Bernat Sureda Garcia). Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2002. Mare de Déu, quina escola! Els mestres contra Franco, (amb Raimon Portell) (2008). Miquel Santaló i Parvorell: professor i polític republicà. Lleida: Pagès, 2015. ISBN 978-84-9975-635-6 Els mestres de la República (amb Raimon Portell), Barcelona: Ara Llibres, 2015. ISBN 9788416154340 Tradició i renovació pedagògica, 1939-1975 : Andorra, Catalunya, Illes Balears, País Valencià, Volum: 1 (1939-1958) (curador amb Josep González-Agàpito, Alejandro Mayordomo Pérez i Bernat Sureda Garcia). Barcelona: Institut d'Estudis Catalans 2024.ISBN 978-84-9965-777-6 https://publicacions.iec.cat› repository› pdf› 00000507› 00000098.pdf Tradició i renovació pedagògica, 1939-1975 : Andorra, Catalunya, Illes Balears, País Valencià, Volum: 2 (1958-1975) (curador amb Josep González-Agàpito, Alejandro Mayordomo Pérez i Bernat Sureda Garcia). Barcelona: Institut d'Estudis Catalans 2025.https://publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000537/00000089.pdf
Fons Salomó Marquès - Magisteri Exiliat de Catalunya El Fons del Magisteri Exiliat de Catalunya, fruit de la recerca feta pel professor Salomó Marquès, està format per 45 arxivadors que contenen 545 dossiers de mestres republicans que treballaven a Catalunya i van marxar a l'exili el 1939, així com uns 2.500 llibres sobre mestres, escrits per mestres o sobre la temàtica de l'exili i l'educació a les èpoques republicana i franquista.
La recollida del fons documental es va iniciar a finals dels anys vuitanta del segle passat, en constatar que els mestres exiliats no existien en la documentació del país. Al contrari que els mestres depurats pel franquisme, els exiliats no existien per a les autoritats franquistes. La recerca es va realitzae, sobretot, a partir de fonts orals, recollides, sempre que fos possible, a partir del testimoni directe dels protagonistes, dels seus familiars i dels antics alumnes i amics. L'àmbit geogràfic d'estudi va ser Catalunya, l'Estat espanyol, França i diferents països d'Amèrica, especialment Veneçuela i Mèxic.
Aquesta investigació ha permès rescatar de l'oblit i conèixer les biografies d'un col·lectiu que va tenir un paper important en l'educació del país. Ens permet conèixer l'aportació dels líders pedagògics i polítics del magisteri, la feina feta al país abans i durant la República (en pau i en guerra), així com el seu treball pedagògic en els països d'acollida, on varen continuar portant a terme una tasca pedagògica renovadora mentre que a casa nostra s'instaurava una escola tradicional i autoritària. Nucli Paulo Freire de la Universitat de Girona. Salomó Marquès: educació, memòria i democràcia. Girona: Edicions de la Universitat de Girona, 2026, p. 35-37..
Bibliografia
Referències
Enllaços externs Fons Salomó Marquès. Magisteri Exiliat de Catalunya (Universitat de Girona)
Categoria:Pedagogs catalans del sud contemporanis Categoria:Professors de pedagogia Categoria:Professors de la Universitat de Girona Categoria:Alumnes de la Universitat Autònoma de Barcelona Categoria:Alumnes de la Universitat de Girona Categoria:Escriptors alt-empordanesos contemporanis en català Categoria:Escalencs Categoria:Escoltes catalans Categoria:Docents alt-empordanesos Categoria:Esportistes alt-empordanesos Categoria:Escriptors catalans del sud morts al segle XXI Categoria:Escriptors catalans del sud nascuts al segle XX