La domus del carrer de la Fruita és un jaciment arqueològic situat als carrers de Sant Honorat i de la Fruita de Barcelona, al subsòl de la seu del Departament de Presidència de la Generalitat de Catalunya.
Història i descripció Des del , l'augment de la població i les reduïdes dimensions de la colònia romana de Bàrcino, provocà l'ocupació d'espais públics, com ara carrers, tant per a l'activitat productiva com per als habitatges de les elits locals. Les restes trobades corresponen a una part d'una gran domus i a tres tabernae (botigues) construïdes al i que devien de ser propietat d'algun personatge acabalat, en vista de la riquesa ornamental i del tipus de construcció. El jaciment limita per llevant amb el decumanus minor (actual carrer de Sant Honorat), que transitava a redós del fòrum. Se'n conserva el viridarium (jardí amb els seus elements ornamentals) de 110 m² amb un petit estany al mig, emmarcat pel peristilum (passadís perimetral porxat), a partir del que s’articulen, a llevant, un seguit de cubicula (habitacions privades) bellament pavimentades amb mosaics policroms i decorades amb frescos, una zona de serveis a migjorn i un espai de magatzem orientat a tramuntana. Les botigues estaven adossades a l'habitatge per la part de llevant, obertes al fòrum.
Amb el pas del temps, la domus va perdre la seva funció com a residència senyorial i va ser compartimentada en diverses propietats. A mitjans del , els enderrocaments i terraplenaments havien colgat part de l'antiga casa sota un metre de terra i es van construir nous habitatges al jardí, aprofitant alguns murs existents, però les botigues es van mantenir. Més tard, ja al , l'indret va ser novament terraplenat amb un metre de terra, sobre el que s'aixecaren una sèrie de petits habitatges que aprofitaren alguns murs de la domus i de les botigues, de manera que el nivell del sòl va assolir pràcticament l'actual del carrer de Sant Honorat.
A mitjan s'hi va construir un alfòndec del Call Major de la ciutat, amb un important espai de magatzem, on destaquen sis sitges de grans dimensions, algunes revestides amb carreuons, que tindrien la màxima esplendor al . A finals d'aquest segle, hi havia les cases dels jueus Massot Avengenà, Jafudà i Mahir Llobell, la propietat de les quals fou reunida pel jurista Pere de Rajadell després del pogrom de 1391. El nou propietari es va trobar amb la desagradable sorpresa que al pou hi havia enterrats molts cossos de jueus morts, per la qual cosa va demanar permís al rei per a traslladar-los a un altre indret.
El solar va ser excavat entre els anys 2000 i 2003, durant la reforma de les cases Moxó i Morell. Les restes, museïtzades segons el projecte de l'arquitecte Josep Llinàs, van ser obertes al públic la diada de Sant Jordi del 2010 i actualment són visitables com a part del Museu d'Història de Barcelona (MUHBA), amb accés pel núm. 2 del carrer de la Fruita.
Referències
Bibliografia
Categoria:Jaciments arqueològics del Barcelonès Categoria:Cultura del districte de Ciutat Vella Categoria:Museu d'Història de Barcelona Categoria:Barri del Call i Sant Felip Neri