Francesc Desprats (Oriola,Lorenzo Cardella: Memorie storiche de' cardinali della santa Romana Chiesa, vol. II, pàg. 302, o Gaetano Moroni: Dizionario des erudizione storico-ecclesiastica, vol. LXIX, pàg. 167, l'esmenten erròniament com natural d'Ourense. c. 1454 - Roma, 8 de setembre de 1504) va ser un eclesiàstic valencià, bisbe de Catània, d'Astorga, de Lleó, nunci apostòlic als regnes espanyols i cardenal.
Doctorat in utroque iure en la Universitat de Lleida, en 1480 va traure plaça de canonge en l'església col·legiata d'Oriola, i tres anys després va passar a Roma al servei del també valencià el vicecanceller Roderic de Borja. Sixt IV li va concedir l'església d'Almoradí, amb dispensa de residència perquè pogués romandre en la Santa Seu, i Innocenci VIII les dignitats de mestrescola de Cartagena, canonge de València i capiscol de l'església de Barcelona.Justo Fernández Alonso: Don Francisco des Prats, primer nuncio permanente a España (1492-1503) , inclòs en Anthologica Annua, vol. I, pàg. 67-154 (1953).
En 1492, poc després que Roderic de Borja fos elevat a la cadira papal com a Alexandre VI, va ser nomenat col·lector d'espolis en els regnes d'Espanya, oficiant també com a nunci en la cort dels reis Ferran i Isabel, sent el primer prelat a ocupar la nunciatura amb caràcter permanent. A l'any següent va ser nomenat canonge de Còrdova i en 1495 protonotari apostòlic. Com a nunci contribuí a la promulgació el 1496 de la butlla Si convenit, per la qual el Papa atorgà el títol de Reis catòlics. Bisbe de Catania en 1498, d'Astorga durant un breu període en 1500,Pedro Rodríguez López: Episcopologio asturicense, tom II, pàg. 406-408. i de Lleó des d'aquest mateix any fins a la seva mort.Manuel Risco: Espanya sagrada, vol. XXXVI, pàg. 99-100.Juan de Dios Posadilla: Episcopologio leonense, tom II, pàg. 139-140.
En 1503 va ser creat cardenal amb el títol dels sants Sergi i Bacus, traslladant la seva residència a Roma i prenent part en els conclaves en els quals van ser triats els papes Pius III i Juli II. Va morir en aquesta ciutat en 1504, i va ser sepultat en l'església de Sant Salvatore in Lauro; la seva tomba va desaparèixer quan en 1862 es va renovar el sòl de l'església.Gil González Dávila: Teatro eclesiastico de las iglesias metropolitanas y catedrales de los reinos de las dos Castillas, vol. I, pàg. 412-413.
Referències
Categoria:Oriolans històrics Categoria:Religiosos del Baix Segura Categoria:Bisbes d'Astorga Categoria:Religiosos valencians històrics Categoria:Cardenals valencians Categoria:Cardenals creats per Alexandre VI Categoria:Alumnes de la Universitat de Lleida Categoria:Bisbes del segle XV Categoria:Bisbes de Lleó Categoria:Morts a Roma Categoria:Valencians nascuts al segle XV Categoria:Valencians morts al segle XVI