Setophaga és un gènere d'ocells passeriformes de la família dels parúlids (Parulidae). Totes les espècies reconegudes actualment dins aquest gènere, eren tradicionalment ubicades al gènere Dendroica (Gray, 1842), que així desapareix de la classificació de l'IOC (versió 3.1, 2012).
Es distribueixen per tot Amèrica del Nord i part de Central i reben el nom comú de "bosquerola".
Setophaga és un exemple de radiació adaptativa amb les diferents espècies utilitzant diferents tècniques d'alimentació i sovint s'alimenten en diferents parts del mateix arbre.
La majoria de les espècies de Setophaga són migrants de llarga distància, hivernen als tròpics del Nou Món o a prop i migren estacionalment per reproduir-se a Amèrica del Nord. En canvi, dues espècies de Setophaga, la bosquerola de les palmeres (S. palmarum) i la bosquerola groga (S. petechia), tenen zones d'hivernada que s'estenen al llarg de la costa atlàntica d'Amèrica del Nord fins al nord fins a Nova Escòcia. Els mascles en plomatge reproductor són sovint molt acolorits.
Taxonomia El gènere Setophaga va ser introduït pel naturalista anglès William Swainson el 1827. L'espècie tipus va ser designada posteriorment per Swainson la Setophaga ruticilla.
Tradicionalment, la majoria dels membres (29 espècies) de Setophaga eren reconeguts com a pertanyents al gènere Dendroica. L'únic membre de Setophaga va ser la bosquerola cua-roja (S. ruticilla). Investigacions genètiques més recents van suggerir que Dendroica i Setophaga es fusionen. Aquest canvi va ser acceptat tant pel Comitè de Classificació d'Amèrica del Nord com de l'Amèrica del Sud de l'American Ornithological Society i el Congrés Ornitològic Internacional(COI). Com que el nom Setophaga (publicat el 1827) té prioritat sobre Dendroica (publicat el 1842), els que accepten la fusió van transferir totes les espècies de Dendroica a Setophaga.
Història Un esclat d'especiació a Setophaga es va produir fa entre 4,5 i 7 milions d'anys. Aquest període de temps correspon aproximadament a la transició del Miocè al Pliocè, quan un augment brusc de la temperatura i la fragmentació dels hàbitats forestals a Amèrica del Nord poden haver provocat una especiació al·lopàtrica en el gènere. Està àmpliament acceptat que aquesta especiació constitueix una radiació adaptativa, encara que l'evidència recent és mixta, assenyalant que existeix evidència de radiacions tant adaptatives com no adaptatives.
Fins a diverses espècies de Setophaga coexisteixen en regions com el nord-est d'Amèrica del Nord. Com que aquestes espècies són sorprenentment similars tant en la dieta com en la morfologia, es va pensar que això era una violació de les lleis de l'evolució. Un estudi posterior va concloure que les espècies coexisteixen mitjançant diferències subtils d'alimentació a causa de la partició del nínxol i la competència interespecífica d'explotació difusa: en lloc de competir directament pels mateixos recursos alimentaris, les espècies utilitzen estratègies d'alimentació lleugerament diferents per capturar un conjunt lleugerament diferent d'espècies de presa.
Etimologia El nom del gènere Setophaga prové del grec antic «σής/sēs» que significa “arnes” (genitiu «σητός/sētós»), “arna”, i «φάγος/phágos», “menjar”.
Espècies Segons la Classificació del Congrés Ornitològic Internacional (versió 15.1, 2025) aquest gènere està format per trenta-set espècies: Bosquerola plúmbia (Setophaga plumbea Lawrence, 1877) Bosquerola d'Angela (Setophaga angelae Kepler & Parkes, 1972) Bosquerola de Jamaica (Setophaga pharetra Gosse, 1847) Bosquerola encaputxada (Setophaga citrina Boddaert, 1783) Bosquerola cua-roja (Setophaga ruticilla Linnaeus, 1758) Bosquerola de Kirtland (Setophaga kirtlandii Baird, SF, 1852) Bosquerola tigrada (Setophaga tigrina Gmelin, JF, 1789) Bosquerola cerúlia (Setophaga cerulea Wilson, A, 1810) Bosquerola pitgroga (Setophaga americana Linnaeus, 1758) Bosquerola tropical (Setophaga pitiayumi Vieillot, 1817) Bosquerola de capell cendròs (Setophaga magnolia Wilson, A, 1811) Bosquerola castanya (Setophaga castanea Wilson, A, 1810) Bosquerola de gorja taronja (Setophaga fusca Müller, PLS, 1776) Bosquerola groga septentrional (Setophaga aestiva Gmelin, JF, 1789) Bosquerola groga meridional (Setophaga petechia Linnaeus, 1766) Bosquerola de flancs castanys (Setophaga pensylvanica Linnaeus, 1766) Bosquerola estriada (Setophaga striata Forster, JR, 1772) Bosquerola blava (Setophaga caerulescens Gmelin, JF, 1789) Bosquerola de les palmeres (Setophaga palmarum Gmelin, JF, 1789) Bosquerola de front verdós (Setophaga pityophila Gundlach, 1855) Bosquerola dels pins (Setophaga pinus Linnaeus, 1766) Bosquerola coronada (Setophaga coronata Linnaeus, 1766) Bosquerola d'Audubon (Setophaga auduboni Townsend, JK, 1837) Bosquerola de Goldman (Setophaga goldmani Nelson, 1897) Bosquerola gorjagroga (Setophaga dominica Linnaeus, 1766) Bosquerola de les Bahames (Setophaga flavescens Todd, 1909) Bosquerola de les Caiman (Setophaga vitellina Cory, 1886) Bosquerola de praderia (Setophaga discolor Vieillot, 1809) Bosquerola de Puerto Rico (Setophaga adelaidae Baird, SF, 1865) Bosquerola de Barbuda (Setophaga subita Riley, 1904) Bosquerola de Saint Lucia (Setophaga delicata Ridgway, 1883) Bosquerola de Grace (Setophaga graciae Baird, SF, 1865) Bosquerola arlequinada (Setophaga nigrescens Townsend, JK, 1837) Bosquerola de Townsend (Setophaga townsendi Townsend, JK, 1837) Bosquerola capgroga (Setophaga occidentalis Townsend, JK, 1837) Bosquerola caragroga (Setophaga chrysoparia Sclater, PL & Salvin, 1860) Bosquerola gorjanegra (Setophaga virens Gmelin, JF, 1789)
Referències
Categoria:Ocells d'Amèrica del Nord Categoria:Ocells d'Amèrica Central