El 4 de juny és el cent cinquanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquanta-sisè en els anys de traspàs. Queden 210 dies per a finalitzar l'any.
Esdeveniments Països Catalans 1038 - Sant Salvador de Breda: Guerau I de Cabrera i la seva muller Ermessenda de Montsoriu funden el monestir benedictí de Sant Salvador de Breda. 1355 - València: Primera processó del Corpus a València. 1922 - Barcelona, Fundació d'Acció Catalana, moviment polític nacionalista. 1977 - Palma (Mallorca): s'hi signa el Pacte Autonòmic de les Illes Balears. Resta del món 1610 - Felip III d'Espanya prohibeix publicar llibres espanyols a l'estranger. 1784 - Lió (França): Élisabeth Thible és la primera dona que puja a un globus aerostàtic. 1814 - França: El rei Lluís XVIII atorga la Carta de 1814 en la que concedeix alguns dels drets originals de la Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà als seus súbdits. 1859 -Magenta: La batalla de Magenta és una batalla de la Segona guerra de la independència italiana, entre l'Imperi Austríac i el Regne de Sardenya-Piemont amb el seu aliat el Segon Imperi Francès sota Napoleó III. 1867 - Madrid: estrena d'Un drama nuevo, obra de teatre de Manuel Tamayo y Baus. 1919 - Washington D.C.: el Senat aprova la dinovena esmena constitucional, que permet el vot femení als EUA; s'adopta l'agost de 1920, quan l'últim estat la ratifica. 1920 - Els Aliats i Hongria signen el Tractat de Trianon. 1940 - Completada l'evacuació de Dunkerque a França, amb l'evacuació de 300.000 soldats aliats durant la Segona Guerra Mundial. 1942 – Comença la batalla de Midway amb un atac massiu de les forces imperials japoneses sobre l'Atol de Midway. 1944 - Roma és alliberada per les forces aliades. 1977 - Nederland (Colorado, EUA): Supertramp graven, a Caribou Studios, Even in the Quietest Moments, que conté el seu èxit Give a Little Bit. 1982 - Invasió del Líban per part d'Israel. 1989 - Pequín (la Xina): seguint ordres de Li Peng, una columna de carros de combat entra a la plaça de Tiananmen on hi havia concentrats milers de ciutadans, la majoria estudiants, que demanaven l'obertura del règim comunista; entre 3.000 i 5.000 van resultar morts, 10.000 van ser ferits i centenars arrestats (vegeu la pàgina). 2004 - l'Iraq: hi mor el soldat estatunidenc número 600 mentre creixen les crítiques contra Bush.
Naixements Països Catalans 1855 - València: Josep Martínez Aloy, historiador i polític valencià. 1862 - Sabadell, Província de Barcelona: Teresa Claramunt i Creus, dirigent anarcosindicalista catalana. 1926 - Figueres, l'Alt Empordà: Joan Trayter i Garcia, president de la comissió gestora que dirigí el FC Barcelona des del 6 de maig fins al 15 de juny del 2003. 1955 - Barcelona: Teresa Giménez Barbat, escriptora i política espanyola. 1959 - Barcelona: Carles Cardús i Carrió, pilot de motociclisme de velocitat que destacà durant la dècada de 1980 competint en la categoria de 250cc. 1965 - Figueres: Toni Soler i Guasch, periodista, productor de televisió i escriptor català. 1966 - Arbúcies, la Selva: Mercè Pons i Veiga, actriu catalana de teatre, doblatge, cinema i televisió. 1975 - Barcelona: Vanessa Montfort, novel·lista, dramaturga i periodista catalana que resideix a Madrid. 1976 - Bunyolː María José Mira Veintimilla, economista i política valenciana. 1978 - Reus: Noemí Llauradó i Sans, advocada i política catalana, vicealcaldessa de Reus i presidenta de la Diputació de Tarragona.
Resta del món 1515, Lucca, Itàlia: Chiara Matraini, poeta del Renaixement. 1654, Verdun, França: Jean-François Gerbillon, missioner jesuïta que va desenvolupar una important tasca com a matemàtic i científic a la Xina durant el regnat de l'emperador Kangxi a principis de la dinastia Qing (m. 1707). 1816, Santiago de Xile: Dorotea de Chopitea, laica salesiana xilena i catalana, promotora d'obres socials (m. 1891). 1833, Golden Bridge comtat de Dublín, Irlanda: Garnet Wolseley, militar anglès. (m. 1913). 1865, Florència: Guido Gasperini, musicòleg. 1877, Pforzheim, Baden-Württemberg, Alemanya: Heinrich Otto Wieland, químic alemany, Premi Nobel de Química de 1927 (m. 1957). 1881, Nagàievo, Rússia: Natàlia Gontxarova, pintora russa del cubisme i del futurisme (m. 1962). 1887, Westminsterː Ray Strachey, sufragista i assagista anglesa que lluità per la igualtat de drets de les dones (m.1940). 1895, Mordano, Itàlia: Dino Grandi, 1r comte de Mordano, advocat, polític i diplomàtic italià, ministre d'Afers Exteriors, ministre de Justícia i ambaixador a Londres durant l'època de la Itàlia feixista (m. 1988). 1905, Guanabacoa, Cuba: José Justiniani Echániz, pianista cubà. 1912, Donostia, Guipúscoa: Pilar López Julvez, ballarina, una de les fundadores del ballet espanyol del (m. 2008). 1916, Charleston, Carolina del Sud, EUA: Robert Francis Furchgott, farmacòleg i bioquímic estatunidenc, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1998 (m. 2009). 1917, Nova York (EUA): Robert Merrill, baríton novaiorquès (m. 2004). 1920, Triesteː Fedora Barbieri, mezzosoprano italiana (m. 2003). 1923, Birmingham, Anglaterra: Elizabeth Jolley, novel·lista anglesa que visqué a Austràlia Occidental des dels anys 1950 (m. 2007). 1942, Chengdu, Sichuan, Xina: Liu Xinwu, escriptor xinès, Premi Mao Dun de Literatura de l'any 1985. 1946, Indiana: Suzanne Ciani, compositora, pianista i productora nord-americana d'origen italià, pionera en la música electrònica. 1951, St. Leonhard in Passeier: Eva Klotz, política italiana, partidària de l'autodeterminació del Tirol de Sud. 1954, Montevideo: María Simón, enginyera, política i ministra uruguaiana. 1955, Manjacaze, Gaza: Paulina Chiziane, escriptora moçambiquesa. 1962, Màlaga: Trinidad Jiménez, política espanyola membre del PSOE, que ha estat Ministra del Govern d'Espanya. 1965, Ceuta, Espanya: Julio Soler Guerrero, futbolista espanyol. 1966, Roma: Cecilia Bartoli, mezzosoprano italiana. 1967, Pithiviers, França: Marie NDiaye, escriptora francesa, Premi Goncourt 2009. 1970, Bormio, Itàlia: Deborah Compagnoni, esquiadora italiana guanyadora de quatre medalles olímpiques. 1971: Katmandú, Nepal: Ani Choying Drolma, monja budista i cantant nepalesa. Londres, Anglaterra: James Callis, actor britànic. 1975, Los Angeles, Califòrnia, EUA: Angelina Jolie, actriu estatunidenca. 1976, Butin, districte d'Odintsovski, óblast de Moscou: Aleksei Navalni, advocat, activista i polític rus (m. 2024). 1985 - Hod HaSharon, Israel: Bar Refaeli, model Kabul, Afganistan: Nadia Ghulam, escriptora afganesa.
Necrològiques Països Catalans 1964 - Solsona: Dolors Fàbrega Costa, la Caputxina, empresària catalana (n. 1888). 1970 - Brussel·les (Bèlgica): Josep Carner, escriptor català, màxim representant de la poesia noucentista (n. 1884). 2008 - València, l'Horta: Josep Vicent Marquès i González, escriptor i sociòleg valencià. 2017 - Marràqueix, Marroc: Juan Goytisolo i Gay, escriptor i periodista català en castellà (n. 1931). 2018 - Figueres: Maria Tort Xirau, pintora i editora fotogràfica i cinematogràfica (n. 1924).
Resta del món 1798 - Castell de Dux, Bohèmia, Giacomo Casanova, escriptor i aventurer italià (n. 1725). 1872 - Varsòvia, Polònia: Stanisław Moniuszko, compositor polonès (n. 1819) 1916 - Carate Urio, província de Como: Sofia Fuoco, ballarina italiana (n. 1830). 1926 - Milà: Carolina Ferni, violinista i soprano italiana (n. 1846). 1928 - Senyang (Liaoning) (Xina): Zhang Zuolin (xinès simplificat : 张作霖) militar d'origen manxurià sota la dinastia Qing. És conegut com el “Vell Mariscal” i també com el “Tigre de Mukden”. 1941 - Haus Doorn, Països Baixos: Guillem II de Prússia, Kàiser de l'Imperi Alemany i Rei de Prússia (1888-1918) i cap de la casa imperial i reial de Prússia (1918-1941) (n. 1859). 1946 - Keishiro Matsui: polític i diplomàtic japonès. 1950 - Madrid: Carmen Baroja, escriptora i etnòloga espanyola (n. 1908). 1951 - Boston, Estats Units: Serguei Aleksàndrovitx Kussevitski, en rus: Сергей Александрович Кусевицкий, conegut habitualment com a Serge Koussevitzky, contrabaixista, compositor i director d'orquestra rus, nacionalitzat estatunidenc (n. 1874). 1968 - Rapallo, Itàlia: Dorothy Gish, actriu, una de les grans estrelles del cinema mut (n. 1898). Blaricum, Països Baixos: Anna Cramer, compositora holandesa (n. 1873). 1978 - Santa Bàrbara, Califòrnia: Jorge de Sena, escriptor portuguès (n. 1919). 1996 - Lagosː Kudirat Abiola, política nigeriana assassinada (n. 1951). 2004 - Rio de Janeiro, Brasil: Anthony Steffen, actor italià. 2015 - Darmstadt (Alemanya): Hermann Zapf, tipògraf i dissenyador gràfic alemany (n. 1918). 2026 - París: Marjane Satrapi artista franco-iraniana reconeguda internacionalment com a dibuixant de còmics (n. 1969).
Festes i commemoracions Dia Internacional dels Infants Víctimes Innocents de l'Agressió Santoral Església Catòlica Sants al Martirologi romà (2011): Francesc Caracciolo, prevere i fundador dels Clergues Regulars Menors; Quirí de Síscia, màrtir (308); Metròfanes de Bizanci, bisbe; Optat de Mila, màrtir (s. IV); Petroc, abat (594); Gualter de Servigliano, abat (s. VIII); Nicolau i Tran de Sardenya, eremites (s. XII); Lluc Vu Bá Loan, màrtir (1840). Beats: Pacifico Ramati, franciscà; Filippo Smaldone i Francesco Pianzola, sacerdots; Antoni Zawistowski i Stanislas Starowieyski, màrtirs (1942). Sants Rut, esposa, i Noemí; Clateu de Brescia, màrtir llegendari (64); Areci i Dacià de Roma, màrtirs; Aloni de Scetes, ermità; Quirí de Tivoli, màrtir; Crista de Sicília, màrtir; Rutil i companys màrtirs de Sabària; Ninnoc de Vannes, abadessa (ca. 467); Breaca de Cornualla, deixebla de Patrici (s. V-VI); Buriana de Cornualla, verge (s. VI); Croidan, Medan i Degan, deixebles de Petroc (s. VI); Saturnina d'Arras, màrtir (s. VII); Eadfrith de Lindisfarne, bisbe (721); Alexandre de Verona, bisbe (s. VIII); Adegrí de Baume, cavaller ermità (939); translació de les relíquies d'Afra d'Augsburg; Elsiar de Lavedan, monjo (ca. 1050); Corneli McConchailleach, abat i bisbe d'Armagh (1176); Margarida de Vau-le-Duc, abadessa (1277); Bonifaci de Villers, prior (1280). Beats Eva de Lüttich, eremita (1265); Francesco Ronci, cardenal, celestí (1294) Venerable Werner d'Ellerbach, abat de Wiblingen (1127). Servents de Déu: Coloma Antònia Martí i Valls, clarissa; serventa de Déu Anna Maria Ravell i Barrera, fundadora de les Franciscanes Missioneres de la Immaculada Concepció. Venerats a l'Orde de la Mercè: beata Menda Isategui, verge. Venerats a l'Orde de Sant Agustí: Jacopo Capoccio, eremita, arquebisbe de Nàpols (1308) Venerats a l'Orde de Predicadors: sant Pere de Verona, màrtir. A França i diòcesi de Lausana-Fribourg: santa Clotilde reina. A Irlanda: Màrtirs d'Uganda.
Església Copta 27 Baixans: sants Joan II d'Alexandria, papa copte; Llàtzer de Betània.
Església Apostòlica Armènia Sant Hripsime i companys.
Església Ortodoxa (segons el calendari julià) Se celebren els corresponents al 17 de juny del calendari gregorià.
Església Ortodoxa (segons el calendari gregorià) Corresponen al 22 de maig del calendari julià litúrgic: Sants Melquisedec, rei de Salem, just; Marcel i Codrat, màrtirs; Basilisc del Pont, bisbe i màrtir (308); Emili de Cartago, màrtir; Jovan Vladimir, príncep de Doclea i màrtir (1015); Jaume de Borovitxi, jove (1540); Zacaries de Prussa, hieromàrtir (1802); mort de Cleofàs de Valaam, monjo (1816); Demetri i Pau de Trípoli, màrtirs (1818); Miquel, prevere màrtir (1942); Sofia la Doctora, màrtir.
Església de Geòrgia Mirian II de Geòrgia, rei, i Nana, reina, iguals als apòstols.
Església d'Anglaterra Sant Petroc, abat.
Església Episcopal dels Estats Units Joan XXIII, bisbe de Roma.
Esglésies luteranes Sant Morand d'Alkirch, abat (Església Evangèlica d'Alemanya).
Referències
04