LExpedició 1 o Expedició U va ser la primera estada de llarga durada en l'Estació Espacial Internacional. La tripulació, formada per tres persones, va romandre a bord de l'estació durant 136 dies entre novembre de 2000 i març de 2001. Des de llavors, la presència humana en l'estació ha estat ininterrompuda i es manté fins ara. L'Expedició 2, que també va comptar amb tres integrants, la va seguir de forma immediata.
L'inici de l'expedició es va produir quan la tripulació es va acoblar a l'estació el 2 de novembre de 2000 a bord de la nau espacial russa Soiuz TM-31, que havia partit dos dies abans. Durant la missió, la tripulació de l'Expedició 1 va activar diversos sistemes en l'estació, va descarregar els equips que s'havien enviat i va allotjar a tres tripulacions de transbordadors STS i dos vehicles russos Progress d'abastiment no tripulats. Els astronautes van estar molt ocupats durant la missió, que es va declarar un èxit.
Els tres transbordadors visitants van portar equips, subministraments i components clau a l'estació espacial. El primer d'ells, STS-97, es va acoblar a principis de desembre de 2000 i va portar el primer parell de grans panells fotovoltaics fets als Estats Units, la qual cosa va incrementar cinc vegades la capacitat de potència de les seves cel·les. El segon transbordador visitant va ser la nau STS-98, que es va acoblar a mitjan febrer del 2001 i va enviar el mòdul de recerca Destiny d'1,4 mil milions de dòlars, que va augmentar la massa de l'estació pel que fa a la de la Mir per primera vegada. El tercer transbordador, anomenat STS-102, va arribar a mitjan març del 2001 i el seu propòsit principal va ser rellevar la tripulació de l'Expedició 1 i reemplaçar-la per la de l'Expedició 2. L'expedició va finalitzar quan el transbordador espacial Discovery es va separar de l'estació el 18 de març de 2001.
La tripulació de l'expedició estava formada per un comandant nord-americà i dos tripulants russos. El comandant William Shepherd havia estat a l'espai tres vegades abans en missions de transbordadors d'una setmana de durada com a màxim. Els russos Iuri Guidzenko i Serguei Krikaliov tenien experiència en vols espacials de llarga durada en la Mir; Krikaliov va estar prop d'un any complet a l'espai.
Tripulació El comandant William Shepherd era un antic SEAL que els seus únics vols espacials havien estat en missions en transbordadors; al començament de la missió, havia estat a l'espai durant aproximadament dues setmanes. L'agència espacial russa va plantejar interrogants sobre l'elecció de Shepherd com a comandant de la missió a causa de la seva falta d'experiència. L'enginyer de vol Serguei Krikaliov havia passat més d'un any en òrbita, majoritàriament dins de l'estació Mir i es convertiria en la primera persona a visitar l'estació dues vegades. Havia sentit l'emoció de ser una de les primeres persones a ingressar al mòdul Zarià —el primer component de l'estació espacial— el 1998, durant l'etapa STS i anhelava tornar-hi. Per a la missió de dos dies cap a l'estació Soiuz es va designar comandant i pilot a Iuri Guidzenko, que havia realitzat un vol espacial anteriorment, una estada de 180 dies a bord de la Mir.
Shepherd va ser el segon astronauta dels Estats Units a ser llançat en una nau espacial russa. El primer havia estat Norman Thagard, que va participar en la missió Soiuz TM-21, amb l'objectiu de visitar la Mir el 1995. Shepherd esperava que un dels majors reptes de l'Estació Espacial Internacional fos la compatibilitat de la tecnologia, com l'existent entre la russa i la nord-americana.
Integrants miniatura|Pòster de la tripulació PosicióAstronautaComandant William Shepherd, NASA Quart vol espacialPilotSerguei K. Krikaliov, RSA Cinquè vol espacialEnginyer de volIuri Guidzenko, RSASegon vol espacial
Antecedents El primer component de l'estació espacial va ser el mòdul Zarià, que es va posar en òrbita al novembre de 1998 sense tripulació. Abans de l'Expedició 1, va haver-hi cinc vols tripulats dels Estats Units i dos vols russos sense tripulació a l'estació. Alguns d'aquests vols es van destinar a portar grans mòduls a l'estació, com el Unity, el Zvezdà, tots dos pressuritzats, i la primera peça de l'estructura de carcassa integrada. Els vols tripulats es van utilitzar per al muntatge parcial de l'estació, així com per començar a desempacar els subministraments i equips. Abans de l'Expedició 1, Krikaliov esperava que l'estació fos molt similar a la seva experiència en la Mir deu anys abans, a causa de les semblances físiques en els seus components.
El llançament de la tripulació de l'Expedició 1 va tenir lloc una setmana abans de les eleccions presidencials de l'any 2000, per la qual cosa va rebre poca atenció als Estats Units. S'esperava que l'estació estigués acabada per a l'any 2006 i habitada en forma constant almenys fins a 2015, però a causa de diversos retards, incloent-hi les conseqüències de l'accident del Transbordador Espacial Columbia, s'esperava que l'estació fos acabada a finals de 2011.
Resum de la missió La tripulació, composta per tres astronautes, va estar a bord de l'estació espacial per quatre mesos i mig, des de principis de novembre de 2000 a mitjan març de 2001. Els esdeveniments principals d'aquest període inclouen les visites de tres setmanes de durada dels transbordadors, que van tenir lloc a principis de desembre, a mitjan febrer i cap al final de l'expedició, al març.
Llançament i acoblament miniatura|Coet Soiuz-U, en el qual es va llançar l'Expedició 1. Els tres membres de la tripulació van ser llançats amb èxit el 31 d'octubre de 2000, a les 07:52 UTC a bord un coet Soiuz-U, en la Soiuz TM-31, des del cosmòdrom de Baikonur al Kazakhstan; van emprar la plataforma Gagarin, des de la qual es va llançar en 1961 al primer ésser humà a volar a l'espai, el rus Iuri Gagarin.Després de 33 òrbites al voltant de la Terra i una sèrie de maniobres d'aproximació realitzades per Gidzenko, van acoblar la càpsula Soiuz al port de popa del mòdul de servei Zvezdà el 2 de novembre de 2000, a les 09:21 UTC. Noranta minuts després de l'acoblament, Shepherd va obrir la comporta cap al Zvezdà i els membres de la tripulació van entrar al complex.
Senyals d'identificació "Alpha" Cap al final del primer dia en l'estació, Shepherd va sol·licitar l'ús dels senyals d'identificació de radiotrucada "Alpha", que ell i Krikaliov preferien abans que l'enutjós "International Space Station". El nom d'"Alpha" s'havia utilitzat prèviament per a l'estació a principis de la dècada de 1990, i després de la petició, es va autoritzar el seu ús per a tota l'Expedició 1. Shepherd havia estat recomanant l'ús d'un nou nom als gestors del projecte des de feia temps. En referència a una tradició naval, en una conferència prèvia al llançament va afirmar: "Durant milers d'anys, els éssers humans hem viatjat per mar en naus. La gent ha dissenyat i construït aquests navilis; els ha llançat amb el bon pressentiment que un nom portarà bona sort a la tripulació i l'èxit en el seu viatge". Iuri Semiónov, el president de la Corporació Espacial Energia de llavors, no aprovava el nom "Alpha"; considerava que la Mir va ser la primera estació espacial, per la qual cosa preferia els noms "Beta" o "Mir 2" per a l'Estació Espacial Internacional.
Primer mes miniatura|esquerra|alt=photograph|Configuració de l'Estació Espacial Internacional a l'inici de l'Expedició 1. Els membres de la tripulació van activar sistemes de vital importància per al manteniment de la vida i el control informàtic, així com van descarregar subministraments que els havien deixat missions anteriors. En aquest moment l'estació no tenia energia suficient per escalfar els tres mòduls pressuritzats, per la qual cosa el mòdul Unity no va ser usat i no es va condicionar. El Unity s'havia utilitzat durant els anteriors dos anys per permetre que els controladors de vol dels Estats Units puguin llegir les dades del sistema i comandar-ho.
La nau espacial russa d'abastiment sense tripulació Progress M1-4 es va acoblar a l'estació el 18 de novembre. El sistema d'acoblament automàtic de la nau va fallar, per la qual cosa es va requerir un acoblament manual, realitzat per Gidzenko usant el sistema d'acoblament TORU. Encara que els acoblaments manuals són de rutina, han causat certa preocupació entre els controladors de vol des que un intent d'acoblament dut a terme en 1997 va fer que una nau xoqués contra la Mir i causés un dany significatiu.
Els astronautes van tenir una gran quantitat de treball en el primer mes; Shepherd va comentar als periodistes en una entrevista: "Per a mi, el desafiament més gran és intentar ficar trenta hores en una jornada de 18". Algunes tasques van portar més temps del previst. Per exemple, s'esperava que l'activació d'un escalfador d'aliments en la cuina del Zvezdà portés 30 minuts, però els va portar un dia i mig per encendre'l.
STS-97 miniatura|alt=photograph|Fotografia presa des de l'Endeavour el 9 de desembre de 2000, poc després del desacoblament. Els nous panells fotovoltaics es localitzen en la part superior.
El transbordador Endeavour es va acoblar a l'Estació Espacial Internacional el 2 de desembre de 2000 en la missió STS-97 i va portar temporalment a l'estació quatre nord-americans més i un canadenc. El transbordador també va portar el primer parell de panells fotovoltaics produïts als Estats Units, que aportarien electricitat, un element d'importància vital per al desenvolupament de l'estació. En total, STS-97 va portar 17 tones d'equipament a l'estació, que va incloure bigues de metall expansibles, bateries, components electrònics i equips de refrigeració.
La tripulació de STS-97 va dur a terme tres caminades espacials abans d'obrir l'escotilla entre el transbordador i l'estació. El 8 de desembre es va obrir i les dues tripulacions es van saludar per primera vegada. L'escotilla va romandre tancada per mantenir les seves respectives pressions atmosfèriques. La tripulació de l'Expedició 1 va aprofitar aquesta oportunitat per abandonar l'estació i recórrer a l'interior del transbordador, cosa que es va considerar bona per al seu benestar psicològic.
Progress M1-4 Abans de l'acoblament del Endeavour, la nau d'abastiment Progress M1-4, que havia arribat a l'estació a mitjan novembre, es va desacoblar per fer lloc al transbordador. La nau Progress va quedar desacoblada durant la missió STS-97, deixada en una òrbita al voltant de dos quilòmetres de distància de l'estació. Gidzenko la va acoblar manualment de nou amb l'estació el 26 de desembre, després de la partida del transbordador. El sistema d'acoblament automàtic de la Progress havia fracassat al novembre. En la següent setmana, la tripulació va passar molt de temps descarregant la nau Progress.
Nadal i any nou Per Nadal, l'expedició es va prendre el dia lliure i van obrir regals enviats pel Endeavour i la nau d'abastiment Progress. Cadascun va tenir el seu torn per parlar amb les seves famílies; en els dies següents es van realitzar nombrosos enllaços de comunicació en vídeo, alguns per a estacions de televisió russes. La tripulació va passar un any nou tranquil; citant una tradició naval, Shepherd va recitar un poema en nom de la tripulació quan va arribar el nou any.
STS-98 miniatura|esquerra|alt = fotografia|Serguei K. Krikaliov en el mòdul Zvezdà. Es visualitza la missió STS-98 de la NASA Atlantis fora de la finestra.