Fèlix Mercader, o Félix en grafia francesa, (Perpinyà, 30 d'abril del 1892 - 11 de març del 1949) va ser un arquitecte i polític rossellonès, alcalde de PerpinyàLlista d'alcaldes de Perpinyà des del 1790 del 19 d'agost del 1944 a l'11 de març del 1949.
Biografia Era descendent d'una vella família catalana. Després d'estudiar a l'institut de Perpinyà, el Liceu AragóPosteriorment i ja alcalde, feu construir un nou campus pel Liceu Aragó sobre les ribes de la Bassa (un afluent del Tet). Morí sense veure'l acabat. va fer la carrera d'arquitecte, professió que exercí tant bastint casesBreus apunts biogràfics de Fèlix Mercader com en la restauració del canal de Boera, a Prada de Conflent.
Combaté a la primera guerra mundial, i hi fou greument ferit a la cama; rebé la Creu de Guerra. Membre de la Secció Francesa de la Internacional Obrera (el partit socialista francès), el 1935 va ser escollit regidor de Perpinyà en la llista que encapçalava Joan Payrà. Compaginà el càrrec amb les funcions d'administrador i president de l'Union Fédérale des Anciens Combattants, alhora que presidia el Sindicat d'Arquitectes de Perpinyà. També va ser delegat de l'"Aviation Populaire des Pyrénées-Orientales", una proposta políticaVital Ferry Aviation populaire ou aviation prolétaire 1936 Paris: éditions de la Lesse, éditions du Gerfaut, 2007 per acostar el pilotatge al gran públic: amb 47 anys, el 1939 Mercader es tragué el carnet de pilot només uns dies després que ho hagués fet el seu fill, Henry. Posteriorment presidí l'"Aéro Club du Roussillon".
Durant la Segona Guerra Mundial s'oposà al govern de Vichy, i el 1940 entrà a Resistència, però hagué de fugir de Perpinyà per escapar-se a la persecució de la Gestapo i de la policia francesa col·laboracionista. A l'Alliberament (a Perpinyà el 19 d'agost del 1944), va ser designat pel Comité français de la Libération nationale com a alcalde de la capital del Rosselló substituint Ferdinand Coudray. Va ser confirmat en el càrrec pel govern el 5 de setembre del 1944, i reelegit en successives eleccions (18 de maig del 1945 i 26 d'octubre del 1947). Presidí (1944) l'"Association France-Espagne".
El 1947 Mercader va vendre a l'Administració, pel preu simbòlic d'un franc, uns terrenys que tenia a Portvendres perquè s'hi aixequés una colònia de vacances per a infants desfavorits d'arreu de França. Esdevingué l'"Institut de Plein Air du Camp de La Mauresque"Oeuvres de Plein Air au Soleil Roussillonnais que el 1976 es redenominà "Institut Médico-Educatif La Mauresque". El 2003 s'hi acabà l'etapa de les colònies infantils, i s'encetà una de nova, ara com a institut d'educació especial. En reconeixement del paper de l'ex-alcalde, al 13 de febrer del 2013Crònica a lIndepéndant de l'acte de descoberta d'una placa i dedicació de l'"impasse Félix-Mercader" a Portvendres. Portvendres li va dedicar un homenatge.
El seu mandat com a alcalde es caracteritzà per la creació de noves places i jardins públics, la millora d'equipamentsMercader també proposà, al desembre del 1947, la construcció d'un gran institut femení (així com l'"Arago" era masculí) sobre terrenys que l'exèrcit cediria per a l'ús, però el projecte no s'arribà a realitzar i l'embelliment de la plaça de la Llotja posant-hi una important escultura d'Arístides Maillol. Donà el nom de l'heroi de guerra Gilbert Brutus a l'estadi de l'Alt Vernet on la USAP tindria el seu feu anys a venir (1962). En la seva faceta literària, edità la revista especialitzada Lo Mestre d'ObresLo Mestre d'Obres (1934-1941?) era la revista mensual del sindicat dels arquitectes dels Pirineus Orientals (Pere Verdaguer Els estudis sobre premsa a la Catalunya Nord, a Anàlisi 20 (1997) p. 149 ) i publicà dues obres sobre el canal de Boera i les torres de la Maçana i de Madeloc.
El 1948, l'escultor Roger Maureso li va fer un bust. Al 13 de juny del 1949, la seva ciutat rebatejà el "boulevard" de les Alberes amb el seu nom.
Obres Deux vieilles tours du Roussillon : la Massane et Madeloc Perpignan: imprimerie de l'Indépendant, 1938, 167 p. La Vie agitée du canal de Bohère [S. l.] : [s. n.], 1933, 128 p.
Notes
Bibliografia Jean Sagnes, director Nouvelle Histoire du Roussillon: L'intégration à l'ensemble français (1789-1848) Canet de Rosselló: Llibres del Trabucaire, 1999 Le Républicain du Midi 61 (12 mars 1949)
Categoria:Alcaldes de Perpinyà Categoria:Arquitectes catalans Categoria:Arquitectes francesos Categoria:Membres nord-catalans de la Resistència francesa Categoria:Militars rossellonesos Categoria:Militars nord-catalans Categoria:Artistes perpinyanencs Categoria:Artistes rossellonesos contemporanis Categoria:Arquitectes nascuts al segle XIX Categoria:Arquitectes morts al segle XX Categoria:Polítics nascuts al segle XIX Categoria:Polítics nord-catalans morts al segle XX