és un expilot de motocròs i raids occità de renom internacional. Després d'una llarga etapa com a pilot oficial de Bultaco, en què dominà l'escena del motocròs a França (durant la dècada de 1970 en guanyà el Campionat estatal 7 vegades), decidí dedicar-se a les curses pel desert i especialment al Ral·li Dakar, prova que l'havia atret des de sempre. Fou en aquesta segona etapa on obtingué els seus principals èxits internacionals, arribant a ser un dels màxims aspirants a la victòria al Dakar durant diverses edicions (el 1985, per exemple, n'era líder destacat quan es va veure obligat a abandonar a causa d'un error de navegació).
Bacou és conegut al món del motociclisme com a Le grand Serge, en part a causa de la seva vasta experiència però sobretot per la seva alçada (metre vuitanta-tres) i el seu gran nas.
Trajectòria esportiva Serge Bacou va córrer la seva primera cursa de motocròs el 23 de maig de 1963, iniciant una llarga trajectòria en aquest esport que li donà set títols de campió de França entre 1971 i 1977 (sis en 500 cc i un en 250 cc), sempre amb Bultaco. El 1977 esdevingué propietari d'una concessionària de Yamaha a Tours i el 1978 fitxà per l'equip oficial de la marca a França, "Sonauto Yamaha", acabant la temporada en quarta posició final al campionat estatal de 500cc.
A finals de 1979 es va retirar de la competició en motocròs per a poder dedicar-se plenament a la seva botiga. Seguí, però, participant esporàdicament en competicions de tota mena amb l'equip Sonauto: el 1980 guanyà l'Enduro de Le Touquet (davant dels seus companys d'equip Rudy Potiseck i Michel Merel) i l'any següent, 1981, participà en el Supermotard del circuit de Carole, a Tremblay-en-France. Aquell mateix any, el director de l'equip Jean-Claude Olivier el va convidar a competir al París-Dakar amb una Yamaha i Bacou acceptà, començant així la seva carrera com a pilot de raids.
El seu primer Dakar el corregué amb una XT 500, com a company d'equip de Tcherniavski i Jean-Noël Pineau. En guanyà tres etapes, però es va quedar sense combustible i va perdre tres hores, prou perquè Hubert Auriol guanyés la prova amb la seva BMW Twin. El 1983 guanyà el segon ral·li de l'Atles amb un XTZ 600 i participà també al Dakar aconseguint-hi algunes victòries d'etapa.
Després d'un parell de victòries destacades (el 1984 tornà a guanyar a l'Atles, i el 1986 ho feu al ral·li d'Algèria), el 1987 tornà al Dakar amb el mateix Jean-Claude Olivier de company d'equip, tot pilotant una inèdita FZ (YZE 920) de 911 cc (més lleugera i amb una distribució de pesos diferent), acabant aquella difícil edició de la prova en setena posició final, just davant de Charbonnier i el seu prototipus de XT680 Ténéré.
Bacou seguí competint al desert encara uns quants anys més abans de retirar-se definitivament.
Palmarès Motocròs Any Motocicleta MundialC. de França500cc250cc Bultaco 35è Bultaco - Bultaco - 1r1r Bultaco 25è 1r Bultaco 32è 1r Bultaco - 1r Bultaco - Bultaco - 1r Bultaco - 1r Yamaha - 4t Total títols 061
Ral·li Dakar Al llarg de la seva carrera, Bacou aconseguí un total de 14 victòries d'etapa al Ral·li Dakar.
Any Motocicleta Posició Etapes1981 Yamaha 2n 31982 Yamaha - Ret. - 11983 Yamaha 5è 21984 Yamaha 9è 51985 Yamaha - Ret. - -1986 Yamaha - Ret. - -1987 Yamaha 7è 11988 Cagiva 10è 21989 Ecureuil 10è -Total 014
Altres fites Guanyador de l'Enduro de Le Touquet (1980) Guanyador del Ral·li de l'Atles (1983, 1984) Guanyador de la Baja España-Aragón (1984) Guanyador del Ral·li d'Algèria (1986)
Referències
Enllaços externs Imatge de Bacou (amb gorra) amb una Pursang el 2010
Categoria:Pilots occitans de motocròs Categoria:Pilots francesos de motocròs Categoria:Pilots occitans de motos del Ral·li Dakar Categoria:Pilots francesos de motos del Ral·li Dakar Categoria:Campions de França de motocròs Categoria:Pilots de Bultaco Categoria:Esportistes tolosans Categoria:Nascuts el 1947