El 27 de juny és el cent setanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-novè en els anys de traspàs. Queden 187 dies per a finalitzar l'any.
Esdeveniments Països Catalans 1674 - el Vallespir: els francesos ocupen la comarca en havent sufocat revolta dels angelets de la terra. 1880, Barcelona: Inauguració de la seu social del Centre Catòlic de Sants, amb la constitució d'una companyia de teatre estable. 1886, Granollersː Es constitueix legalment el Centre Catòlic de Granollers, tot i que hi ha constància de la seva activitat des de 1881. 1976, Palma, Mallorca: Presentació del Congrés de Cultura Catalana. 1998, Poblet, Conca de Barberà: Josep Alegre Vilas és beneït abat de Poblet per l'arquebisbe de Tarragona Lluís Martínez Sistach. 2009, Vilafranca del Penedès, Alt Penedès: els Falcons de Barcelona assoleixen per primera vegada l'escala de 8.
Resta del món 1709 - Batalla de Poltava, va ser una batalla entre els exèrcits del tsar Pere I de Rússia i Carles XII de Suècia, Acabà amb la victòria del Tsarat Rus i va iniciar la fi del regne de Suècia com superpotència a Europa. 1743, Karlstein am Main, Baviera): Victòria del anglesos i austríacs contra els francesos en la batalla de Dettingen en el curs de la guerra de Successió Austríaca. 1759, Ticonderoga, Estat de Nova York, EUA): els britànics ocupen el Fort Carillon al final de la batalla de Ticonderoga en el curs de la Guerra Franco-Índia. 1859, Tractat de Tiajin o Tientsin, entre el govern de la dinastia Qing, Xina) i el Segon Imperi Francès. També s'ha inclòs com un dels Tractats desiguals entre estats d'Àsia i les potencies occidentals. 1970, Chicago (EUA): primera Desfilada de l'Orgull Gai; la Chicago Gay Liberation es convocà per recordar els aldarulls que un any abans havien tingut lloc arran d'una batuda de la policia al bar d'ambient gai Stonewall, a Nova York. L'endemà, van fer-se manifestacions similars a Los Angeles i Nova York. 1973, Uruguai: Les forces armades, amb el suport del president constitucional Juan María Bordaberry Arocena, prenen el control del país. Té lloc un cop d'estat i comença la dictadura militar (1973-1985). 1977, Djibouti: declarat país independent sobre França.
Naixements Països Catalans 1829, Terrassa: Josep Vidal i Campaneria, alcalde de Sabadell durant la Primera República. 1862, València: Manuela Solís i Claràs, metgessa, ginecòloga valenciana, primera llicenciada en medicina a la UV 1884, Roses: Maria Pi Ferrer, mestra, activista política, escriptora catalana. 1894, la Canonja, Tarragonès: Antoni Brosa i Vives, violinista català 1902, Sant Petersburg: Marina Noreg – o Marina Gubònina – ballarina, mestra de ball i coreògrafa establerta a Barcelona 1949, Tavernes de la Valldigna: Rafael Chirbes, escriptor valencià en castellà. 1952, València: Rosángeles Valls Ballester, ballarina i coreògrafa valenciana que va fundar i dirigir la companyia Ananda Dansa. 1980, Barcelona: Amèlia Mora, guionista i escriptora en castellà i català, especialitzada en literatura infantil i juvenil. 1993, Eivissa: Miriam Alarcón Torres, arquera eivissenca d'arc recorbat. 1999, Sant Climent de Llobregat: Aitana, cantant catalana.
Resta del món 1350, Constantinoble, Imperi Romà d'Orient: Manuel II Paleòleg, emperador romà d'Orient del 1391 al 1425, recordat també pels seus escrits teològics (m. 1425). 1806, Madurai, Raj britànic: Augustus De Morgan, matemàtic i lògic britànic 1846, comtat de Wicklow, República d'Irlanda): Charles Stewart Parnell, polític irlandès 1859, Louisville (Kentucky): Mildred J. Hill, compositora estatunidenca autora de la melodia de «Good Morning to All», més tard utilitzada per a «Happy Birthday to You» 1864, Brussel·les: Berthe Cabra, exploradora belga que va recórrer l'Àfrica central d'est a oest entre 1905 i 1906 1867, Burcheid: Ewald Straesser, compositor. 1869: Stuttgart, Regne de Württemberg: Hans Spemann, metge alemany, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de 1935 Kaunas, Imperi Rus, avui Lituània: Emma Goldman, anarquista i feminista coneguda pel seu activisme, escrits i discursos 1871, Bebington, Merseyside, Anglaterra: Lottie Dod, esportista anglesa 1878, Hong Kong: He Xiangning, revolucionària, feminista, política, pintora i poeta xinesa 1880, Tuscumbia, Alabama, EUA): Helen Keller, activista, escriptora i professora nord-americana sordcega 1885, Porto: Guilhermina Suggia, violoncel·lista portuguesa 1891, Sydney, Nova Gal·les del Sud: Mina Wylie, nedadora australiana, medallista olímpica el 1912Hirst,Warwick "Wylie, Wilhemina (Mina) (1891–1984)" Australian Dictionary of Biography Mława, Polònia: Eva Kotchever, escriptora lèsbica polonesa (m. 1943). 1908, Cordisburgo, estat de Minas Gerais, Brasil: João Guimarães Rosa, escriptor brasiler 1913, Mont-real, Canadà): Philip Guston, pintor nord-americà. Primer va destacar com a muralista 1920, Santiago de Xile: Fernando Riera Bauzá, jugador i entrenador de futbol xilè, de pares mallorquins 1931, Waalwijk, Països Baixos: Martinus J.G. Veltman, físic neerlandès, Premi Nobel de Física de l'any 1999. 1932 - Esmirna: Magali Noël, actriu i cantant francesa nascuda a Turquia Wayne, Pennsilvània: Anna Moffo, soprano estatunidenca 1942, Buenos Aires: Jérôme Savary, actor, director de teatre, autor dramàtic, trompetista, expert en arts escèniques 1944, Rio de Janeiro, Brasil: Zezé Motta, actriu i cantant brasilera. 1951, Belfast, Irlanda del Nord: Mary McAleese, advocada, periodista i política irlandesa que ha estat presidenta d'Irlanda. 1955, Gennevilliers: Isabelle Adjani, actriu i cantant francesa. 1958, Hèlsinki, Finlàndia): Magnus Lindberg és un compositor i pianista finlandès. 1961, Gombe, Nigeria: Amina J. Mohammed, especialista en desenvolupament, ha estat Ministra de Medi ambient de Nigèria. 1966, Nova York, Estats Units: J. J. Abrams, productor i director de televisió i cinema. 1967, Mont-real: Sylvie Fréchette, nedadora canadenca de natació sincronitzada, campiona als JJOO de Barcelona 1992. 1976 - Sjølund, Dinamarca: Susanne Georgi, cantant danesa que va assolir l'èxit musical amb el duet Me & My. 1975, Santa Monica, Califòrnia (EUA): Tobey Maguire, actor i productor estatunidenc. 1977, Madrid, Espanya: Raúl González Blanco, futbolista espanyol. 1984, Heidelberg, Alemanya: Kai Herdling, futbolista alemany. 1985, Wiesbaden, Alemanya: Nico Rosberg, ex-pilot de fórmula 1, campió del món l'any 2016. 1988, Long Island: Alanna Masterson, actriu nord-americana. 1993 - Kroměříž, República Txeca: Gabriela Gunčíková, cantant txeca. 1996, Miami, Florida, EEUU: Lauren Jauregui, cantant americana, membre del grup femení Fifth Harmony. 1999, Atlanta: Chandler Riggs, actor estatunidenc.
Necrològiques Països Catalans 1917, París: Blai Maria Colomer, compositor, pianista i professor valencià establert a París 1978, València: Rosa Estruch Espinós, mestra i política valenciana, regidora republicana i alcaldessa de Vilallonga, a la Safor 1987, Barcelona: Felipe Lafita Babío, enginyer naval basc, acadèmic de la Reial Acadèmia de Ciències Exactes, Físiques i Naturals 2001: Bella Dorita, vedet andalusa instal·lada a Barcelona, referent del Paral·lel barceloní 2006, Barcelona: Marta Mata i Garriga, pedagoga i política catalana, militant del PSC-PSOE.
Resta del món 1194, Pamplona: Sanç VI de Navarra, fou rei de Navarra succeint son pare al tron de Navarra (44 anys). 1296, Muiderberg: Florenci V d'Holanda, Comte d'Holanda, de Zelanda i de Frísia. 1574, Florència, Itàlia: Giorgio Vasari, pintor, arquitecte i historiador de l'art italià 1729, París: Élisabeth Jacquet de la Guerre, clavecinista i compositora francesa 1831, París: Sophie Germain, matemàtica francesa 1836, Choisy-le-Roi, França: Rouget de Lisle, autor de la Marsellesa, himne estatal de França 1854, Berlín: Amalie Beer, salonnière jueva alemanya 1871, Estocolm: Anna Sundström, química sueca. coneguda com la primera dona química de Suècia 1876, Ambleside, Anglaterra): Harriet Martineau, teòrica social britànica i escriptora Whig, sovint citada com la primera dona sociòloga 1889, París: Carlotta Patti, cantant italiana de la corda de soprano 1895, Ström: Sophie Adlersparre, activista sueca pels drets de les dones, editora 1907, Arlington, Massachusetts: Elizabeth Cabot Agassiz, educadora i naturalista nord-americana 1944, Claphamː Vera Menchik, jugadora txeco-britànica, primera campiona del món d'escacs (n. 1906). 1953, Monteagle, Tennessee: Mary Anderson, promotora immobiliària, ranxera i viticultora, inventora de l'eixugaparabrisa 1996, Beverly Hills, Califòrnia, EUA): Albert R. Broccoli, productor de cinema estatunidenc. 2001 - Los Angeles, Califòrnia, EUA: Jack Lemmon, actor de cinema estatunidenc Hèlsinki: Tove Jansson, escriptora, pintora i il·lustradora finesa d'idioma suec. 2013, Saint-Mandé, França: Alain Mimoun, atleta francès 2017, París, França): Pierre Combescot, escriptor, periodista i crític musical francès, Premi Goncourt de l'any 1991
Festes i commemoracions Santoral Les dates entre parèntesis corresponen a l'any de la mort de la persona citada. Església CatòlicaSanti, beati e testimoni. Sants al Martirologi romà (2011): Gudenes de Cartago, màrtir (203); Zoile de Còrdova, màrtir (ca. 304); Ciril I d'Alexandria, bisbe (444); Sampsó l'Hospitaler (530); Joan de Chinon, reclòs (s. VII); Ariald de Como, diaca màrtir (1066); Tomàs Toan, màrtir (1840); a Eslovàquia: Ladislau I d'Hongria, rei; a Praga: troballa de les relíquies de Sant Venceslau de Bohèmia. Beats: Benvingut de Gubbio, franciscà (1232); Marguerite Bays, terciària (1879); Louise-Thérèse Montaigne de Chauvance, fundadora (1885); Maria Pia Mastena, monja (1951). Sants: Anicet de Cesarea, màrtir (303); Salustià de Blanes, màrtir llegendari (s. IV?); Majorí d'Acqui, bisbe (s. IV); Crescenci, Justí, Màxim, Teonest, Tabra i Trabrarta de Magúncia, màrtirs (s. V); Deodat de Nàpols, bisbe (473); Hadelí de Crespin, abat (ca. 700); Jordi del Mont Atos, monjo (1065); Epó de Mallersdorf, abat (1143); Gerhoh de Reichersberg, canonge (1169); Sant Ferran d'Aragó, bisbe llegendari de Caiazzo; Josep Do Quang Hien, màrtir (1840); en algunes diòcesis: Set Dorments d'Efes. Beats Davanzato de Poggibonsi, bisbe (1295). Venerables: Guillem de Sann, laic (1036); Daniel de Schönau, abat (1218) Servent de Déu Ettore Vernazza, laic fundador de l'Oratori de l'Amor Diví. Venerats a l'Orde Servita: beat Tommaso Corsini.
Església Copta 20 Baoni: Eliseu, profeta.
Església Ortodoxa (segons el calendari julià) Se celebren els corresponents al 10 de juliol del calendari gregorià.
Església Ortodoxa (segons el calendari gregorià) Corresponen al del 14 de juny del calendari julià: Sants Eliseu, profeta; Ciril de Gortina, bisbe; Josep de Tessalònica, bisbe (830); Metodi I de Constantinoble, patriarca (847); Joan d'Ivíron, príncep i monjo (1009); Joan d'Eucaita, bisbe (1100); Mstislav de Novgorod, príncep (1180); Nifó del Mont Atos, 1330); Metodi de Peixnoixa, abat (1392); Sabas de Vatopedi (1349); Eliseu de Sumsk, monjo (s. XV); Julita de Tabenna; Grigorij Nikol'skij, prevere màrtir (1918); Josif, prevere màrtir (1918); Aleksandr, Nikolai, Pavel i Nikolai, màrtirs (1938).
Església Ortodoxa de Sèrbia Justin Popović, teòleg.
Esglésies luteranes Eliseu, profeta; Basili el Gran, Gregori de Nazianz i Gregori de Nissa, pares de l'Església, i Macrina la Major, teòloga; Godescalc dels Vends, màrtir.
Església anglicana Richard Baxter, prevere (1691).
Diades Dia do Mestiço, al Brasil
Notes
27