Dietrich Bonhoeffer (Wrocław, llavors Breslau, Prússia, 4 de febrer de 1906 – Camp de concentració de Flossenbürg, 9 d'abril de 1945) va ser un pastor protestant i teòleg luterà alemany que va participar en el moviment de resistència contra el nazisme. És considerat com un dels teòlegs i persones més importants del luteranisme del . Les esglésies anglicanes el consideren sant i en commemoren la festa el 9 d'abril.
Biografia Havia nascut en una família de classe mitjana-alta; el seu pare era psiquiatre i era la mare qui instruïa els fills a casa. De ben jove va decidir fer-se pastor de l'Església evangèlica luterana. Va assistir a Universitat de Tübingen, es va doctorar en teologia a la Universitat de Berlín el 1927 i va ser ordenat.
Barcelona A finals de febrer de 1928, amb tot just vint-i-dos anys, Bonhoeffer va arribar a Barcelona per estar-se un any com a vicari a la Deutschsprachige Evangelische Gemeinde, la parròquia protestant alemanya de Catalunya (situada en aquell temps al carrer de Brusi). L'estada a la capital catalana entre 1928 i 1929 el va marcar profundament, ja que va coincidir amb una etapa convulsa d'intensa vida social i política durant la dictadura de Primo de Rivera. Conviure amb el context de persecució contra la llengua i la cultura catalanes per part de les autoritats va influir decisivament en el seu compromís ideològic, la seva comprensió de la justícia social i la seva posterior acció resistent.
Durant la seva etapa barcelonina, el jove teòleg s'involucrà molt activament amb la comunitat: va organitzar els joves, visitava els malalts i va impartir disset sermons o xerrades on ja s'intuïa la seva visió innovadora. Va pronunciar el seu primer sermó a la ciutat l'11 de març de 1928, el segon diumenge de Quaresma, amb una notable intensitat que va sorprendre els assistents. D'acord amb la seva pròpia experiència vital, a Barcelona els seus escrits es van tornar més literaris, expressius i desinhibits; aprofitant la seva intuïció artística i musical. Allunyat de l'angoixa i la culpa pròpies del luteranisme clàssic, Bonhoeffer s'inspirà en Agustí d'Hipona per parlar de la "inquietud" humana o "la gran pertorbació", entenent que no és la por allò que apropa l'ésser humà a Déu, sinó l'anhel. Ell mateix arribaria a descriure la seva etapa a Espanya com l'esclat d'una «teologia de primavera i estiu» que reemplaçava la «teologia d'hivern de Berlín».
En aquestes reflexions, apropava la fe a les necessitats humanes i plantejava com el cristianisme s'havia de relacionar amb el món modern secularitzat; textos que més endavant van ser traduïts i recopilats sota el títol Conferències a la comunitat de Barcelona. Tot aquest aprenentatge social evidencia que Bonhoeffer esdevingué un teòleg gens fàcil d'etiquetar, sempre buscant apropar i posar en diàleg la teologia amb la realitat humana més immediata.
Nova York El 1930 va passar un any al Seminari de la Unió Teològica, a Nova York. Durant aquest període, visitava sovint l'Església Episcopal Metodista Africana de Harlem, on va arribar a destacar en els cors. Va recopilar una important col·lecció de gravacions d'espirituals. L'estada a Nova York el va convèncer encara més que el cristianisme no és una realitat monolítica, sinó que li calen continuades contextualitzacions socioculturals.
La lluita contra el nazisme De tornada a Berlín el 1931, va ensenyar teologia i va escriure alguns llibres. Es va oposar fermament al nazisme i a l'actitud massa condescendent de les esglésies alemanyes davant Hitler. Amb altres teòlegs - entre ells, Karl Barth o Martin Niemöller - va fundar la Bekennende Kirche (Església de la Confessió, de teologia luterana no oficial, un moviment dins de l'Església luterana, que s'oposava a les polítiques antisemites de Hitler).
Entre 1933 i 1935 va ser a Londres fent de pastor a dues esglésies germanòfones. Va tornar a Alemanya i va encapçalar un seminari per a pastors de l'Església de la Confessió, a Finkenwalde. El 1936, la Universitat de Berlín l'expulsa. La Gestapo va clausurar el seminari el 1937 i li va prohibir predicar, ensenyar i finalment parlar en públic. El seminari va funcionar aleshores a l'estudi von Blumenthal de Gross Schlönwitz, però va ser novament tancat en esclatar la guerra. La resistència, amb la qual col·laborava Bonhoeffer, era activa des d'abans de la Segona Guerra Mundial. Bonhoeffer va mantenir molts contactes amb Carl Friedrich Goerdeler i va treballar amb opositors al règim del moment.
Durant la Segona Guerra Mundial, Bonhoeffer va tenir un paper clau al capdavant de la Bekennende Kirche, entre aquells que propugnaven l'oberta resistència de l'Església al tracte que Hitler donava als jueus. Malgrat que el moviment no era gaire gran, representava un focus considerable d'oposició cristiana als nazis.
Empresonament i mort El 1939 es va unir a un grup clandestí que incloïa militars d'alt rang, encapçalats per l'almirall Wilhelm Canaris. Bonhoeffer va ser arrestat l'abril de 1943, després de trametre diners per ajudar a escapar jueus cap a Suïssa. Va ser acusat de conspiració i empresonat a Tegel (Berlín) durant un any i mig.
Després del complot infructuós del 20 de juliol de 1944, Bonhoeffer va ser acusat de complicitat a causa de les connexions amb els conspiradors, alguns dels quals eren familiars seus, com el seu oncle, el comandant de la ciutat de Berlín, Paul von Hase. Va estar-se en un seguit de presons i camps de concentració, fins a acabar a Flossenbürg. Allí, Dietrich Bonhoeffer va ser penjat la matinada del 9 d'abril de 1945, just tres setmanes abans de l'alliberament de la ciutat. També van ser penjats per participar en la conspiració el seu germà Klaus i els seus cunyats Hans von Dohnanyi i Rüdiger Schleicher. Tots quatre van ser obligats a anar despullats al patíbul.
Llegat teològic miniatura|Escultura d'Edith Breckwoldt, El calvari. Cap home al món sencer pot canviar la veritat. Només es pot buscar la veritat, trobar-la i servir-la. La veritat és a tots els llocs. Cita de Dietrich Bonhoeffer Eclipsada pels fets dramàtics de la seva vida, la teologia de Bonhoeffer ha estat, tanmateix, influent. La seva teologia té un caràcter fragmentari i poc sistemàtic, degut almenys en part a la seva prematura mort, i està sotmesa a interpretacions diverses i contradictòries, de vegades necessàriament basades en l'especulació i la projecció. Així, per exemple, mentre el seu enfocament cristocèntric apel·la als protestants conservadors i confessionals, els protestants liberals subratllen el seu compromís amb la justícia i les idees sobre el "cristianisme sense religió".
El centre de la teologia de Bonhoeffer és Crist, en el qual Déu i el món es reconcilien. El Déu de Bonhoeffer és un Déu que pateix, la manifestació del qual es troba en aquesta mundanitat. Bonhoeffer creia que l'Encarnació de Déu feia inacceptable parlar de Déu i del món "en termes de dues esferes", un atac implícit a la doctrina dels dos regnes de Luther. Bonhoeffer va subratllar la pietat personal i col·lectiva i va revifar la idea d'imitació de Crist. Va argumentar que els cristians no haurien de retirar-se del món, sinó actuar-hi. Creia que dos elements eren constitutius de la fe: l'aplicació de la justícia i l'acceptació del patiment diví.Edward Craig, Routledge Encyclopedia of Philosophy, p. 835 Bonhoeffer va insistir que l'església, com els cristians, "havia de participar en els sofriments de Déu a mans d'un món sense Déu" si volia ser una veritable església de Crist.
En les seves cartes de presó, Bonhoeffer plantejava preguntes temptadores sobre el paper del cristianisme i de l'església en un "món major d'edat", on els éssers humans ja no necessiten un Déu metafísic com a bretxa per a les limitacions humanes; i va reflexionar sobre l'aparició d'un "cristianisme sense religió", on Déu quedaria deslluït de les construccions metafísiques anteriors del . Influït per la distinció de Barth entre fe i religió, Bonhoeffer tenia una visió crítica del fenomen de la religió i afirmava que la revelació abolia la religió, que ell anomenava la "peça" de la fe. Després d'haver estat testimoni del fracàs complet de l'església protestant alemanya com a institució davant del nazisme, va veure aquest repte com una oportunitat de renovació per al cristianisme.
Anys després de la mort de Bonhoeffer, alguns pensadors protestants van desenvolupar la seva crítica en un atac profund contra el cristianisme tradicional en el moviment "Mort de Déu", que va atreure breument l'atenció de la cultura dominant a mitjans dels anys seixanta. Tanmateix, alguns crítics —com Jacques Ellul i altres— han acusat que aquestes interpretacions radicals de les idees de Bonhoeffer equivalen a una distorsió greu, que Bonhoeffer no volia dir que Déu ja no tenia res a veure amb la humanitat i s'havia convertit en un mer artefacte cultural. La interpretació més recent de Bonhoeffer és més prudent en aquest sentit, respectant els paràmetres de l'escola neoortodoxa a la qual pertanyia.Hall, Douglas John (1998). Remembered Voices: Reclaiming the Legacy of Neo-Orthodoxy, Westminster John Knox. Reviewed by Josef Solc (2001), Journal of the Evangelical Theological Society, 44(3), p. 565. Bonhoeffer també va influir en el pare missioner combonià Ezechiele Ramin. miniatura|Galeria dels màrtirs del a l'abadia de Westminster. Des de l'esquerra, la mare Isabel de Rússia, Martin Luther King Jr., Óscar Romero i Dietrich Bonhoeffer.
Bonhoeffer es commemora als calendaris litúrgics de diverses confessions cristianes en l'aniversari de la seva mort, el 9 d'abril. Això inclou moltes parts de la Comunió Anglicana, on de vegades és identificat com un màrtir, i altres vegades no. La seva commemoració al calendari litúrgic de l'Església evangèlica luterana a Amèrica utilitza el color litúrgic del blanc, que s'usa normalment per als sants no màrtirs. Originally published in Lutheran Worship Notes, Issue 29, 1994. El 2008, la Conferència General de l'Església Metodista Unida, que no enumera els sants, va reconèixer oficialment a Bonhoeffer com un "màrtir actual". Va ser el primer màrtir reconegut així que va viure després de la Reforma, i és un dels dos únics a partir del 2017. Archive from General Conference 2012 website.
Bonhoeffer és recordat a l'Església d'Anglaterra amb una commemoració el 9 d'abril.
La Deutsche Evangelische Kirche de Sydenham, Londres, on va predicar entre 1933 i 1935, va ser destruïda per un bombardeig el 1944. L'any 1958 es va construir una església de substitució i es va anomenar Dietrich-Bonhoeffer-Kirche en el seu honor.
El text de Dietrich Bonhoeffer Von guten Mächten és conegut per un gran públic com una cançó d'adoració. La cançó es canta sovint als funerals. El 2021 va ser votat com l'himne més popular d'Alemanya. La melodia més coneguda va ser escrita per Siegfried Fietz l'any 1970.
Galeria
Referències
Bibliografia
Eberhard Bethge, Dietrich Bonhoeffer: Theologian, Christian, Man for His Times: A Biography, rev. ed. (Minneapolis, Fortress Press, 2000) Eric Metaxas, Bonhoeffer: Pastor, Martyr, Prophet, Spy (Thomas Nelson, 2011) . Diane Reynolds, The Doubled Life of Dietrich Bonhoeffer (Wipf & Stock, 2016) Keith Clements, Bonhoeffer and Britain (Churches Together in Britain and Ireland, 2006).
Donald Goddard, The Last Days of Dietrich Bonhoeffer, Harper and Roe,1976, Stephen R. Haynes,The Bonhoeffer Legacy: Post-Holocaust Perspectives (Fortress Press, 2006). Geffrey B. Kelly & F. Burton Nelson (editors), A Testament to Freedom: The Essential Writings of Dietrich Bonhoeffer (Harper San Francisco, 1990) Michael J. Martin, Dietrich Bonhoeffer. Champion of Freedom series. (Morgan Reynolds Publishing, 2012). . Winner of 2013 Wilbur Award for Best Book, Youth Audiences. John W. Matthews, Bonhoeffer: A Brief Overview of the Life and Writings of Dietrich Bonhoeffer (Lutheran University Press, 2011)