miniatura|Nau típica medieval catalana: la coca de Mataró, conservada a partir d'un exvot que van donar uns mariners que van sobreviure a una tempesta La coca de Mataró és un model mariner considerat el més antic d'Europa, construït des de finals del a començaments del XV (pels volts de 1400). Aquest tipus de vaixell es va desenvolupar al i se sap que es va usar àmpliament del al .

Quan es compara el seu mètode de construcció amb el de l'estudi dels plànols de la Santa Maria fet per José María Martínez-Hidalgo, destaca que només es diferencien per les proporcions. Els sistemes de construcció emprats pels mestres d'aixa són idèntics en ambdós vaixells, és a dir, que es pot veure perfectament el pas de la coca a la caravel·la.

Tanmateix, Robert Gardiner en el seu llibre Cogs, Caravels, and Galleons: The Sailing Ship 1000-1650 (Conway's History of the Ship), dona una referència molt interessant sobre una caravel·la de nom Santa Maria de 135 tones registrada a Barcelona en un viatge a Barbaria el 1455.

Hom creu que originàriament va trobar-se a l'ermita de Sant Simó de Mataró; va tenir diferents propietaris fins a arribar al seu actual destí. Avui es conserva (en dipòsit) al Maritiem Museum Prins Hendrik de Rotterdam. Maritiem Museum Rotterdam Het Mataró Model

Descripció La coca de Mataró tenia el timó de codast,Bolòs, Jordi: Diccionari de la Catalunya medieval (ss. VI-XV). Edicions 62, Col·lecció El Cangur / Diccionaris, núm. 284. Barcelona, abril del 2000. , plana 77. i se la considera d'influència atlàntica, ja que és molt semblant a una coca que es va descobrir enfonsada a Bremen i es conserva al Museu Marítim alemany a Bremerhaven,Museu Marítim alemany: La coca de Bremen de les que s'utilitzaven per al transport de mercaderies i tropes principalment per part d'anglesos i normands, des del fins a principis del XIV.Maresme medieval, Una rèplica de la Coca de Mataró a l'exposició “Un mar de lleis. De Jaume I a Lepant” Apareixen a la Mediterrània al .

Aquesta embarcació incloïa una tripulació de cent a cent cinquanta mariners. L'aparell era rodó i es calcula que tenia un sol arbre. Tenia una sola coberta principal amb dues més de secundàries als dos castells (a proa i a popa). Al cim de l'arbre major hi havia la gàbia per al guaita.

Història La teoria més estesa és que es trobava a l'ermita de Sant Simó de Mataró, on es va guardar fins al 1928, fins que aparegué al mercat d'antiguitats de Múnic. El 1929, va ser subhastada als Estats Units i la va adquirir un antiquari alemany que la va fer arribar a les mans d'un conegut milionari neerlandès qui, finalment, la va deixar en dipòsit al Maritiem Museum Prins Hendrik de Rotterdam, on es conserva actualment.Sjoerd de Meer, «La Nau de Mataró: model d'embarcació medieval» , Museu Marítim de Rotterdam, s.d.

Segons Josep Maria Pons i Guri, la coca seria originària de Calella,Quim Graupera, «La Coca de Mataró a Holanda» , Memòria històrica, Fundació d'Estudis Històrics de Catalunya, s.d., perqué un exvot mariner havia d'estar dipositat a l'ermita de Sant Elm de Calella de construcció anterior al S.XV, però el seu nom va ser substituït pel més important de Mataró, tot i que l'ermita de Mataró està dedicada a Sant Simó que no ha sigut mai patró de mariners. Representa una nau de comerç medieval que s'identifica amb la coca del mar del Nord.

Referències

Enllaços externs

Coca de Mataró , Museu Marítim de Barcelona Marcel Pujol i Hamelink, «Procés de construcció de vaixells medievals» , Arqueologia naval, s.d.

Categoria:Vaixells de transport