Els videojocs són generalment i popularment categoritzats en diferents gèneres. A causa d'una manca general de gèneres comunament acceptats a criteris per a la definició de gèneres, la classificació de videojocs no són sempre coherents o sistemàtics i a vegades són completament arbitraris entre fonts. Dins dels estudis dels videojocs hi ha una manca de consens arribant a definicions acceptades per a gèneres de videojocs, alguns són més populars que altres. Per exemple, alguns esquemes són en gran part semiòtics, mentre altres confien més fortament en patrons basades en la interfície i la mecànica. Wiki amb llista diversos tipus de videojocs explicats amb exemples i imatges
Tot seguit, consta una llista dels gèneres de videojocs més importants amb breus descripcions i exemples de cadascun. Aquesta llista pot no ser completa i comprensiva. En Chris Crawford comenta que "l'estat del disseny de videojocs d'ordinador canvia ràpidament. Per tant, s'espera que la taxonomia presentada aquí podria arribar a ser obsoleta o inadequades en un curt període." Com passa amb gairebé totes les varietats de la classificació de gèneres, la qüestió de gènere en concret dels videojocs recau en que l'individu està obert a la interpretació personal. D'altra banda, és important ser capaç de "pensar en cada videojoc individual com a pertanyent a diversos gèneres al mateix temps."Artícle dels primers videojocs
Els criteris o dimensions per a la definició de classes de videojocs són els següents: gènere, ambientació, audiència, temàtica i finalitat. Perquè un gènere siga definit es trobà que és necessari que hi hagi un videojoc paradigmàtic, unes imitacions i unes variacions.
Història Els primers intents de crear categories taxològiques per als videojocs van ser principalment per organitzar catàlegs i llibres. Un catàleg de 1981 per a l'Atari VCS utilitza 8 encapçalaments en anglès: Skill Gallery, Space Station, Classics Corner, Adventure Territory, Race Track, Sports Arena, Combat Zone, i Learning Center. ("Classics", en aquest cas, es refereix als escacs i les dames). Al llibre de Tom Hirschfeld de 1981 How to Master the Video Games, divideix els jocs en grans categories a la taula de continguts: tipus Space Invaders, tipus Asteroids, laberint, reflex i miscel·lània. Els dos primers corresponen als gèneres encara utilitzats de shooter fix i shooter multidireccional.
Chris Crawford va intentar classificar els videojocs al seu llibre de 1984 The Art of Computer Game Design. Crawford es va centrar principalment en l'experiència del jugador i les activitats necessàries per al joc. Va escriure: "l'estat del disseny de jocs d'ordinador està canviant ràpidament. Per tant, esperem que la taxonomia presentada [en aquest llibre] esdevingui obsoleta o inadequada en poc temps".
Nintendo, en introduir el seu sistema Famicom al mercat nord-americà com a Nintendo Entertainment System el 1985, va intentar evitar els problemes amb la pèrdua de control de publicació que havien provocat la crisi del videojoc de 1983 i per evitar que s'alliberin jocs no autoritzats per al sistema. Per solucionar-ho, Nintendo va requerir l'aprovació de tots els jocs per a la NES. Per donar suport a això, Nintendo va classificar els jocs en vuit grans sèries: Aventura, Acció, Esports, Pistola de llum, Programable, Arcade, Robot i Educatiu; la descripció de la sèrie va aparèixer a les primeres cobertes de "caixa negra" i posteriorment es va utilitzar al NES Player's Guide. En l'època de Game Boy i Super Nintendo Entertainment System, Nintendo havia retirat les sèries Arcade, Pistola de llum, Robot, Programable i Educatiu, però s'havia afegit a classificacions per a jocs de rol i simulació i trencaclosques.
Els fabricants de consoles que van seguir la NES van seguir un comportament similar en requerir llicències per desenvolupar jocs per als seus sistemes. Per assegurar-se que obtindrien aquestes llicències, els desenvolupadors de consoles acostumaven a mantenir-se amb el joc dels jocs publicats anteriorment per a aquesta consola, fent que els grups de jocs del mateix gènere creixin. Posteriorment, els minoristes van mostrar jocs agrupats per gèneres i les empreses d'estudi de mercat van trobar que els jugadors tenien preferències per certs tipus sobre d'altres, segons la regió, i els desenvolupadors podien planificar estratègies futures a través d'això.
Amb l'expansió de la indústria a la dècada de 1990 i els pressupostos per als videojocs van començar a créixer, van començar a formar-se grans editorials com Electronic Arts per gestionar el màrqueting i la publicació de jocs, tant per a consoles com per a ordinadors personals. L'orientació a gèneres de videojocs d'alt valor i baix risc era clau per a alguns editors, i els desenvolupadors petits i independents normalment es veien obligats a competir abandonant un joc més experimental i instal·lant-se en els mateixos gèneres que utilitzen els editors més grans.
A mesura que han augmentat les capacitats del maquinari, s'han fet possibles nous gèneres, amb exemples com l'augment de la memòria, el pas de 2D a 3D, nous perifèrics, funcionalitats en línia, i basats en la ubicació mecànica. El joc experimental del desenvolupament de jocs independents va cridar més l'atenció a finals dels anys 2000 i 2010 amb l'ajuda de la distribució digital independent, ja que els grans editors es van centrar en els títols triple-A eren extremadament negatius al risc. A través dels jocs independents, havia sorgit un renaixement del joc experimental i des de llavors han sorgit diversos gèneres nous.
Definició miniatura|La utilització del terme "clon de Doom" (vermell) i "tir en primera persona" (blau) amb el pas del temps A causa de la "participació directa i activa" del jugador, els gèneres de videojocs difereixen dels literaris i del gènere cinematogràfic. Encara que es podria afirmar que Space Invaders és un videojoc de ciència-ficció, l'autor Mark J.P. Wolf va escriure que aquesta classificació "ignora les diferències i similituds fonamentals que es troben en l'experiència de joc del jugador". En contrast amb l'estètica visual dels jocs, que pot variar molt, s'argumenta que són les característiques d'interactivitat les que són comunes a tots els jocs.
Igual que els gèneres cinematogràfics, els noms dels gèneres de videojocs han sorgit generalment com una comprensió comuna entre l'audiència i els productors. Els noms descriptius dels gèneres tenen en compte els objectius del joc, el protagonista i fins i tot la perspectiva que s'ofereix al jugador. Per exemple, un shooter en primera persona és un joc que es juga des d'una perspectiva en primera persona i que implica la pràctica del tir. Mentre que "joc de trets" és un nom de gènere, "tir en primera persona" i "tir en tercera persona" són subgèneres comuns del gènere de tir. Altres exemples d'aquests prefixos són temps real, per torns, de dalt a baix i desplaçament lateral.
Els noms dels gèneres no estan fixos i poden canviar amb el temps a causa de la naturalesa de l'acord entre el públic i el productor sobre la denominació del gènere. El gènere del videojoc de plataformes va començar com a "jocs d'escalada", basat en el llibre de 1982 de Steve Bloom Video Invaders, ja que es van inspirar en jocs com Donkey Kong que comptava amb escales i salts. El mateix terme va ser utilitzat per la premsa dels Estats Units i el Regne Unit el 1983, incloses les revistes Electronic Games i TV Gamer. Els shooters en primera persona eren coneguts originalment com a "clons de Doom" els anys posteriors a Doom de 1993, mentre que el terme "shooters en primera persona" es va fer més comú cap a l'any 2000.
Nous gèneres sorgeixen contínuament al llarg de la història dels videojocs, sovint a causa de la pol·linització creuada d'idees manllevades de diferents jocs en de noves. Per exemple, el joc d'aventures de text seminal Colossal Cave Adventure va inspirar directament el joc Atari VCS Adventure, però incorporant el control del joystick com en un joc d'acció en lloc d'ordres escrites. Adventure va servir com a prototip del gènere de videojoc d'acció i aventura que es popularitzaria per The Legend of Zelda.
El públic objectiu, el tema subjacent o el propòsit d'un joc de vegades s'utilitza com a identificador de gènere, com ara amb "joc cristià" i "joc seriós" respectivament. Tanmateix, com que aquests termes no indiquen res sobre la jugabilitat d'un videojoc, aquests no es consideren gèneres.
Principals gèneres Acció
Els videojocs d'acció, són potser, bàsicament el gènere que més s'ha jugat, i naturalment la més ample en quantitat de jocs. Els jocs d'acció són caracteritzats per l'èmfasi en accions que el jugador ha d'actuar reflexivament, en temps real sobre el combat cos a cos o bé amb armes blanques o de foc. A més a més, també s'inclou el combat amb vehicles, és a dir, que no només ha de ser entre humans, sinó que el gènere s'entén pel sentit més ampli i amb un toc de fantasia. Com poden ser els videojocs de Star Wars o Alien³. Entre els videojocs d'acció, en els últims anys ha aparegut un gran nombre de videojocs relacionats amb la guerra, si bé, basats en fets històrics o ficticis. Dels videojocs de guerra històrics podem anomenar-ne alguns títols com Call of Duty o Medal of Honor basats en els esdeveniments de la Segona Guerra Mundial o SOCOM: U.S. Navy SEALs Combined Assault o saga Ace Combat basats en guerres i batalles en una època actual però en situacions polítiques i territorials que no són del tot reals.
Als videojocs d'acció que es denominen solament d'acció no n'hi ha pas molts, sinó que comunament estan barrejats amb altres gèneres i tipus de videojocs que fan que el mateix videojoc sigui una mica més amè. Per exemple, als videojocs d'acció i pot haver una pinzellada del gènere de la conducció o la cursa sense deixar de banda l'acció, tot i que en aquest cas en podem dir que es tracta de persecució. Algun d'aquest tipus de videojoc pot ser qualsevol dels de la saga Driver.
Els videojocs de lluita, principalment els de lluita u contra u (també versus fighting, a Amèrica i beat 'em ups al Regne Unit) es basen en el combat entre dos personatges, un el controla la consola (CPU) i l'altre el controla la persona en el qual hi està jugant. Aquests videojocs són sovint focus a les arts marcials i altres formes del combat desarmat. Aquest gènere es va iniciar a mitjans dels anys 80 i va esdevenir com un fenomen, particularment als recreatius, amb el llançament de Street Fighter II. El gènere és encara popular avui, tot i que ha anat baixant la popularitat extrema en el qual en el principi del gènere va assolir.
Algunes de les sagues més reeixides són: Mortal Kombat, Street Fighter, Super Smash Bros., King of Fighters, Soul Edge i Soul Calibur, Tekken i Virtua Fighter.
Els videojocs de lluita anomenats busca-raons (o bé beat 'em up en anglès) i també els hack and slash destaquen en l'èmfasi en un combat de dos a més personatges, fent un llarg nombre d'enemics controlats per la consola. L'estil de baralla és normalment més simple que els jocs de lluita u contra u. Aquest gènere va esdevenir popular el 1987 amb el llançament de Double Dragon, que van seguir al darrere una llarga llista de videojocs similars en aquest. Els jocs consisteixen que el jugador ha de superar tota una sèrie de nivells ajudat o no d'altres personatges, que en el qual, es van incrementant la dificultat en cadascun d'aquests nivells. Els crítics denuncien que aquest gènere pot ésser repetitiu i avorrit.
Avui en dia, el gènere ha sigut rellevat pels videojocs d'acció i aventura, amb la creació de nivells en zones de tres dimensions. Algunes de les sagues més notables dels videojocs busca-raons poden ser per exemple: Double Dragon, Battle Toads, Streets of Rage, Golden Axe, Dynasty Warriors, The Warriors i Samurai Warriors.