El fijià és una de les llengües malaiopolinèsies, de la família Austronèsia, parlada com a llengua materna per 360.000 persones i com a segona llengua per 320.000 persones. És llengua cooficial a les illes Fiji (Pacífic sud), al costat de l'anglès i de l'hindi de Fiji. Com altres llengües de la família consta d'un inventari reduït de consonants i distinció entre vocals llargues i breus. El fijià és un idioma que adopta l'ordre Verb+Objecte+Subjecte com a canònic, cosa que significa que comencen la majoria de frases amb el verb i després en prediquen els arguments.

miniatura|Fijià Ús i vitalitat de la llengua El fijià és parlat com a llengua materna per 330.000 parlants a Fiji, 10.000 a Kadavu, i 20.000 a Viti Levu del Nord-est, la qual cosa representa menys de la meitat de la població de Fiji. Les llengües oficials de Fiji són l'anglès, el fijià i l'hindi de Fiji. El fijià s'utilitza a la premsa, la ràdio i a les TIC, i també com a llengua de l'educació. Disposa de gramàtica i diccionari, i de traducció de la Bíblia des de 1864. Cal notar, però, que el fijià és conegut també com a segona llengua per 320.000 parlants.

El fijià estàndard parteix de la parla de l'illa de Bau, que és un dialecte fijià de l'est.

Dialectes A causa de la geografia del territori, distribuït en nombroses illes sense comunicació natural, el fijià té molts dialectes: el bau, el vanua levu central, el kadavu, el vanua levu del nord-est, el viti levu del nord-est, el vanua levu del sud-est, el viti levu del sud-est, el vanua levu de l'oest. El vanua levu del sud té molts dialectes similars al dialecte bau. Al nord de Vanua, Levu i illes properes s'hi parla una varietat semblant. El bau, que ha esdevingut la base del fijià estàndard, fou usat tradicionalment com a lingua franca entre els fijians.

Fonologia Els fonemes consonàntics del fijià són els següents:

  Labials Coronals Palatals Velars Nasals   Oclusiussords Prenasalitzats   Fricatiussords sonors Vibrantssimple Prenasalitzat Aproximants

Els sons i es troben només en manlleus d'altres llengües. Els sons i només es troben en les parles de certes regions del país.

Els fonemes vocàlics són:

+Vocals AnteriorsCentrals PosteriorscurtallargacurtallargacurtallargaTancades Mitjanes Obertes

+ Diftongs semivocal semivocal Nucli sil·làbic Nucli sil·làbic Nucli sil·làbic

A més, també existeix el diftong creixent .

Les síl·labes estan formades per una consonant seguida d'una vocal (CV) o d'una vocal sola (V). L'accent prosòdic es basa en la llargada o duració de les vocals, la qual cosa determina les mores: una vocal breu compta com una mora, mentre que una vocal llarga o un diftong val per dues mores. L'accent no és lèxic sinó que pot canviar quan s'afegeix un sufix al lexema.

Ortografia L'escriptura del fijià es basa en l'alfabet llatí i utilitza les lletres següents:

A B C D E F G I J K L M N O P Q R S T U V W Y

a b c d e f g i j k l m n o p q r s t u v w y

Les consonants tenen una correspondència unívoca entre so i grafia: b = c = d = (di = ) f = g = j = k = l = m = n = nr = p = q = r = s = t = (ti = ) v = w = y = o muda

Cal precisar que ti i di es pronuncien més aviat com a , i no com a , . D'aquí ve que en fijià, el nom de Fiji, Viti, a partir d'una pronunciació al·lofònica de doni .

Les lletres vocals a e i o u tenen aproximadament els valors . La llargada de la vocal no s'indica en l'escriptura, excepte en els diccionaris o llibres de text de llengua per a estudiants. Els diftongs són ai au ei eu oi ou i iu, i es pronuncien .

Sintaxi El fijià és una llengua VOS, és a dir, l'ordre habitual dels components de l'oració és Verb-Objecte-Subjecte. Per exemple:

E rai-c-a (1) na no-na (2) vale (3) na gone (4). 3a sing.-sub. veure trans.-3a sing.-obj. (1) la 3a sing. poss. (2) casa (3) el nen (4). (El nen veu la seva casa.)

Referències

Bibliografia

Enllaços externs Llengua, alfabet i pronunciació del fijià a Omniglot (en anglès) Diccionari Fijià-Anglès / Anglès-Fijià Na Soqoni Tabu: Na Veitarataravi Ni Noda Veiqaravi Kei Na Kalou Text de l'Eucaristia en el ritu anglicà, en Fijià.

Categoria:Llengües malaiopolinèsies Categoria:Fiji