El cardenal encaputxat Rev. 15/10/2022 (Pheucticus aureoventris) és un ocell de la família dels cardinàlids (Cardinalidae) que es troba a Sud-amèrica. Es capturen amb vista a tenir-los com a mascotes.
Descripció El cardenal encaputxat fa aproximadament 22 cm de llarg i pesa entre 43,8 i 66,2 grams. Totes les subespècies, excepte P. a. crissalis, són molt similars. Les parts superiors dels mascles són negres amb una taca groga a l'espatlla; les ales tancades mostren franges blanques. La barbeta, la gola i la part superior del pit també són negres. La part inferior del pit i el ventre són de color groc brillant amb una quantitat variable de taques negres als costats i flancs. La femella és similar, però més marró i té taques grogues a la part superior i taques fosques a la part inferior. P. a. crissalis es diferencia principalment per tenir la barbeta, la gola i la part superior del pit grogues, mentre que les altres subespècies són negres.
Distribució i hàbitat El cardenal encaputxat és un ocell dels Andes orientals. Es creu que totes les subespècies excepte la nominal són sedentàries.
Habita en boscos secs o molt secs (de matolls a oberts) i sovint es troba en jardins. A Veneçuela, l'altitud generalment oscil·la entre els 1.450 i els 2.000 m i ocasionalment fins als 3.700 m. A Colòmbia es troba entre 1.700 i 3.000 m i al Perú principalment de 1.200 a 3.200 m. A l'extrem sud de l'àrea de distribució es pot trobar fins a 600 m.
Comportament Alimentació La dieta del cardenal encaputxat consisteix en baies, llavors, flors i insectes. Normalment, s'alimenta sol o en parelles, però diversos poden reunir-se en un arbre fruiter. Principalment, s'alimenta a la part alta dels arbres, però es pot veure a qualsevol nivell. No s'uneix a estols d'espècies mixtes que busquin menjar.
Reproducció S'ha publicat poca informació sobre la fenologia reproductora del cardenal encaputxat. Entre novembre i gener s'ha observat intents de reproducció, com ara adults amb gònades engrandides, nius amb ous i un pollet volant. Els nius són una copa oberta feta de tiges de vinya i folrada amb fibres fines col·locades fins a 3 m d'alçada en un arbust. El gaig de casc (Cyanocorax chrysops) és un depredador freqüent al niu.
Vocalització El cant del cardenal encaputxat és "una sèrie rica i melodiosa de notes xiuxiuejants". El crit és "un 'queck' agut".
Taxonomia i sistemàtica El cardenal encaputxat té cinc subespècies reconegudes:
P. a. meridensis (Riley, 1905) - estat Mérida, al nord-oest de Veneçuela. P. a. uropygialis (Sclater i Salvin, 1871) - Andes orientals de Colòmbia. P. a. crissalis (Sclater i Salvin, 1877) - departament de Nariño de Colòmbia, des del sud fins al centre de l'Equador. P. a. terminalis (Chapman, 1919) - departaments de l'Amazones i Cusco del Perú. P. a. aureoventris (d'Orbigny i Lafresnaye, 1837) - es reprodueix a la província de Puno del Perú, a l'oest i sud de Bolívia i al nord-oest de l'Argentina. A l'hivern austral, s'expandeix pel centre-oest del Brasil i el nord del Paraguai.
Hi ha algunes proves que el cardenal encaputxat pot ser parafilètic respecte al cardenal ventregroc (P. chrysogaster). Les àrees de distribució se superposen al Perú.
Referències
encaputxat Categoria:Ocells d'Amèrica del Sud