El cardenal anyil ultramarí Rev. 15/10/2022 (Cyanoloxia cyanoides) és un ocell passeriforme de la família delscardinàlids (Cardinalidae) d'Amèrica Central i Amèrica del Sud.
Descripció El cardenal anyil ultramarí presenta dimorfisme sexual. Les femelles tenen un plomatge marró fosc que pot tenir un lleuger to vermellós. Els mascles són de color blau fosc amb celles blau clar i taques a les espatlles a les ales. El front, la zona just a sobre del bec, també és d'un to blau més clar.
Distribució i hàbitat La distribució del cardenal anyil ultramarí es limita a l'Amèrica Central i del Sud. Es troba a Belize, Colòmbia, Costa Rica, Equador, Guatemala, Hondures, Mèxic, Nicaragua, Panamà, Perú i Veneçuela.
Tant C. c. caerulescens com C. c. concreta es troben a Mèxic i Amèrica Central, mentre que C. c. cyanoides es pot trobar des de Panamà fins al nord d'Amèrica del Sud.
Prefereixen hàbitats densos amb arbres alts i sotabosc perquè això proporciona una cobertura suficient. Tot i que generalment no es veu, el cardenal anyil ultramarí es pot trobar a la perifèria dels boscos de fulla ampla.
Comportament Reproducció El cardenal anyil ultramarí construeix petits nius en forma de copa per pondre els ous i normalment té una mida de posta de dos. La temporada de reproducció té lloc durant els mesos de primavera i estiu, però el període màxim de la temporada difereix lleugerament entre les poblacions ubicades en diferents zones.
Dieta Són omnívors; se sap que mengen llavors i fruits, així com insectes com formigues i erugues. Trituren les llavors abans de consumir-les.
Vocalitzacions Sovint, el cardenal anyil ultramarí no es veu, ja que prefereixen romandre amagats entre la vegetació, de manera que la major part de les vegades la seva presència només es coneix quan vocalitzen. El cant està compost per uns sis xiulets amb to decreixent i acaba amb un "siiii siiii seuii suwee suiit siuu". Hi ha lleugeres diferències en els cants entre les tres subespècies diferents.
La crida és un "shek" o "txit" agut i sovint es repeteix moltes vegades.
Taxonomia i sistemàtica El cardenal anyil ultramarí va ser descrit per primer cop l'any 1847 per l'ornitòleg francès Frédéric de Lafresnaye amb el nom binomial Coccoborus cyanoides i la localitat tipus "Panamà".
Aquesta espècie es troba a la família Cardinalidae, dins de l'ordre Passeriformes. Tot i que de vegades encara es col·loca al gènere Cyanocompsa, arran del treball de Bryson et al. 2014 es va trobar que aquest gènere és parafilètic i conté membres dels gèneres Amaurospiza i Cyanoloxia .
Originalment hi havia una quarta subespècie, C. c. rothschildii, l'única subespècie que es troba a l'est dels Andes. Tanmateix, després d'examinar la genètica d'aquesta subespècie, es va determinar que C. c. rothschildii es consideraria una espècie separada, el cardenal anyil amazònic (Cyanoloxia rothschildii).
Etimologia El nom específic Cyanoloxia prové del grec antic «κυανος/kuanos» que significa “blau fosc”; i el gènere Loxia (Linnaeus, 1758), els trencapinyes.
L'epítet específic cyanoides també prové del grec antic «-οιδης/-oidēs» que significa “semblant a” en referència a Loxia cyanea (Linnaeus, 1758).
Subespècies Segons el Congrés Ornitològic Internacional (v15.1, 2025) es reconeixen dues subespècies:
C. c. concreta (Du Bus de Gisignies, 1855) ─ sud-est de Mèxic, Belize, Guatemala i Hondures. C. c. caerulescens (Todd, 1923) ─ de Nicaragua a l'oest de Panamà. C. c. cyanoides (de Lafresnaye, 1847) ─ centre de Panamà, nord de Colòmbia i nord-oest de Veneçuela fins al nord-oest del Perú.
Tot i que aquestes tres subespècies són molt similars, hi ha lleugeres diferències entre elles. Tots els mascles tenen un plomatge blau fosc, però C. c. concreta és el més fosc dels tres i també és el més gros. A continuació, pel que fa a la mida i la coloració, hi ha C. c. caerulescens, seguida de C. c. cyanoides, que té la mida més petita i el plomatge més brillant.
Galeria
ultramarí Categoria:Ocells d'Amèrica Central Categoria:Ocells d'Amèrica del Sud