El 23 de juliol és el dos-cents quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dos-cents cinquè en els anys de traspàs. Queden 161 dies per finalitzar l'any.
Esdeveniments Països Catalans 1521, Gandia, la Safor: els agermanats hi derroten les forces reialistes en la batalla de Gandia. 1854: Camins de Ferro de Barcelona a Granollers inaugura el tram de ferrocarril entre Barcelona i Granollers. 1930, Gironaː Es funda el Girona Futbol Club. 1936, Barcelona: Es funda el PSUC com a resultat de la fusió de la Unió Socialista de Catalunya, del Partit Comunista de Catalunya, el Partit Català Proletari i la Federació Catalana del PSOE. 2004, Peralada, Alt Empordà: al Festival de Peralada estrenen l'òpera 1714. Món de guerres, amb llibret d'Albert Mestres. 2007, Barcelona: La Gran apagada de Barcelona provoca que més de 350.000 llars es quedin sense llum a Barcelona durant uns quatre dies, a causa d'una cadena d'accidents.
Resta del món 1409, Còrsega: El rei Martí l'Humà d'Aragó nomenà regent el jurista català Hug Bonapart. 1816, Lió: Un grup de sacerdots funda la Societat de Maria o dels Pares Maristes, dedicada a l'ensenyament i la predicació. 1914, Belgrad: Àustria-Hongria lliura a Sèrbia l'Ultimàtum de juliol, una llista de peticions en resposta a l'assassinat de l'Arxiduc Francesc Ferran d'Àustria a Sarajevo. 1921, Xangai (Xina): fundació del Partit Comunista Xinès. 1999, Marroc: Inici del regnat de Mohammed VI. cap Canaveral: El Columbia surt a l'espai en la primera missió comandada per una dona, Eileen Collins. 2004, Mostar, Bòsnia i Hercegovina: Hi inauguren el pont sobre el riu Neretva, reconstruït arran que les milícies croates d'Hercegovina el destruïssin durant la guerra. 2006, París, França: Floyd Landis es proclama guanyador del Tour de França del 2006, Óscar Pereiro és segon i Andreas Klöden tercer. 2010, Londres: es crea la popular boy band britànica One Direction, al programa de televisió The X Factor.
Naixements Països Catalans 1741 - València: Maria Ladvenant i Quirante, actriu i empresària teatral valenciana (m. 1767). 1852 - Lleida: Martina Castells i Ballespí, metgessa catalana, primera dona que va assolir un doctorat a Espanya. 1890 - Barcelona: Joan Amades i Gelats, destacat etnòleg i folklorista català. 1922 - Calonge: Pere Caner i Estrany, historiador, escriptor i arqueòleg català. 1954 - Llardecans, Segrià: Agnès Pardell i Veà, advocada i política catalana, diputada al Parlament de Catalunya en la VIII i IX legislatures. 1985 - Valènciaː Sandra Gómez López, política socialista i advocada valenciana. Calafell, Baix Penedès: Albert Pijuan i Hereu, escriptor, traductor i polític català. 1987 - el Masnou, Maresme: Marc Fernández Usón, jugador de bàsquet català.
Resta del món 1370, Capodistria (actual Koper, Eslovènia): Pier Paolo Vergerio, humanista italià, estadista i advocat de dret canònic (m. 1444 o 1445). 1777, Wolgast: Philipp Otto Runge, pintor del romanticisme primerenc alemany. 1796, Estocolm, Suècia: Franz Berwald, compositor suec (m. 1868). 1866, Palmi, prop de Reggio Calabria: Francesco Cilea, compositor d'òpera italià (m. 1950). 1883, Bagneres de Bigorre, França: Alan Brooke, 1r Vescomte Alanbrooke, comandant superior de l'Exèrcit Britànic (m. 1963). 1888, Chicago, EUA: Raymond Chandler, escriptor estatunidenc 1890, Zarza de Granadilla, Espanya: Apolinar de Cáceres Gordo, magistrat. 1892, Ejersa Goro, Hararge: Haile Selassie I d'Etiòpia, va ser el darrer emperador d'Etiòpia (m. 1975). 1897, Bône, Algèria francesa: Valentine Prax, pintora expressionista francesa (m. 1981). 1904: Oklahoma City, Oklahoma, Estats Units: Richard Gaines, actor estatunidenc. París, França: Georges Hugon, compositor i pianista francès (m. 1980). 1906, Sarajevo, Imperi Austrohongarès: Vladimir Prelog, químic, Premi Nobel de Química de l'any 1975 1908, Siracusa, Sicília (Itàlia): Eliio Vittorini, escriptor i polític italià (m. 1966). 1912, Anglaterra: Michael Wilding, actor anglès. 1920, Lisboa, Portugal: Amália Rodrigues, fadista, cantant i actriu portuguesa. 1924, Saint-Gingolph, Suïssa: Sabine Weiss, fotògrafa (m. 2021). 1925, Kanye, Botswana: Quett Joni Masire, professor i polític, va ser president de Botswana entre 1980 i 1998 (m. 2017). 1928, Filadèlfia, EUA: Vera Rubin, astrònoma estatunidenca, pionera en l'estudi de les corbes de rotació galàctiques (m. 2016). 1944, Lisboa: Maria João Pires, pianista portuguesa. 1945, Lima (Perú): Virginia "Gina" Vargas, sociòloga peruana i líder del moviment de dones al seu país. 1957, La Haia, Països Baixos: Theo van Gogh, cineasta i escriptor neerlandès. 1966, Torí, Itàlia: Simona Levi, artista i activista cultural catalana d'origen italià. 1967, Rochester (Nova York), Estats Units: Philip Seymour Hoffman, actor estatunidenc (m. 2014). 1971, Decatur, Illinois, EUA: Alison Krauss, cantant i violinista de bluegrass estatunidenca. 1976, Budapest: Judit Polgár, jugadora d'escacs hongaresa, considerada la millor jugadora d'escacs femenina de la història. 1989, Londres, Anglaterra: Daniel Radcliffe, actor anglès 1992, Jaca, Espanya: Luis Fenero, ballarí sobre gel
Necrològiques Països Catalans 1429 - Riudoms: Margarida de Prades, reina d'Aragó, València, Mallorca, Sardenya, Còrsega (nominal) i Sicília, última reina del casal català (n. 1387) 1935 - Burgos: Carmen Gimeno Presencia, La Venus Valenciana, cantant i vedet valenciana, que morí assassinada. 1980 - Barcelona: Alfons Comín, enginyer industrial, polític i publicista català (m. 1932). 2003 - Valldemossa: Antonia Suau Mercadal, una de les primeres catedràtiques d'Ensenyament Secundari (n.1908). 2011 - Barcelona: Joan Vernet i Ginés, arabista català. 2012 - Barcelona: Esther Tusquets Guillén, escriptora i editora catalana en castellà. Paco Morán, actor. 2015 - Madrid: Josep Sazatornil, conegut com a Saza, actor de teatre i cinema català (n. 1925). 2024 - Barcelona: Teresa Gimpera i Flaquer, model i actriu catalana (n. 1936).
Resta del món 1373, Roma: Brígida de Suècia, religiosa i mística sueca, copatrona d'Europa (n.1303). 1757, Madrid, Domenico Scarlatti, compositor napolità (n. 1685). 1853, Magaliesberg (Sud-àfrica): Andries Pretorius, un líder dels bòers que contribuí decisivament a la creació de la República de Transvaal (n. 1798). 1859, París: Marceline Desbordes-Valmore, cantant, actriu i poetessa francesa (n. 1786). 1865, Nantes: Jean-Louis Tulou, flautista i compositor que adquirí gran renom com a concertista de flauta. 1885, Wilton, Nova York (EUA): Ulysses S. Grant, va ser el 18è president dels Estats Units d'Amèrica (n. 1822). 1916, High Wycombe, Buckinghamshire, Anglaterra: William Ramsay, químic escocès, Premi Nobel de Química de 1904 (n. 1852). 1932, Bedford, Ohio, Estats Units: Alina Bucciantini, soprano italiana (n. 1890). São Paulo (Brasil): Alberto Santos-Dumont, primer home a enlairar-se a bord d'un avió a motor (n. 1873). 1951, L'Île-d'Yeu (França): Henri Philippe Benoni Omer Joseph Pétain Philippe Pétain o Mariscal Pétain, fou un general francès, Cap d'Estat de la França de Vichy, del 1940 al 1944. (n. 1856). 1953, Valentia, Irlanda: Maude Delap, biòloga marina, especialista en meduses (n. 1866). 1955, Washington DC (EUA): Cordell Hull, advocat i polític nord-americà, Premi Nobel de la Pau de 1945 (n. 1871). 1966, Nova York: Montgomery Clift, actor estatunidenc (n. 1920). 1968, Cambridge, Regne Unit: Henry Hallet Dale, metge anglès, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de 1936 (n. 1875). 1974, Zahlé, Líban: Badia Masabni, ballarina de dansa del ventre, pionera de la dansa del ventre moderna actual (n. 1892). 1992, París: Arletty, pseudònim de Léonie Bathiat, actriu de teatre i cinema, model i cantant francesa (n. 1898). 1999, Rabat (Marroc): Hassan II, rei del Marroc de la dinastia alauita (n. 1929). 2000, Madrid: Carmen Santonja, compositora i cantant, pintora i escriptora (n. 1934). 2001, Jackson (Mississipi) (EUA): Eudora Welty, escriptora nord-americana guanyadora del Premi Pulitzer de 1973 (n. 1909). 2004, Madrid: Carmina Ordóñez, celebritat anomenada la Divina. 2007, Múnic (Alemanya): Ernst Otto Fischer, químic alemany, Premi Nobel de Química de l'any 1973 (n. 1918). 2011, Londres: Amy Winehouse, cantant i compositora britànica d'estil soul (n. 1983). 2012, Christchurch: Margaret Mahy, escriptora neozelandesa de llibres per a infants i joves (n. 1936). La Jolla, Califòrnia: Sally Ride, física estatunidenca i astronauta, primera dona nord-americana a viatjar a l'espai (n. 1951). 2015, Nova York, Estats Units: Shigeko Kubota, artista informal i autora de vídeos, performances i instal·lacions (n. 1937). 2017, Guennadi Moisséiev, fou un pilot de motocròs i militar rus, guanyador de tres Campionats del Món de motocròs en la categoria de 250 cc 2020, Buenos Aires: Haydée Vallino de Lemos, fundadora d'Àvies de la Plaza de Mayo.
Festes i commemoracions Santoral Les dates entre parèntesis corresponen a l'any de la mort de la persona citada. Església CatòlicaSanti, beati e testimoni. Sants al Martirologi romà (2011): Ezequiel, profeta (s. VI aC); Sever de Tràcia, màrtir (304); Joan Cassià, monjo (433); Valerià de Cimiez, bisbe (461); santa Brígida de Suècia, reina, fundadora de l'Orde del Santíssim Salvador (1373). Beats al Martirologi romà (2011): Joana d'Orvieto, dominica (1306); Margarita María López de Maturana, monja i fundadora de les Germanes Mercedàries Missioneres (1934); Catalina del Carme Caldés Socias, Miquela Rullan Ribot, religioses, i Prudència Canyelles i Ginesta, laica, màrtirs (1936); Manuel Pérez Giménez, Felipe Valcabado Granado, Mauricio Macho Rodriguez, María Oses Sáinz, Julio Mediavilla Concejero, José Ruiz Martinez, Laurino Proano Cuesta, Anacario Benito Nozal, Felipe Ruiz Fraile, religiosos màrtirs (1936); Vicentte Díez Tejerina, José Estalayo Garcia, Epifanio Sierra Conde, Abilio Ramos y Ramos i Zacarías Fernández Crespo, Fulgencio Calvo Sánchez, religiosos màrtirs (1936); Pedro Ruiz de los Paños, Josep Sala Picó, Guillermo Plaza Hernández, Recaredo Centelles Abad, Antoni Perulles i Estivill, Martín Martínez Pascual, José Pascual Carda Saporta, Isidoro Bover Oliver, José Peris Polo, preveres màrtirs de la Fraternitat de Sacerdots Operaris (1936); Krystyn Gondeck, prevere màrtir (1942); Vasil' Hopko, bisbe i màrtir (1976). Sants que ja no són al Martirologi: Eugeni de Roma i Apol·loni de Roma, màrtirs; Tròfim i Teòfil de Roma, màrtirs (302); Primitiva de Roma, màrtir; Rasif de Roma, màrtir; Ravè i Rasif de Macé, eremites màrtirs (s. V); Ròmula, Redempta i Herundona de Roma, ascetes (575); Màrtirs de Bulgària, sota Nicèfor (); Anna de Constantinoble, verge i eremita (ca. 918); a Colònia (Alemanya): trasllat de les relíquies dels Tres Reis d'Orient i de Fèlix i Nabor de Lodi; a Essen i Paderborn: Libori de Le Mans, bisbe; a Reims: translació de les relíquies de Nicasi de Reims, bisbe. Venerats a l'Orde de les Clarisses: Santa Kinga de Polònia, reina. Venerats a l'Orde de la Mercè: Beat Jaume I el Conqueridor, rei cofundador; Joan de Lucca, frare (); Juan de Montesinos, màrtir (1619); Lleonard de Recanati, bisbe.
Església Armènia 4 Hrotits: 45 màrtirs de Nicòpolis d'Armènia; Melkhiseth i Karapet de Van, neomàrtirs sota Tamerlà.
Església Copta 16 Abib: Joan Calibita, monjo (460); translació de les relíquies de Sant Jordi al Caire.
Església Ortodoxa (segons el calendari julià) Se celebren els corresponents al 5 d'agost del calendari gregorià.