Quercus graciliformis és una espècie de roure caducifoli que pertany a la família de les fagàcies. Està dins de la secció dels roures vermells del gènere Quercus.
Quercus graciliformis és un petit arbre de fins a 8 m d'alçada. Manté les fulles a l'hivern fins que les noves fulles apareixen a la primavera. L'escorça és de color marró verd, llis, gris fosc, convertint-se en gris fosc, berrugosa, solcada. Les branques tenen un color vermell bru, brillant, fines (1-2 mm de diàmetre), aviat glabres, amb lenticel·les lleugeres. Les gemmes terminals són de color vermell marró, ovoides, d'1,5 a 5 mm, poc ciliats. Les fulles fan 7,5-10 per 2-3 cm, gruixudes, corretjoses, lanceolades a estretament el·líptiques. L'àpex és agut, atenuades, base arrodonida o cuneïforme, marge gruixut, revoluta, amb 4 parells de lòbuls dentats de poca profunditat i amb pèls a la punta, o de vegades senceres, de color verd brillant, sense pèl amunt, sense brillantor, de color marró vermellós per sota a vegades amb flocs a les axil·les, entre 4 a 8 parells de vena; pecíol sense pèl, primes i flexibles, d'entre 1 a 2 cm de llarg. Les flors surten entre abril i maig. Els aments masculins fan entre 3 a 5 cm de llarg, amb pistils entre 0,5 a 1 cm de llarg, 1 o 2 flors. Les glans fan 1,5 cm, estretes, sense pecíol, soles o en parells. La cúpula molt superficial que cobreix 1/4 o 1/3 de la núcula i les glans maduren al cap d'1 o 2 anys.
És endèmic als Estats Units, a les muntanyes de Chisos a l'oest de Texas, i a uns pocs quilòmetres al sud-est de Mèxic, a l'estat de Coahuila. Està amenaçat per la pèrdua d'hàbitat. Normalment es troba per sobre dels 1500 m. Prefereix sòls secs i rocosos.
Taxonomia Quercus graciliformis va ser descrita per Cornelius Herman Muller i publicat a Torreya 34(5): 120–122. 1934.
Etimologia Quercus: nom genèric del llatí que designava igualment al roure i a l'alzina.
graciliformis: epítet llatí compost que significa gracili-: prim, petit, escàs i formis: en forma, per tant, en forma prima o escassa.
Sinonímia Q. canbyi Q. alamarensis Q. graciliformis f. parvilobata Q. graciliformis var. parvilobata Q. graciliramis Q. karwinskii
Fonts Nixon, K. et al. 1998. Quercus graciliformis. Llista Vermella d'Espècies Amenaçades de la UICN 2006. Descarregat el 3 d'abril de 2013.
graciliformis