lang=ca|miniatura|Mapa que mostra els dialectes regionals del grec durant el període clàssic Els locris () eren un antic poble de Grècia suposadament descendents dels lèleges, com creu Aristòtil. El seu nom derivaria de Locros, rei dels lèleges, segons Estrabó i els Iambes al Rei Nicomedes. Es van barrejar completament amb els hel·lens, ja en un període molt primitiu, i als poemes d'Homer apareixen sempre com a grecs. Fins i tot, en algunes tradicions, es diu que Deucalió, que va repoblar Grècia després del diluvi, va viure a la ciutat lòcrida d'Opunt. El seu país es va dir Lòcrida, i era al centre de Grècia, a l'est d'Etòlia i a l'oest de Beòcia.
En època històrica es van dividir en dues tribus amb costums, vestits i hàbits diferents: els locris orientals, subdividits en opuntis i epicnemidis, a la costa oriental de Grècia, enfront de l'illa d'Eubea; i els locris occidentals (òzoles), a la zona del golf de Corint. El mont Parnàs era la divisòria així com la Dòrida i la Fòcida, situades entre ambdues. Homer menciona només els locris orientals, que eren els més antics i els més avançats, i suposadament els occidentals van sorgir com a colònia dels primers i no apareixen abans de la guerra del Peloponnès. Tucídides els presenta com un poble semibàrbar. La hipòtesi més raonable és que ocupaven el país des d'una punta a l'altra i van restar separats per l'emigració dels focis i doris.
Referències
Categoria:Lòcrida Categoria:Grups hel·lènics